Intent d’unitat, ara al Congrés
JxCat, ERC i la CUP s’envien ofertes per seure i consensuar una resposta conjunta a la investidura de Sánchez
Li reclamen diàleg, amnistia i autodeterminació
ERC proposa reunions bilaterals i JxCat, una cimera
Les ofertes de diàleg entre els partits independentistes volaven ahir d’una banda a l’altra del tauler amb l’objectiu de negociar i consensuar una resposta comuna –tots tres sumen 23 diputats al Congrés– a la proposta que hi ha sobre la taula d’investir Pedro Sánchez president del govern espanyol amb Pablo Iglesias de vicepresident de l’executiu.
ERC va ser ahir l’última a afegir-se a un convit que es va iniciar dijous a la tarda després de la reunió entre Gabriel Rufián i Adriana Lastra. Llavors, la primera petició a la resta de forces independentistes havia arribat de mans de la CUP. Els diputats Mireia Vehí i Albert Botran criticaven durament el contingut de l’acord entre el PSOE i Podem i feien una crida als partits catalans a seure i parlar per rebutjar de manera conjunta l’acord, que consideraven del tot insuficient per abordar el conflicte territorial. Els anticapitalistes són els més allunyats a mantenir una possible abstenció, tal com està ara l’oferta de Sánchez i Iglesias. De fet, reclamen a la resta de forces un compromís per no garantir la governabilitat als socialistes. La CUP vol obrir els contactes amb altres partits de l’esquerra espanyola.
Els republicans també es van reunir dijous a la tarda i van acordar el contingut d’una carta que es va donar a conèixer tot just ahir al migdia. En la carta s’instava JxCat a mantenir una reunió els pròxims dies per “continuar avançant en la unitat de l’independentisme per afrontar els reptes comuns que tenim al davant”. La carta, signada per Rufián i Vilalta, indicava que “de la mateixa manera que en ocasions anteriors ja hem estat capaços d’assolir consensos estratègics, estem segurs que de nou sabrem arribar a acords que ens permetin continuar avançant amb més força envers l’objectiu compartit de l’exercici de l’autodeterminació i la independència”, conclou la missiva.
La proposta dels republicans és mantenir reunions bilaterals amb cada partit –en aquesta tanda també volen incloure Bildu– per saber de primera mà la posició de cada partit. Així, i tal com també anunciava la CUP, la setmana que ve ja hi ha prevista una primera trobada entre republicans i anticapitalistes per afrontar aquesta resposta comuna.
La tercera oferta de diàleg arribava també ahir al matí i la feia pública la diputada Laura Borràs, del grup de JxCat.
Cimera o bilaterals
Sobre la taula, la parlamentària exposava les mateixes exigències que ja són comunes entre els tres partits: autodeterminació i amnistia. Tanmateix, en la proposta de JxCat apareix un element que els diferencia. Mentre que l’òrbita de Carles Puigdemont aposta per celebrar una cimera conjunta dels tres partits independentistes, l’oferta d’ERC se centra en reunions bilaterals. De moment, però, fonts dels republicans indicaven ahir que no descarten cap format de negociació i el que hi ha per ara sobre la taula són les propostes de cada partit.
Per la seva banda, Borràs assenyalava que l’Acord de la Llotja de Mar del 25 d’octubre pot ser un “punt de partida” de cara a abordar la investidura de Sánchez. En declaracions a TV3, la diputada electa, en canvi, rebutjava recuperar i tornar a l’escenari de Pedralbes del desembre del 2018 i considerava que no era suficient perquè JxCat es plantegi una abstenció, ja que aquesta declaració que van signar la Generalitat i La Moncloa és prèvia a la sentència de l’1-O. En aquest punt també difereixen dels republicans, que veuen amb més bons ulls l’Acord de Pedralbes per iniciar la negociació amb Sánchez.
Context difícil
L’oferta d’obrir el diàleg entre les tres forces independentistes per cercar el consens a la investidura de Sánchez arriba en un moment delicat entre les tres formacions. Fins ara no han estat capaces ni de consensuar una resposta institucional a la sentència del Suprem ni de teixir aliances per presentar-se de manera conjunta a les eleccions al Congrés, ni en els comicis del 28-A ni en els del 10-N. Ara, paradoxalment, intenten donar una resposta comuna basada en els mateixos objectius: amnistia i autodeterminació, malgrat haver descartat construir un front comú. Un punt a favor de l’èxit de la negociació és l’absència, de moment, d’eleccions en cap data pròxima, la qual cosa ajorna les mirades de reüll entre els partits independentistes per aconseguir l’hegemonia de l’electorat. La necessitat d’aprovar un pressupost amb els comuns també és una peça clau que pot influir en els moviments a banda i banda del tauler.
LES FRASES
La Federació de Municipis, per a ERC
L’assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) va aprovar que la presidència de l’entitat passi a mans d’ERC, després que l’alcalde de Pineda de Mar, el socialista Xavier Amor, l’hagi encapçalat des del 2013. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, va ser ahir l’escollida, en la 30a assemblea, per exercir aquest càrrec. L’assemblea de la FMC també va aprovar una resolució sobre la unificació del municipalisme, en què s’acorda treballar per elaborar una proposta d’unificació de les entitats municipalistes i constituir una taula paritària entre la FMC i l’ACM que iniciï els treballs per fer possible aquesta unificació durant el present mandat municipal. En el seu discurs, Arnau va instar el govern espanyol a “seure i parlar” i alhora també va reclamar més finançament per als municipis, “una qüestió pendent que no podem deixar de reivindicar”, i més recursos tecnològics per als ajuntaments.
Les vicepresidències de la FMC les exerciran Àlex Garrido, alcalde de Manlleu; Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera; David Bote, alcalde de Mataró; Montserrat Candini, alcaldessa de Calella; Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, i Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat.