Política

Onada massiva de mobilitzacions

Manifestacions arreu del país per denunciar la sentència injusta apleguen desenes de milers de persones amb to pacífic

La policia nacional carrega contra els manifestants a Barcelona i els Mossos ho fan a Lleida en aldarulls puntuals

“La maquinària repressiva de l’Estat no té aturador, però la nostra voluntat de seguir endavant tampoc”

Els Mossos van detenir almenys dues persones per aldarulls, una a Mataró i l’altra a Lleida

Cata­lu­nya també ha dic­tat sentència: la decisió del Tri­bu­nal Suprem de con­dem­nar els líders inde­pen­den­tis­tes és una injustícia històrica i la població va sor­tir al car­rer per denun­ciar-ho de manera mas­siva i dis­persa, tan en el temps com en l’espai. Les mobi­lit­za­ci­ons espontànies i les pro­gra­ma­des es van suc­ceir de nord a sud i d’est a oest tan bon punt es van conèixer les penes i fins ben entrada la nit. Les més mul­ti­tu­dinàries, aero­port a banda, van tenir lloc a Bar­ce­lona, on milers de mani­fes­tants es van mobi­lit­zar al llarg de la jor­nada en dife­rents punts per con­fluir al ves­pre a l’entorn de la plaça Sant Jaume. A les vuit, com a la resta de pla­ces del país, es va lle­gir un mani­fest de l’ANC aler­tant que “ni les ame­na­ces, ni la repressió, ni la violència, ni els empre­so­na­ments injus­tos, faran des­a­parèixer el nos­tre anhel de lli­ber­tat”. Paral·lela­ment, d’altres mani­fes­tants es van anar con­cen­trar davant la pre­fec­tura de la poli­cia naci­o­nal a la Via Laie­tana. Hores després, els agents van car­re­gar con­tra els mani­fes­tants i van dis­pa­rar-los pro­jec­tils.

“La maquinària repres­siva de l’Estat no té atu­ra­dor, però la nos­tra volun­tat de seguir enda­vant tam­poc”. Ho deia el comu­ni­cat de l’Assem­blea i ho cer­ti­fi­ca­ven els milers de per­so­nes que es van mani­fes­tar de manera simultània arreu del país, en una llista inter­mi­na­ble de mobi­lit­za­ci­ons a pobles i ciu­tats. A Bar­ce­lona, el cen­tre de la ciu­tat va que­dar tan­cat ben d’hora al trànsit i la ciu­tat res­pi­rava l’excep­ci­o­na­li­tat del dia. Les mar­xes, cas­so­la­des, con­cen­tra­ci­ons i mani­fes­ta­ci­ons van tenir lloc de manera espontània a molts punts, sovint amb els estu­di­ants com a cata­lit­za­dors. A mida que avançava la jor­nada, però, la cridòria es va tras­lla­dar dels bar­ris cap al cen­tre. Riua­des de gent per pas­seig de Gràcia o la Via Laie­tana en direcció a la Plaça Sant Jaume, que gai­rebé dues hores abans de la cita ja era plena.

La gent s’escal­fava amb crits recla­mant la reti­rada de la ban­dera espa­nyola del palau de la Gene­ra­li­tat, recla­mant justícia per als pre­sos i rei­vin­di­cant la pro­pi­e­tat dels car­rers. En un dels moments de silenci, un dels mani­fes­tants va fer una crida per­fec­ta­ment audi­ble. “Sense deso­bediència no hi ha inde­pendència”. I va con­ti­nuar: “No pagueu el metro. No paguem res. Que ja us veig picant tots per tor­nar a casa”. Una senyora d’edat avançada, com la majo­ria que va ocu­par la plaça ini­ci­al­ment, va gosar res­pon­dre-li allò que mol­tes altres feien cara de pen­sar. “És que ens posa­ran una multa”. L’home del crit ini­ciar ho va tenir clar: “Una multa? I això et pre­o­cupa? Al meu pre­si­dent li han cai­gut tretze anys!”, li va res­pon­dre per tan­car el diàleg i dei­xar clar que estem dis­po­sats a pagar per la inde­pendència varia en funció del punt de vista de cadascú.

Les con­cen­tra­ci­ons van aple­gar un públic molt divers i fami­liar i la gran nove­tat de la jor­nada, almenys per a monts, va ser la incor­po­ració de Tele­gram al mòbil per seguir les mobi­lit­za­ci­ons del tsu­nami democràtic. “És veri­tat això de l’aero­port de Madrid?”, es dema­nava la gent. Va arri­bar l’hora i es va fer el silenci. La lec­tura del mani­fest de l’ANC, tot i la potent mega­fo­nia, només la van poder seguir els pre­sents a la plaça, una mino­ria tenint en compte que els car­rers adja­cents (Jaume I, Fer­ran, del Bisbe, de la Ciu­tat...) esta­ven com­ple­ta­ment plens de gent, fins i tot amb més den­si­tat que al propi epi­cen­tre de la pro­testa.

“Davant d’aquest atac sense pre­ce­dents a la democràcia i a l’auto­de­ter­mi­nació ens cal una res­posta política i ins­ti­tu­ci­o­nal a l’altura d’aquest moment històric”, asse­gu­rava el mani­fest de l’Assem­blea, que també recla­mava “més unió que mai perquè hem de seguir demos­trant que hem estat, som i serem una soci­e­tat pacífica”. L’ANC també recla­mava “sere­nor i tran­quil·litat davant d’aquells que ens volen vio­lents” i no caure en pro­vo­ca­ci­ons. La con­cen­tració va aple­gar la soci­e­tat civil, però també hi van ser pre­sents repre­sen­tants de la classe política, com el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, el vice­pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, i alguns dels con­se­llers. “El món sap que no accep­tem aquesta sentència. Les pla­ces de Cata­lu­nya són ple­nes”, va reblar la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, amb orgull.

Davant la impos­si­bi­li­tat d’arri­bar a la plaça Sant Jaume, molts dels mani­fes­tants es van anar con­cen­trant ocu­pant la part supe­rior de la Via Laie­tana fins a la pre­fec­tura de la Poli­cia Naci­o­nal, on aquest cos poli­cial va començar a aga­far posi­ci­ons i, més entrada la nit, va començar a car­re­gar con­tra els mani­fes­tants, assu­mint per moments les fun­ci­ons d’ordre públic al car­rer que cor­res­po­nen als Mos­sos.

Amb una vin­tena de fur­go­ne­tes, car­re­gues a cop de porra i dis­pa­rant pro­jec­tils, la poli­cia va poder crear un perímetre de segu­re­tat al vol­tant de la seva seu, que els mani­fes­tants adver­tien que aca­ba­ria con­ver­tida en una bibli­o­teca. En el moment de tan­car aquesta edició, la situ­ació era de calma tensa i no cons­tava cap detenció.

On si n’hi va haver va ser en altres punts del ter­ri­tori on la situ­ació també es va escal­far. A Mataró, els mani­fes­tants van tallar la N-II tan bon punt va sor­tir la sentència i la situ­ació es va escal­far al ves­pre. Els Mos­sos d’Esqua­dra van dete­nir el líder i exre­gi­dor de la CUP de Mataró, Juli Cuéllar, que es tro­bava entre els mani­fes­tants. La poli­cia el va immo­bi­lit­zar a terra i s’el van endur detin­gut acu­sat d’atemp­tar con­tra un agent, men­tre els mani­fes­tants els escri­das­sa­ven perquè el rete­nien i car­re­ga­ven con­tra qui mira­ven d’acos­tar-se per impe­dir la detenció. Segons la seva advo­cada, l’acu­sa­ven d’alda­rulls, atemp­tat con­tra l’auto­ri­tat i deso­bediència i el van dei­xar en lli­ber­tat a la nit.

L’altre punt calent va ser a Lleida, on també hi va haver una nota­ble mani­fes­tació. Milers de per­so­nes (8.000 segons la Guàrdia Urbana i 12.000 segons els con­vo­cants) es van con­cen­trar davant la Pae­ria. Un cop lle­git el mani­fest, un petit grup es va tras­lla­dar a davant la sub­de­le­gació del govern cen­tral. Tot i que estava for­ta­ment pro­te­gida per un cordó de tan­ques, hi va haver un intent de des­mun­tar-les i llançament d’ous, ampo­lles i llau­nes cap a la façana. Els Mos­sos van deci­dir inter­ve­nir, pri­mer amb càrre­gues poli­ci­als i dis­pa­rant pro­jec­tils de foam i, poste­ri­or­ment, endu­ent-se una per­sona detin­guda.

Al marge d’aques­tes d’aquests inci­dents i de la situ­ació tensa a alguns punts durant la nit, les mani­fes­ta­ci­ons que es van suc­ceir al llarg de la jor­nada van ser majo­ritària­ment pacífiques. En el moment de sor­tir la sentència van aparèixer les pri­me­res con­vo­catòries espontànies. A Tar­ra­gona, però, hi va haver un inci­dent que va gene­rar una de les imat­ges de la jor­nada, almenys per als mit­jans de Madrid. En tro­bar-se amb els mani­fes­tants, una dona, cone­guda sim­pa­tit­zant del PP, va exhi­bir una ban­dera espa­nyola i va començar a fer ges­tos pro­vo­ca­dors, segons tes­ti­mo­nis pre­sen­ci­als. Tot i que la majo­ria la va igno­rar, un home li va pren­dre apa­rei­xent des del seu dar­rera. Ella el va empai­tar per pro­var de recu­pe­rar-la i ell va reac­ci­o­nar amb un gest brusc amb el braç que la va tirar a terra. Les mani­fes­ta­ci­ons de la tarda ja no van tenir inci­dents com aquest. Un dels col·lec­tius mes actiu va ser l estu­di­an­til, que va tallar l’auto­via, i a la tarda unes 6.000 per­so­nes, segons la Guàrdia Urbana, es van mani­fes­tar a la plaça de la Font.

Girona també va viure una mani­fes­tació pacífica i mul­ti­tu­dinària, amb 25.000 per­so­nes a la plaça de l’1 d’octu­bre, segons fonts dels Mos­sos. Una tònica gene­ral que es va repe­tir a mol­tes ciu­tats i pobles de Cata­lu­nya. Saba­dell i Ter­rassa van sobre­pas­sar els 10.000 mani­fes­tants; Man­resa, les 8.000 per­so­nes; Tor­tosa les 3.000 i a Vic hi va haver encara més gent que el 3 d’octu­bre del 2017. Aquests són només alguns exem­ples del país, però les pro­tes­tes van tras­pas­sar fron­te­res. I no pels talls de car­re­te­res amb França, com a Puig­cerdà, sinó perquè també hi va haver con­cen­tra­ci­ons a Mallorca, a Manc­hes­ter, a Lon­dres i a Luxem­burg, entre altres punts.

Domàs al balcó de l’Ajuntament
Una hora abans de l’inici de la manifestació a la plaça Sant Jaume, la situació era tranquil·la fins que la un cridòria popular va fer veure que alguna cosa passava. Tothom es va girar en direcció a l’Ajuntament, on s’havia obert un llum i una finestra. Un parell de persones hi estaven penjant el domàs d’Òmnium Cultural reclamant la llibertat dels presos. La silueta a contrallum d’un d’ells s’assemblava a la figura d’Ernest Maragall.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.