L’Estat podrà intervenir internet en cas d’aldarulls

El 31 d’octubre passat el Consell de Ministres aprovava un decret llei per lligar curt les polítiques de la Generalitat en matèria digital, amb l’argument que són una peça més, però clau, en l’estratègia de l’independentisme per transitar cap a un estat propi. Aquesta voluntat més o menys abstracta, s’ha plasmat ara en un articulat que ahir va aparèixer publicat al BOE, i que avui entra en vigor. I com sol ser habitual, la lectura de la lletra petita de la norma ha servit per detectar intencions inicialment no anunciades. Tot plegat ha fet que l’executiu de Torra interpreti el text com un atac frontal, ja que pretén instal·lar un marc regulador homogeni i tutelat per l’Estat: “És un intent de posar fi a la versió digital de l’estat de les autonomies”, declarava ahir el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

En total, el decret modifica set lleis estatals i, de tots aquests retocs, el més innovador, i també controvertit, és el que afecta l’article 6 de la llei de telecomunicacions, i que preveu que l’Estat, de manera excepcional i transitòria, pugui intervenir “les xarxes i serveis de comunicacions electròniques”, sense manament judicial, en casos que puguin afectar “l’ordre públic, la seguretat pública i la nacional”. La redacció, tan laxa com ambigua, permetria, segons diversos experts consultats, clausurar planes web que l’executiu de torn consideri que inciten a provocar aldarulls –el del Tsunami Democràtic és l’exemple que surt a l’instant– o, fins i tot, inhabilitar el conjunt de la xarxa. “Es trenca una línia vermella com és la de poder intervenir sense ordre judicial. Ens hem de remuntar a la llei Corcuera per trobar un antecedent similar”, reblava Puigneró. En un altre apartat, també s’obre la porta a tancar planes web que es consideri que poden lesionar els interessos “econòmics” de proveïdors o usuaris.

Una de les estocades directes del nou marc normatiu va adreçada a l’IdentiCat, un projecte de la Generalitat que, a grans trets, preveu que els ciutadans es puguin dotar d’una identitat digital autònoma, ja sigui per operar a àmbit privat o amb qualsevol administració. Doncs bé, el govern espanyol diu ara que iniciatives com aquestes han de rebre el seu aval i, sobretot, que no poden utilitzar tecnologies de registre distributiu, com el blockchain. I sense elles, no hi ha IdentiCat possible. Pel que fa a la intenció inicial que tots els servidors de les administracions públiques estiguin en territori de la UE, el decret llei ara circumscriu aquesta obligació als que tinguin informació sensible com el cens, registres sanitaris o fiscals o el padró, entre d’altres. El període que dona l’executiu estatal a les administracions afectades per ajustar-se a tot aquest conjunt de canvis és de sis mesos.

La resposta de la Generalitat anirà en una doble via. La primera, és la jurídica. Ja s’estan estudiant les escletxes que pugui tenir la regulació, per impugnar-les. En l’àmbit polític, el govern buscarà la complicitat d’altres administracions, com l’executiu basc, per fer pressió conjunta a Madrid.