Clam del sobiranisme a l’Estat pel dret a l’autodeterminació

Partits sobiranistes i independentistes catalans –ERC, el PDeCAT, la CUP, la Crida Nacional i Demòcrates–, bascos –EH Bildu–, gallecs –Bloque Nacionalista Galego (BNG)–, valencians –Esquerra Valenciana i República Valenciana/Partit Valencianista Europeu– i de Illes Balears –Més per Mallorca i Més per Menorca–, amb l’absència del PNB, que se’n va desmarcar, van presentar ahir la Declaració de la Llotja de Mar, un manifest que és un clam per arribar a un acord polític que els uneixi per defensar el dret a l’autodeterminació, el caràcter democràtic i pacífic de la seva acció política, la llibertat dels presos polítics catalans i el retorn dels exiliats, les llibertats civils i polítiques i també les polítiques econòmiques i socials que permetin el progrés dels seus pobles.

En un acte solemne sense declaracions a la Llotja de Mar, al qual van assistir representants de totes les formacions excepte les valencianes, i en ple intent del govern de la Generalitat –hi van assistir el vicepresident, Pere Aragonès, firmant en nom d’ERC, i el de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró– per recuperar el diàleg amb La Moncloa per abordar la situació catalana, es va fer una lectura de tot el text que posteriorment van signar els representants de les diverses formacions.

Si a la Declaració de Barcelona del 1988 CiU, el PNB i el BNG reclamaven una nova lectura de la Constitució per aconseguir un Estat plurinacional amb un estatus jurídic i polític corresponent al del reconeixement de la nació, el document de sis punts firmat ahir en reitera alguns, però hi afegeix el de la repressió i la regressió de drets. Els signants asseguren que quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata “la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols”, que atribueixen, “per acció o omissió”, també als ambients judicials, econòmics, policials i mediàtics. Argumenten que a l’Estat espanyol es viu una etapa de regressió, reforçada per l’última sentència del Suprem, “cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu” amb una “restricció de drets i llibertats”. Un punt a part és el dret a l’autodeterminació, pel que fa al qual es recorda que “Espanya va assumir-lo i el va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics”, i, en canvi, no hi ha cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, ni a la separació de poders; hi ha amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i dels drets històrics amb les intervencions del Tribunal Constitucional i “una acció legislativa recentralitzadora”. Denuncien detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecucions policials arbitràries de líders polítics i socials i d’activistes no-violents, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals i persecució d’artistes i publicacions. I en els dos últims punts de l’acord es comprometen a “cercar solucions democràtiques i estables al conflicte polític” amb l’Estat espanyol i apel·len a la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”.