“Amb aquest Pedro Sánchez poc hi tenim a negociar”

Sí, conei­xem per­fec­ta­ment aquest Estat. Sabíem que no podrien resis­tir la temp­tació d’empre­so­nar-nos i sabíem que tam­poc podrien resis­tir-se a fer una sentència ven­ja­tiva com la que han fet. Els he estu­diat molts anys, sé com han actuat sem­pre. Els gai­rebé dos anys de presó pre­ven­tiva ja feien pre­veure aquest intent d’escar­ment con­tra l’inde­pen­den­tisme. Volen fer por i ens volen uti­lit­zar de caps de turc, però s’equi­vo­quen amb nosal­tres i amb aquest poble. Fa molt de temps que tenim clar que la presó és només una fase més d’aquest camí cap a la lli­ber­tat.

És la millor prova que som inno­cents. Fer un referèndum no és delicte i, per això, ho volen incor­po­rar ara al Codi Penal. Els can­vis de dis­curs de Pedro Sánchez són molt pre­o­cu­pants, gai­rebé no hi ha mati­sos entre el PSOE, la dreta i la ultra­dreta... Estan des­truint el seu propi Estat i la seva democràcia per inten­tar man­te­nir Cata­lu­nya dins l’Estat per impo­sició. No se’n sor­ti­ran.

No m’agra­den, però sobre­tot el que no m’agrada són els exces­sos poli­ci­als que també hem pogut veure. Entenc la frus­tració de tots aquests joves, perquè el nivell d’injustícia i de bru­ta­li­tat és molt gran i cre­uen que no avan­cem, però cal enten­dre que venim de molt lluny, quan érem molt pocs, i que aquest procés ja és irre­ver­si­ble. Crec que la via gua­nya­dora és la via pacífica i mas­siva. Des de sem­pre, l’Estat ha vol­gut vin­cu­lar el movi­ment inde­pen­den­tista a la violència, aquest és el seu somni, perquè en aquest ter­reny gua­nya sem­pre. Nosal­tres els podem des­ar­mar evi­den­ci­ant la injustícia i el des­bor­da­ment democràtic i mas­siu. No cai­guem en els seus paranys. El movi­ment és i ha estat sem­pre neta­ment pacífic i democràtic i aquesta és la via per des­mun­tar aquest Estat repres­siu i auto­ri­tari. És també com ho han fet l’Índia o els EUA.

No m’agra­den gens mol­tes de les imat­ges que he vist, hi ha hagut exces­sos poli­ci­als evi­dents, sobre­tot de la poli­cia espa­nyola, però també dels Mos­sos d’Esqua­dra. Sem­pre he defen­sat que l’inde­pen­den­tisme ha de ser exem­plar sem­pre i a tot arreu i, si no ho som, cal actuar amb la màxima res­pon­sa­bi­li­tat i fer­mesa per cor­re­gir-ho. Ara bé, crec que no es pot cri­mi­na­lit­zar tot el cos de Mos­sos d’Esqua­dra perquè segur que la majo­ria d’ells fan una feina extra­or­dinària.

No acos­tumo a comen­tar les decla­ra­ci­ons d’altres per­so­nes. En tot cas, estic segur que el que inter­na­ci­o­na­litza el con­flicte és aquesta sentència injusta i ven­ja­tiva. Les democràcies avançades no ente­nen com es pot sen­ten­ciar a un segle de presó demòcra­tes per haver posat urnes. I veuen clara­ment que no és la manera de solu­ci­o­nar aquest con­flicte, la via tri­ada per l’Estat el por­tarà a la der­rota defi­ni­tiva.

Des­co­nec el cas, perquè la infor­mació és molt escassa. En tot cas, tan veri­tat és que no hi ha res que jus­ti­fi­qui la violència, com que no hi ha res del que fa la justícia espa­nyola que sigui gratuït, i en són exem­ples deter­mi­na­des fil­tra­ci­ons en deter­mi­nats moments. El mateix pre­si­dent espa­nyol ha admès que uti­litza la fis­ca­lia a la seva con­veniència.

El Pedro Sánchez que ataca tots els grans con­sen­sos de Cata­lu­nya, que dis­para con­tra l’escola cata­lana, con­tra el referèndum, con­tra els mit­jans públics, que clama pel com­pli­ment sen­cer de les penes… amb aquest Pedro Sánchez poc hi tenim a nego­ciar… El que cal ara és der­ro­tar-lo a les urnes. El volem dèbil i der­ro­tat.

M’agrada molt més par­lar de GPS que de full de ruta, perquè a vega­des has de recal­cu­lar la ruta per arri­bar al mateix objec­tiu, que per a nosal­tres és ina­mo­vi­ble. En tot cas, mal­grat que hi ha qui es fixa més en les diferències, crec que hi ha grans con­sen­sos en l’inde­pen­den­tisme. Tots estem d’acord en l’objec­tiu, que és acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya en forma de República cata­lana. Tots estem d’acord que el millor camí és un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. I tots sabem que només té sen­tit fer el referèndum si el podem imple­men­tar i que ho podrem fer si acon­se­guim majo­ries molt àmplies, plu­rals i trans­ver­sals.

Jo i Esquerra Repu­bli­cana volem gua­nyar de debò. És evi­dent que només podem tor­nar a exer­cir l’auto­de­ter­mi­nació quan real­ment hi hagi la pos­si­bi­li­tat de fer-la efec­tiva. Qui pro­posi coses dife­rents, o no vol gua­nyar de debò o té altres interes­sos. I ja li puc garan­tir que no hi ha ningú que tin­gui més ganes d’acon­se­guir la inde­pendència que jo o el meu par­tit.

No depèn d’Esquerra Repu­bli­cana, és una decisió del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i segur que no ho farà pen­sant en els interes­sos de par­tit, sinó en allò que més con­vin­gui al poble de Cata­lu­nya.

Crec que la pro­posta de pres­su­pos­tos que ha pre­pa­rat el vice­pre­si­dent, Pere Ara­gonès, és molt bona i se’m fa molt difícil que els comuns hi votin en con­tra, si no és per interes­sos par­ti­dis­tes i elec­to­rals de fer caure el govern. Estic segur que tot­hom actuarà amb la màxima res­pon­sa­bi­li­tat.

Que segur que no hi ha ningú que tin­gui més pressa que jo per acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya, ningú. Però jo vull gua­nyar de debò i que puguem ser efec­ti­va­ment una República inde­pen­dent.

Tot és veri­tat alhora. No és moment de ven­dre fum o de fer volar coloms. Cal que cada acció tin­gui un sen­tit i un objec­tiu… Però tan veri­tat és això com que no podem per­me­tre que al Par­la­ment es neguin debats, que hi entri la cen­sura. Són debats que es feien el 1989 i que ara no es per­me­ten. Segu­ra­ment perquè el 1989 la moció tenia tres suports i ara setanta. L’Estat té molta por de l’inde­pen­den­tisme.

Aquesta és una decisió que haurà de pren­dre Esquerra Repu­bli­cana. I jo donaré la meva opinió quan me la demani el par­tit.

No. Que ningú es pre­ci­piti davant aquest Estat ven­ja­tiu.