La riquesa de la complexitat: el Camp de Tarragona i les vísceres

L'organització territorial és un dels debats pendents a Catalunya. Aquest és un tema en què és fàcil, de grat o per força, combregar amb rodes de molí. Si mirem enrere, el catalanisme (polític i cultural, ja ens entenem) sempre ha advocat per una organització territorial que superés l'esquarterament provincial i respongués més a la realitat territorial genuïna. La proposta de la Generalitat dels anys trenta n'és la mostra més reeixida, i, a grans trets (almenys pel que fa al mapa comarcal), és la que es va recuperar al 1987. Aquesta recuperació, però, presenta almenys dos problemes. Per una banda, no ha incorporat prou bé les profundes transformacions al territori des que fou elaborada, fa setanta anys. Per l'altra, no resol l'actual (encara!) divisió provincial, i el seu encaix amb les institucions.

Des de fa uns mesos, és a tràmit el projecte de llei de Vegueries, que suposa la primera iniciativa concreta real presentada al Parlament per superar el marc provincial. Una proposta que ha desfermat una allau de comentaris i de posicions, de tipus molt divers, i, lamentablement, fets des de les vísceres i no des de la lògica del raonament.

És per això que la Fundació IRLA i la URV s'han plantejat aquesta Jornada, per oferir una reflexió serena sobre la necessitat d'una nova organització territorial que doni resposta als reptes del territori a partir de la realitat i des de l'ambició. Ens cal introduir nous elements al discurs que permetin fixar l'atenció en el contingut real dels reptes territorials i defugin l'anècdota i la superficialitat. Que defugin la víscera!

La jornada vol fer una aportació a partir del rigor. N'és una mostra la tria dels ponents, tots del Camp de Tarragona, tots professors de la URV, de diverses matèries (dret, economia, geografia) i amb un sòlid prestigi. I també la vol fer a partir de la pluralitat, massa sovint limitada a tensions entre dues ciutats. El Camp de Tarragona va molt més enllà de dues ciutats i, en els debats públics, aquestes tensions no ens han deixat sentir la veu de municipis importants del litoral, o d'espais de l'interior, com ara el Priorat, l'Alt Camp o el Baix Gaià.

Ens equivocaríem si tinguéssim la pretensió de donar solucions màgiques. Rius de tinta ens les desmentirien. Però sí que tenim la pretensió d'aportar elements per al debat, arriscar propostes, donar dades, fixar un debat més rigorós. Necessitem una organització territorial per al futur (per al segle XXI en què ens ha tocat viure!) i no per al passat, per a tothom i no per a uns quants, amb continguts i no amb debats nominals. I a partir d'una realitat complexa, no unidimensional. Una complexitat que és una oportunitat i una riquesa, si formem part del grup dels que accepten els reptes amb valentia i la saben aprofitar. Fem-ho!