Els sindicats desborden França

Vagons i estacions de tren gairebé desertes, al mateix temps que els manifestants omplien els carrers. Aquesta imatge resumiria la vaga general d’ahir a França. Després de dos anys de derrotes davant l’ímpetu reformista d’Emmanuel Macron, els sindicats francesos van organitzar la mobilització social més important després de l’arribada a l’Elisi del jove dirigent. Un any després dels episodis més intensos de la revolta dels armilles grogues, les protestes contra la reforma de les pensions prenen el relleu del malestar.

Entre 1,5 milions de persones, segons la CGT, un dels principals sindicats francesos, i 806.000, segons el Ministeri de l’Interior, van manifestar-se en centenars de protestes arreu de França. Aquestes van tenir un seguiment important en grans ciutats, com ara París, on van reunir-se entre 250.000 manifestants, segons la CGT, i 65.000, segons la prefectura. La participació també va resultar massiva en localitats mitjanes i petites. Així ho reflecteixen les 20.000 persones de Montpeller, 19.000 de Nantes o les 9.000 de Perpinyà, Caen o Saint-Nazaire. En unes quantes el nombre de manifestants en mobilitzacions no havia estat tan elevat des del 2010 amb les protestes contra la reforma de les pensions de Nicolas Sarkozy.

A més de l’elevat nombre de manifestants, la vaga va estar marcada per la paràlisi en sectors clau de l’economia i la societat, com ara els transports ferroviaris i metropolitans o les escoles i els instituts. Només va circular un de cada deu trens en el conjunt del país. A París, la circulació en onze línies de metro va quedar completament interrompuda. Reunits en assemblees, els treballadors de la companyia ferroviària SNCF o dels transports metropolitans van decidir allargar la vaga fins dilluns.

Els agents ferroviaris, els professors, els advocats, artistes, infermeres, estudiants, periodistes de Radio France... Necessitaríem una llista digna de les novel·les de James Joyce per enumerar tots els sectors implicats. A la manifestació de París destacaven els diferents perfils dels manifestants, que portaven armilles grogues, armilles roges de la CGT, taronges en el cas dels treballadors de la SNCF o bates en les infermeres. “Fa nou mesos que estem protestant i no ens han fet cas”, lamentava Yasmina Kettal, del Col·lectiu inter-urgències, la punta de llança de les nombroses mobilitzacions que hi ha hagut en els últims mesos en el sector sanitari francès. “Ens hem implicat en aquesta vaga perquè volem que coagulin els diferents moviments”, hi va afegir.

No obstant això, l’epicentre d’aquest malestar és en el controvertit projecte neoliberal amb què Macron vol transformar el model de jubilació francès, un dels més avançats socialment del vell continent, encara que també un dels més costosos. El dirigent centrista vol convertir l’actual model de 42 règims de cotització en un únic sistema per punts; una mesura que promociona amb un cert vernís progressista en assegurar que “un euro cotitzat donarà els mateixos drets a tothom”. Els sindicats temen, amb certa base, que aquesta comporti una baixada significativa de les pensions. Segons el col·lectiu ciutadà Réformedes Retraites (Reforma de les Pensions), aquesta disminució serà d’entre un 15% i un 23%.

Tot i que el govern va començar a discutir aquesta mesura amb els sindicats durant la tardor del 2017, aquesta no hauria de ser debatuda a l’Assemblée Nationale fins a l’any que ve. La seva aprovació difícilment tindrà lloc abans de les eleccions municipals del març del 2020. Macron intenta minimitzar el seu cost polític. Encara que els seus trets principals són més que coneguts, l’executiu encara no ha presentat oficialment el projecte de llei. Una comunicació confusa durant les últimes setmanes ha multiplicat els rumors sobre les modificacions que s’hi podrien introduir, com ara que aquesta només s’apliqui a les generacions nascudes després del 1975.

El primer ministre, Édouard Philippe, anunciarà “a mitjan setmana que ve l’arquitectura general de la reforma”, va indicar ahir la ministra de la Transició Ecològica, Elisabeth Borne. “Després d’una mobilització tan forta, em sembla que el govern haurà de modificar el seu esborrany”, assegurava Jean-François Pacton, de 74 anys. Aquest experimentat militant de la CGT es felicitava perquè “feia anys que no veia tanta gent en una vaga sindical.”