Revés judicial al PSOE pel cas dels ERO

Gairebé un any després d’haver quedat vist per a sentència el judici de la peça política del cas dels ERO d’Andalusia, l’Audiència de Sevilla ha dictat sentència. La va donar a conèixer ahir i suposa un dur revés judicial al PSOE, ja que arriba en plenes negociacions per a la formació d’un govern de coalició.

La sentència, que assumeix bona part de les tesis i petició de condemna de la fiscalia, suma en total 68 anys de presó i 255 d’inhabilitació per a 19 dels 21 ex-alts càrrecs de la Junta d’Andalusia processats, entre els quals hi ha dos dels seus expresidents. L’excap de l’executiu andalús José Antonio Griñán ha estat condemnat a sis anys de presó pels delictes de malversació i prevaricació, mentre que el seu antecessor en el càrrec Manuel Chaves, a nou d’inhabilitació especial per prevaricació.

A ells dos, s’hi afegeixen disset càrrecs socialistes condemnats més, que també van formar part de la cúpula de la Junta durant anys, i que van desaparèixer de l’escena política i van passar a ser protagonistes en l’àmbit judicial des del banc dels acusats, com ara els exconsellers Antonio Fernández, José Antonio Viera i Francisco Vallejo, que han estat condemnats a set anys de presó, i Carmen Martínez Aguayo, a sis.

El tribunal també ha condemnat a penes d’entre sis i set anys de presó els exviceconsellers Agustín Barberá i Jesús María Rodríguez, els ex-directors generals de Treball Francisco Javier Guerrero i Juan Márquez, i l’ex-director general de l’agència Idea Miguel Ángel Serrano. La resta de les condemnes són per inhabilitació, entre les quals hi ha la de l’exconsellera i exministra de Foment Magdalena Álvarez, l’exconseller de la Presidència Gaspar Zarrías, l’exviceconseller José Salgueiro, l’ex-director general de Pressupostos Antonio Vicente Lozano i l’ex-secretari general d’Ocupació Javier Aguado. A tots ells se’ls ha imposat una pena de nou anys d’inhabilitació. El tribunal ha absolt dos dels 21 processats.

La sentència retreu que el govern socialista andalús coneixia la “patent” i “palmària il·legalitat” de les ajudes sociolaborals –uns 680 milions d’euros– que va concedir amb “absoluta falta de control” entre els anys 2000 i 2009. En 1.821 folis, la primera sentència sobre el cas destaca que els ex-alts càrrecs del govern andalús, entre els quals hi ha els dos expresidents, eren “plenament conscients” de la il·legalitat en la manera d’atorgar les ajudes, que beneficiaven les empreses i no els empleats.

El cas colpeja el PSOE, en un moment clau en què busca suports per governar a l’Estat, amb la sentència condemnatòria per a dos dels seus líders històrics a Andalusia per una causa que pesa com una llosa sobre el partit des de fa més d’una dècada.

Amb una sentència com la dictada ahir per l’Audiència de Sevilla, que censura un procés establert per la Junta d’Andalusia durant una dècada (2001-2011) per donar ajudes sociolaborals i que fixa que els seus màxims responsables eren conscients de la gestió, s’obre un interrogant: quant pesen políticament els més de 1.800 folis de la sentència? El PSOE haurà de fer front a la crisi oberta per aquest revés judicial, que tanca tota una època política, en plena negociació per a la investidura del seu líder, Pedro Sánchez, que precisament va accedir a La Moncloa a conseqüència d’una moció de censura contra l’aleshores dirigent del PP, Mariano Rajoy, per la sentència condemnatòria del cas Gürtel.

De fet, l’oposició liderada pel PP no va desaprofitar l’ocasió que li oferia la sentència per atacar Sánchez i redoblar la pressió sobre els socialistes. Sense perdre temps, la dreta espanyola –el PP i Cs– i la ultradreta van llançar una ofensiva contra el president del govern espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció i van exigir el seu cap. Primer va ser el president d’Andalusia, Juanma Moreno (PP), que va fer una declaració institucional al Palau de Sant Elm per expressar la “vergonya” que suposen les condemnes per a la Junta. Després va ser el vicepresident del govern andalús, Juan Marín (Cs), que va carregar contra els socialistes amb duresa i va atribuir a la formació taronja haver frenat la corrupció a Andalusia.

A escala estatal, va reaparèixer Albert Rivera, que fa quinze dies va presentar la dimissió com a líder de Cs per la patacada electoral del 10-N. Rivera va tornar a la palestra pública a través de les xarxes socials per reclamar també la dimissió de Sánchez. Els socialistes van ser els que més van trigar a reaccionar a la sentència. Primer, el PSOE andalús, a través del seu número dos, Juan Cornejo, va reafirmar “la defensa de l’honorabilitat i l’honradesa dels expresidents de la Junta” i va dir que, al seu parer, la sentència indica que “ni es van enriquir ni es van posar ni un sol euro a la butxaca”, ja que el que es jutjava era el sistema opac de la concessió de les ajudes. Des de Madrid, el secretari d’organització del PSOE i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, assegurava que la sentència condemnatòria “no afecta ni l’actual govern ni l’actual direcció del PSOE”. Ábalos va voler marcar distàncies respecte al cas Gürtel, que va desembocar en la sortida del PP de La Moncloa. Així, el ministre de Foment en funcions va remarcar que el cas dels ERO no és comparable al cas Gürtel del PP, ja que aquí no es condemna el partit com a tal, i el PSOE “mai va intentar amagar el cas ni va destruir proves”.

A títol personal, la responsabilitat política pel cas dels ERO la van pagar Chaves i Griñán renunciant al seu escó al Congrés i al Senat, respectivament, un cop el Tribunal Suprem va confirmar la seva inculpació el 2015, i donant-se de baixa del PSOE un any més tard. A Griñán, els ERO ja li van costar la presidència de la Junta d’Andalusia, que va haver de deixar, segons va assenyalar, perquè volia evitar “l’erosió” que suposava aquesta qüestió per al govern, i va donar el relleu a Susana Díaz. Dos anys després, la líder dels socialistes andalusos, que sempre ha defensat l’honradesa de Chaves i Griñán, va haver d’acceptar l’exigència més gran de Cs per tirar endavant la seva investidura: que el PSOE els fes fora.

Tant Sánchez com Díaz sempre han eludit aclarir, quan se’ls ha preguntat pel cas, si la renúncia als seus càrrecs ja significava l’assumpció de responsabilitats polítiques.