Teràpia postsentència
Barcelona activa per primer cop un protocol per evitar que el trauma provocat pels incidents es faci crònic
Un 40% de les persones implicades podrien patir estrès posttraumàtic si no es tracten a temps
La literatura científica és ben clara. Entre el 30% i el 40% de les persones que van viure en primera persona alguns dels incidents violents que van seguir les mobilitzacions de protesta per la sentència de l’1-O acabaran desenvolupant tard o d’hora estrès posttraumàtic si no prenen les mesures preventives adequades. I no només aquells que hi van perdre un ull o que van ser víctimes d’agressions, pedrades o cops de porra, sinó també aquells familiars que, atesa la percepció real de perill, van viure amb molta por els aldarulls.
Davant d’aquesta evidència, el Consorci Sanitari de Barcelona ha activat un protocol per detectar aquells casos en què cal actuar per evitar seqüeles. De fet, el protocol és la segona part del pla IMA (incident amb múltiples afectats), que es va aplicar després de l’atemptat terrorista del 17-A. “És la segona part de l’IMA. L’hem batejat com a pla Post-IMA i està orientat precisament a detectar i prevenir el trauma psicològic que podrien provocar aquests incidents”, explica Delfí Cosialls, responsable del pla, que en aquesta segona part disposa de la col·laboració de 32 professionals distribuïts pels hospitals, CAP i centres sociosanitaris, i que han estat formats per la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la UAB. “Observen si hi ha indicis d’alerta com ara insomni, irritabilitat, record constant dels incidents, evitar passar pels llocs on van succeir els fets...”
Aquesta és la primera vegada que es desenvolupa un pla d’aquestes característiques no només a Catalunya, sinó també al conjunt de l’Estat. Després de l’atemptat del 17-A no es va poder desplegar perquè encara no estava a punt tota la infraestructura que ho ha fet possible.
El Post-IMA es va activar a la ciutat de Barcelona el 22 d’octubre, després d’una setmana d’aldarulls violents. A banda de la tasca preventiva dels professionals de salut mental comunitària, el pla inclou unes sessions psicoeducatives que es faran cada dijous a les sis de la tarda a la seu del Consorci Sanitari de Barcelona i en les quals s’oferiran una sèrie de pautes terapèutiques.
La directora tècnica de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes, Ingeborg Porcar, insisteix en la importància d’assistir a aquestes sessions, obertes a tota la ciutadania. “Estan adreçades a les persones que van presenciar els moments àlgids dels incidents i també als familiars, però no perquè pensem que tinguin un problema, sinó precisament perquè sabem que corren un risc i que amb un bon seguiment s’evita que el malestar es pugui fer crònic”, explica Porcar.
I subratlla que l’atenció s’ha de fer ara i no d’aquí a un mes. “Sabem que s’ha d’actuar entre les quatre i les sis setmanes després de l’impacte. Més tard no és que no es pugui tractar, però ja no es podrà prevenir, que és del que es tracta”, insisteix l’experta després de lamentar que “no hi hagi cultura ni de prevenció ni de trauma en salut mental”.
Per tot plegat, davant qualsevol símptoma o malestar, anima la gent a assistir a les sessions. “Entenem que ara és complicat, perquè quan estàs en lluita no penses en l’autocura, però el que la gent ha d’entendre és que es pot tenir cura d’un mateix i continuar, i que no és bo negar que les situacions viscudes tenen un impacte emocional”, subratlla Porcar, per qui és molt important “generar espais per poder compartir el malestar, no només la indignació, i trobar un equilibri entre la desconnexió, la possibilitat de compartir i el temps de cura”.
Tot i així, Porcar reconeix que el 100% de recuperació no existeix. “Sempre hi ha un 8% o un 10% dels casos en què la prevenció no cura. Sol ser gent que ja tenia un problema previ de salut mental. Per això és tan important ajudar la gent que sí que es pot recuperar.”
Més xarxes de suport
A banda del pla activat pel Consorci a Barcelona, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) també ha posat a disposició de la població una sèrie de psicòlegs que estan disponibles per a qualsevol consulta. Fonts del SEM han assegurat que de moment no s’ha adreçat ningú a aquest servei.
A banda de la sectorial de psicòlegs de l’ANC, que també ha posat en marxa un equip de professionals de suport, hi ha moltes altres mesures que tenen com a objectiu la cura. Una d’aquestes iniciatives ha estat impulsada per un grup de psicòlegs, pedagogs i educadors socials que han creat un grup d’ajuda que s’ha difós a través de la xarxa amb el nom de Cuidem-nos.
LES FRASES
L’ANC té 50 psicòlegs disponibles
L’ANC disposa d’una xarxa de 50 psicòlegs per atendre les necessitats de la gent i oferir pautes psicoeducatives. Montserrat Mallorquí, coordinadora del dispositiu, explica que la idea va sorgir perquè es van adonar que després de l’1-O “va fallar algun tipus de servei”.
Mallorquí precisa que en cap cas volen substituir la tasca que fan els professionals de la salut, però sí oferir un servei en què una de les coses més importants que pot trobar la gent és l’empatia. “És molt important que les persones que els escoltin tinguin empatia amb la seva realitat, que s’hi sentin plenament identificats, perquè el pitjor que li pot passar a una persona és trobar-se la incomprensió d’alguns professionals, com asseguren que va passar l’1 d’octubre”, argumenta Mallorquí.
El servei, que ja ha rebut unes 200 trucades, ofereix assessorament i suport a les persones que han estat víctimes directes de la repressió policial o l’han viscut de molt a prop. “Aquestes persones, al cap de 24 o 48 hores, comencen a trobar-se malament i sense recursos a causa del xoc emocional”, explica Mallorquí, que assegura, però, que “ara la gent està millor que després de l’1-O, ja que està més empoderada”.