Negociació entre mines
·L’ofensiva política i judicial contra el govern i el Parlament dificulten l’acord amb el PSOE
La sentència al president Torra, les vistes d’extradició dels exiliats i la decisió europea sobre Junqueras s’afegiran al laberint actual
L’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà ja va acusar Pedro Sánchez al febrer d’irresponsable i de jugar “a la ruleta russa” anticipant eleccions per al 28-A atès el risc d’una majoria del PP, Cs i l’emergent ultradreta de Vox. I no menys temerària ha estat la repetició electoral del 10-N per no haver volgut formar govern amb Unides Podem. Aquest cop, l’advertència d’ERC, per boca del diputat Gabriel Rufián, era de contingut pràctic: seria molt més difícil per als partits independentistes donar-li suport i carregar-se a l’esquena les conseqüències de la sentència del Suprem.
Després d’ordenar una actuació dura dels cossos policials contra les protestes a la sentència, amb molts ferits i detinguts, i de dirigir la campanya contra l’independentisme català, Sánchez va aconseguir malmetre Ciutadans, però va enfortir i radicalitzar una mica més el bloc de la dreta –el PSOE s’ha beneficiat menys de l’ensorrada de Cs que un PP en recuperació i un Vox que ha irromput com a tercera força a Espanya.
Amb 1,2 milions de vots i deu diputats perduts, Sánchez i Iglesias han vist les orelles al llop en unes terceres eleccions i han reaccionat immediatament amb un preacord de govern –ara sí– i, a més a més, de coalició –ara sí que sí–. Però el camí que els espera cap a la investidura està més sembrat de mines que a l’abril. Ara com ara, el PP gira l’esquena a permetre-la i ERC s’ha convertit en una formació clau per fer-la possible, tot i que, avui, l’acord és molt més difícil de gestionar per a Sánchez i la mateixa ERC. Per contradiccions i pressions.
La contradicció l’han de gestionar des del primer dia. Dimecres, la vigília de la primera reunió formal entre els negociadors del PSOE i ERC, els socialistes aprovaven amb el PP i Cs el decret digital que permet al govern espanyol intervenir les xarxes de telecomunicacions i, a més, bloqueja el projecte digital més ambiciós del govern català –IdentiCAT–, que pretén dotar els ciutadans d’identitat pròpia a la xarxa. Però, també dimecres, i a instàncies del Ministeri d’Afers Estrangers del govern socialista en funcions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspenia les futures delegacions exteriors de la Generalitat a l’Argentina, Mèxic i Tunísia.
El govern espanyol va portar al Tribunal Constitucional (TC) la resolució del Parlament en favor de l’autodeterminació i va instar la fiscalia del TSJC a investigar penalment Torrent i els membres de la mesa per haver permès la seva aprovació en ple. La resposta d’ERC, JxCat i la CUP ha estat aprovar una nova resolució que rebutja la suspensió del TC i que es publicava, divendres, en el Butlletí oficial del Parlament. En el primer gest de cautela del govern de Sánchez en plena negociació amb ERC, el Consell de Ministres no prenia cap decisió divendres i xutava la pilota endavant. Ja es veurà si es pren divendres vinent, venia a dir la portaveu Celaá, que també assegurava que encara preveuen actuar per la resolució de l’Assemblea de Madrid –ja fa tres setmanes que el Parlament madrileny va aprovar amb els vots del PP i Cs una resolució inconstitucional de Vox que insta a il·legalitzar els partits independentistes–. Es va aprovar sense que el govern espanyol hagi recorregut al TC i sense que la fiscalia hagi obert cap investigació a la presidència i la mesa de la cambra.
Per si fos poc, en els propers dies i setmanes arribarà un calendari endimoniat. El primer fet podria ser la previsible inhabilitació del president Torra per part del TSJC, que algunes fonts situen la setmana entrant. Novament, el govern en funcions de Sánchez haurà de gestionar la protesta, que es repetirà el dia 18, convocada per Tsunami Democràtic coincidint amb el clàssic Barça-Madrid de futbol al Camp Nou. Però, a més, l’exconsellera Ponsatí, el dia 12, i l’expresident Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig, el 16, compareixen davant dels jutges escocès i belga per les peticions d’extradició de la justícia espanyola.
I una data potser encara més transcendent: el dia 19 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà sentència sobre la immunitat de l’exvicepresident Junqueras, una immunitat que l’advocat general europeu sosté que la justícia espanyola no li ha respectat.
Tal com estan les coses, ERC es mostra més cauta que un PSOE que es vol menjar els torrons de la investidura abans de Nadal. Els republicans demanen no córrer, no fos cas que se’ls ennueguessin a tots.
Contra Podem i l’independentisme
Caldrà veure si l’aprovació del decret digital per actuar a Catalunya i la suspensió de tres delegacions exteriors són els darrers passos de confrontació del govern espanyol. De fet, la suspensió de les delegacions és una iniciativa de l’exministre Josep Borrell, que divendres abandonava l’executiu per poder-se centrar en la Comissió Europea. Però Borrell deia adeu amb un últim gest contra l’independentisme: lamenta que el PSOE hagi de pactar la investidura amb ERC i acusa el PP de no fer un gest constitucionalista. L’expresident Felipe González va ser el primer a carregar contra la sortida triada per Sánchez, però, en aquest cas, per ell, el problema és Unides Podem. L’atmosfera mediàtica a Madrid és majoritàriament contrària al pacte amb els d’Iglesias. La CEOE i altres patronals i cambres comercials espanyoles ja s’hi han oposat. Cinquanta-dos exdiputats i exsenadors del PSOE, el PP i UCD que van aprovar la Constitució del 78 han signat un manifest per un pacte PSOE-PP en nom de “la unitat de la nació”.
