El ‘Brexit’ s’ajorna per tercera vegada

El Bre­xit no arriba mai. Gai­rebé qua­tre anys després de deci­dir a les urnes que aban­do­na­ven el club euro­peu, els britànics tor­nen a veure ara com la seva elecció es dilata en el temps. A petició del seu govern, que és incapaç d’aglu­ti­nar una majo­ria per fir­mar els papers del divorci, la Unió Euro­pea (UE) va con­ce­dir ahir per ter­cera vegada un ajor­na­ment de la sor­tida del Regne Unit fins al 31 de gener del 2020. Tot i això, els ha donat l’opció de mar­xar abans si els dipu­tats britànics es posen d’acord sobre els ter­mes de la sepa­ració. S’esva­eix de nou el pre­ci­pici d’un tren­ca­ment abrupte a finals d’aquest mes, com ja va pas­sar a finals de març i mit­jan abril d’enguany. Els 27 estats mem­bres de la UE van con­sen­tir ahir una altra pròrroga del Bre­xit, en aquest cas “fle­xi­ble”, per per­me­tre a Lon­dres mar­xar abans si el Par­la­ment de West­mins­ter rati­fica l’Acord de Reti­rada. Només podria aga­far aquesta dre­cera a finals de cada mes. És a dir, que la sor­tida es mate­ri­a­lit­za­ria el dia 1 del mes següent a la firma del pacte.

L’esgo­ta­ment per l’etern divorci comença a pas­sar fac­tura a un club euro­peu para­lit­zat per la sepa­ració. Ni tan sols els seus líders es van moles­tar aquesta vegada a viat­jar fins a Brus­sel·les per esce­ni­fi­car les nego­ci­a­ci­ons d’última hora per evi­tar un Bre­xit dur. Els seus repre­sen­tants per­ma­nents a la capi­tal euro­pea van pac­tar com una for­ma­li­tat el nou endar­re­ri­ment de tres mesos. Un pas espe­rat que va coin­ci­dir amb la votació a la Cam­bra dels Comuns de la pro­posta del pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, per fer elec­ci­ons anti­ci­pa­des el 12 de desem­bre.

Des de Brus­sel·les asse­gu­ren que aquesta enèsima con­cessió als britànics era “ine­vi­ta­ble” i la “solució més rao­na­ble” davant la falta de temps per rati­fi­car l’Acord de Reti­rada. Això sí, es con­di­ci­ona l’ajor­na­ment a la no modi­fi­cació del pacte amb John­son. “L’acord no es toca”, insis­tei­xen les matei­xes fonts, tot i que les capi­tals euro­pees ja s’han men­jat aques­tes parau­les en altres oca­si­ons. De fet, els Vint-i-set van accep­tar fa dues set­ma­nes can­vis en els papers del divorci pac­tats amb John­son, després d’asse­gu­rar durant mesos que no ho farien. Tan­ma­teix, aques­tes fonts diplomàtiques pro­me­ten que, ara sí, no pen­sen “reo­brir” l’Acord de Reti­rada.

L’oferta de pròrroga, que ara neces­sita el vis­ti­plau defi­ni­tiu de Lon­dres, també recorda a John­son que ha de pro­po­sar un can­di­dat per for­mar part del nou exe­cu­tiu euro­peu, ja que el Regne Unit con­ti­nuarà sent mem­bre de la UE quan aquest entri en fun­ci­o­na­ment. La Comissió Euro­pea pre­si­dida per Ursula von der Leyen ha d’ini­ciar el seu man­dat el pròxim 1 de desem­bre, un cop tot el seu equip de comis­sa­ris hagi rebut llum verd de l’Euro­cam­bra.