Política

L’àmplia victòria de l’SNP reactiva el clam sobiranista

Sturgeon hi veu un aval al dret de decidir dels escocesos i anuncia que demanarà poders a Londres per convocar un altre referèndum d’independència

Johnson s’hi mostra contrari

El Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) es va impo­sar a Escòcia amb una fol­gada majo­ria que reforça la seva presència al Par­la­ment de West­mins­ter i l’exigència d’un segon referèndum d’inde­pendència. El par­tit lide­rat per la minis­tra prin­ci­pal esco­cesa, Nicola Stur­geon, va acon­se­guir 48 escons (dels 59 assig­nats a aquesta nació), tretze més que el 2017, que ha arra­bas­sat a con­ser­va­dors i labo­ris­tes. Per Stur­geon, els resul­tats elec­to­rals demos­tren que és el “moment de deci­dir” sobre la inde­pendència i va avançar que la set­mana vinent el seu govern farà pública “una pro­posta deta­llada i democràtica” per sol·lici­tar a Lon­dres la trans­ferència de poders que per­meti al Par­la­ment escocès con­vo­car un ple­bis­cit legal. “Ha arri­bat el moment que la gent d’Escòcia pugui deci­dir el seu futur”, va decla­rar la líder esco­cesa, pletòrica durant la seva com­pa­rei­xença davant dels mit­jans.

A Dow­ning Street, però, es tro­barà amb Boris John­son, que rebutja la petició de referèndum al·legant que la qüestió ja va que­dar resolta per almenys una gene­ració el 2014, quan un 55% de votants es van opo­sar a la sepa­ració en una con­sulta apro­vada per Lon­dres. Per l’SNP, per con­tra, la pre­vi­si­ble sor­tida del Regne Unit de la UE a finals de gener can­via l’esce­nari, ja que els esco­ce­sos van votar majo­ritària­ment en con­tra del Bre­xit el 2016. “West­mins­ter ha igno­rat la gent d’Escòcia durant tres anys. Ahir a la nit van dir prou; és l’hora que Boris John­son comenci a escol­tar”, va dir Stur­geon. Cons­ci­ent de la part de vot útil a l’SNP –fre­nar els con­ser­va­dors–, la líder esco­cesa va adme­tre que no tots els votants del par­tit són inde­pen­den­tis­tes, però sí que han enviat un clar mis­satge de suport al fet que Escòcia “ha de poder deci­dir el seu futur”.

En segon lloc van que­dar els tories, amb sis escons (set menys que el 2017), seguits dels libe­ral­demòcra­tes (que, tot i la der­rota a Escòcia de la seva líder, Jo Swin­son, man­te­nen els qua­tre dipu­tats) i els labo­ris­tes, que només van poder rete­nir un dels seus set dipu­tats.

LA XIFRA

48
escons,
dels 59 en joc a Escòcia, va aconseguir dijous l’SNP, tretze més que en les eleccions del 2017.

‘Sorpasso’ als unionistes a Irlanda del Nord

Redacció

Per primera vegada, els partits republicans d’Irlanda del Nord, contraris a la sortida de la UE, van aconseguir més escons a Westminster que les forces unionistes, que són probritàniques i partidàries del Brexit. Els resultats van confirmar la caiguda del Partit Democràtic Unionista (DUP), soci del govern de Londres durant l’anterior legislatura. El DUP va perdre dos dels deu diputats obtinguts el 2017 i el Sinn Féin, antic braç polític de la ja desapareguda IRA, manté els set que tenia, si bé no els ocupa perquè es nega a jurar lleialtat a la corona britànica. Els tres escons restants, del total que corresponen a Irlanda del Nord, van anar a parar al Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP, nacionalista moderat) i al multiconfessional Partit Aliança. La líder del DUP, Arlene Foster, es va mostrar confiada que Johnson aprofitarà la seva àmplia majoria per acordar un Brexit que tregui tot el Regne Unit de la Unió Europea.

Al País de Gal·les, els nacionalistes del Plaid Cymru van mantenir els seus quatre escons, al darrere dels laboristes (22 diputats) i els conservadors (14), que van obtenir el seu millor resultat des del 1983. Els liberaldemòcrates van quedar eliminats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.