Un món de dos o de tres?

La pregunta, en relacions internacionals, és sempre la mateixa: cap a on anem? Assistim a la transformació de l’ordre geopolític que hem conegut fins ara, basat en la cooperació multilateral, i ens encaminem cap a un altre marc de relació que vindrà definit, en gran mesura, per com es dirimirà la rivalitat entre els EUA i la Xina. Serà un nou escenari, allunyat del de la guerra freda, més plural i extremadament complex en què no sabem encara quin pes hi tindrà la Unió Europea.

Aquesta és la constatació de partida del seminari War & Peace in the 21st century, que organitzen cada any el Cidob i l’Ajuntament de Barcelona, i que en la darrera edició, la divuitena, ha abordat el tema Un món de dos o tres? Els EUA, la Xina i la UE en un nou ordre global.

La dotzena d’experts participants van coincidir que, amb Trump, comença tot. Amb el republicà a la Casa Blanca, els EUA “capgiren la seva forma de gestionar el món”, indica Javier Solana, president honorari del Cidob. “Si Trump és reelegit, serà difícil recuperar el que hem viscut abans [...] no podem afrontar els problemes actuals –pensem en el canvi climàtic– sense un marc multilateral”.

Enfront dels EUA de Trump, s’alça l’altra gran potència rival, la Xina, percebuda com una amenaça econòmica i militar pels nord-americans. “En això hi ha un gran consens entre demòcrates i republicans”, ara que estan fortament dividits per l’impeachment al president, observa Heather A. Conley, del centre d’estudis CSIS.

La competició entre Washington i Pequín “és la clau del nou ordre” que ha de venir, sosté el director de Chatham House, Robin Niblett, per qui la UE no té lloc com a tercer pol. I de què va aquesta competició? “Va de distribució de poder, va d’interessos, va de no deixar que els altres et dictin les normes”, explica Dmitri Trenin, director del centre Carnegie de Moscou. Mentre el nou ordre es perfila, tenim algunes pistes per entreveure’n els contorns. “Serà un món més fragmentat, en què el nacionalisme serà més important que la formació de blocs geopolítics o geoestratègics”, diu Trenin. Es produirà una profunda transformació geopolítica impulsada per “la descarbonització de les nostres economies”, subratlla Cristina Gallach, ex-alta comissionada de l’Agenda 2030. “Canviaran les fonts d’aprovisionament, canviaran les relacions de poder”. “Hi hauran de tenir més presència les ciutats, els joves, les dones”, afirma Shada Islam, de Friends of Europe. I la UE, quin paper hi tindrà? Tot i les divisions internes congènites i l’hegemonia dels EUA i la Xina, Europa té un actiu a les mans, que es resumeix en la fórmula democràcia i drets humans. És aplicant aquests estàndards com pot deixar la seva empremta en les múltiples transicions globals (econòmica, tecnològica, industrial...) que tenim en marxa.