El primer ministre del Líban dimiteix després de tretze dies de protestes
Milicians de Hezbol·là ataquen els manifestants antigovernamentals, que han provocat la seva renúncia
La marxa de Hariri agreuja la incertesa al país
La crisi del Líban s’ha cobrat la primera gran víctima política després que el primer ministre, Saad Hariri, anunciés ahir la seva dimissió, una de les principals demandes dels manifestants, que han paralitzat el país els últims tretze dies. La renúncia de Hariri arriba després que els seguidors de la milícia de Hezbol·là irrompessin en les protestes, de manera violenta, per atacar els manifestants antigovernamentals de Beirut amb pals, crema de tendes i trencament de cadires de plàstic.
“He intentat tot aquest temps trobar una sortida, escoltar la veu de la gent i protegir el país dels perills econòmics i de seguretat”, va dir Hariri en l’anunci de la seva dimissió. “Avui, si he de ser honest amb vosaltres, he arribat a un cul-de-sac i és l’hora d’una gran sacsejada per afrontar la crisi”, hi va afegir. Els manifestants van acollir amb eufòria l’anunci del primer ministre.
La intervenció de Hezbol·là en les protestes d’ahir va suposar un punt d’inflexió en una revolta que, per primer cop, ha transcendit les divisions sectàries i de partit que han dominat la política libanesa al llarg de molts anys. Els opositors al govern s’han posat d’acord a demanar la dimissió del govern i el final de la classe política que ha dominat el país des de la guerra civil del 1975 al 1990. El govern està controlat per faccions aliades de Hezbol·là, el grup armat més poderós del Líban.
Hariri va treballar, a contracor, amb aquestes faccions en un govern d’unitat nacional que no ha estat capaç de fer front amb èxit a la greu crisi econòmica i fiscal del país. La dimissió del primer ministre satisfà una de les principals demandes dels manifestants, però deixa el país en una situació d’encara més incertesa, sense que s’aclareixi cap a on va el país. L’economia és al caire del col·lapse, especialment després que molts bancs, escoles i negocis hagin estat tancats dues setmanes.
El malestar de la població es va desfermar arran de la proposta del govern de gravar amb un impost els missatge de Whatsapp. La metxa es va encendre i centenars de milers de persones van sortir al carrer en les protestes més multitudinàries de l’última dècada. Les demandes dels manifestants de seguida es van estendre i van desembocar en la demanda del derrocament de les elits polítiques que controlen el Líban.
El president del Líban, Michel Aoun, decidirà en les “pròximes hores o dies“ si accepta la dimissió de Hariri.