Forn: “Van orquestrar la mentida”

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va recordar ahir que una de les conseqüències de l’aplicació del 155 va ser la intervenció –i, per tant, el trencament– de la Direcció General de la Policia i, de retruc, de tota l’estructura dels Mossos. “Va ser del tot premeditat, no va ser casual. Ja feia temps, sobretot des de l’èxit de la gestió i el reconeixement internacional de l’actuació altament professionalitzada dels Mossos durant els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, que l’Estat havia desplegat una estratègia sense precedents per desprestigiar la policia de Catalunya.” Va ser un intent de desprestigi i un atac acarnissat, una crítica constant per intentar posar en dubte, va dir Forn, la professionalitat i la capacitat de la policia catalana, amb un únic objectiu: “Recuperar les competències en matèria de seguretat i d’ordre públic que la llei ens atorga.” Forn va assegurar ahir que l’Estat, de manera organitzada des de diverses instàncies –mediàtica, judicial i institucional–, va muntar una campanya per “buscar les excuses per recuperar unes competències que van costar molt d’obtenir al seu moment i que l’Estat estava obsessionat a recuperar”.

En aquest punt, Forn va voler explicar un episodi que, va dir, per ell és “vergonyós” i que el va afectar especialment perquè el va conèixer quan estava a la presó d’Estremera, “en una situació d’incapacitat per poder contestar” i donar la seva versió dels fets –que, va dir, tenia ganes d’explicar– davant “una allau de mentides i calúmnies”. “Sento que alguns dels autors d’aquestes calúmnies hagin decidit no ser a la sala. Jo comptava que potser avui aquestes persones ens demanarien perdó.” Es refeia a l’episodi del transport d’una sèrie de documents que els Mossos portaven a incinerar a la central del Besòs. “Vostès saben que el jutge va arxivar el cas, però no podem oblidar la quantitat de falsedats que es van dir al voltant d’aquell fet.” Va recordar, per exemple, que García Albiol, del PP, va comparar el govern amb la Gestapo, el va acusar d’espionatge i va acusar els Mossos d’haver fet seguiments al delegat del govern espanyol i del PP. Un altre mitjà espanyol, va recordar ahir Forn, va arribar a dir que “els documents recuperats de la incineradora proven la col·laboració de la policia catalana amb el procés”. I Inés Arrimadas, recordava també Forn, va dir que el govern de la Generalitat havia fet espionatge polític contra polítics contraris a la independència amb mitjans públics.

Forn va explicar ahir que, a mesura que s’acostava l’1 d’octubre, els Mossos van decidir donar protecció i vigilància a diverses personalitats polítiques i socials com ara els presidents dels diversos grups parlamentaris. Doncs bé, l’exconseller d’Interior va assegurar que ell en persona va trucar a aquests polítics per dir-los que els havien posat escorta. “Quan vaig parlar amb ells, amb Arrimadas, amb García Albiol, amb el senyor Iceta..., sabien perfectament que tindrien assignats uns mossos. De fet, ells mateixos em van dir que volien més protecció, cosa que era impossible, perquè no tenim tants escortes!” I hi afegia: “Quan ells van fer aquelles greus acusacions que se’ls espiava, sabien perfectament que eren mossos que estaven treballant perquè nosaltres els ho havíem ofert i els estaven protegint.” La indignació de l’exconseller ahir era extrema per casos com aquest.

També va recordar les 70 imputacions contra comandaments policials que “van complir escrupolosament els mandats judicials de l’1 d’octubre”, i les informacions esbiaixades publicades després dels atemptats del 17-A, “orientades totes a intentar desmuntar l’estructura dels Mossos”. Per això, va dir Forn, la intervenció de l’Estat amb l’aplicació del 155 va ser de gran abast en el seu departament. L’Estat, va venir a dir, ho esperava.

Es pot dir que hi va haver diverses dimensions de l’aplicació del 155; una de més radical, la més coneguda, la destitució dels equips de direcció dels departaments, que en el cas del d’Interior va anar acompanyada d’accions penals contra membres del cos dels Mossos d’Esquadra i alts càrrecs polítics. Una de les conseqüències de l’aplicació del 155 va ser que el departament va quedar bloquejat. Es va bloquejar políticament, de manera que no es van poder tirar endavant projectes que s’havien de tirar endavant amb altres conselleries, i econòmicament. Forn va recordar que l’Estat els va prohibir compar munició i armes, amb la qual cosa els Mossos no van poder fer pràctiques. També els van bloquejar els fons reservats, amb els quals es finança la lluita contra el crim organitzat i contra el terrorisme, i això ho van fer “només dos mesos després del 17-A, amb un nivell d’amenaça terrorista de 4 sobre 5”, va recordar Forn ahir.

L’exconseller va assegurar que, per culpa del 155, es van aturar durant vuit mesos dues campanyes molt importants: contra els incendis i la de seguretat viària. També que es va aturar un contracte d’arrendament de vehicles per als bombers i la compra de milers de mànegues contra incendis. No van reunir ni una sola vegada el consell de la policia.

Responent a preguntes dels grups parlamentaris, Forn va dir ahir que tot el que van fer ho tornaria a fer, però millor. “És clar que, si ho haguéssim fet bé, jo no seria a la presó”, va dir, i va expressar que a ell li agradaria tenir un estat amb el qual pogués dialogar i que li hagués permès “convocar un referèndum amb plena normalitat”. “Això és el que m’hauria agradat i això és el que hem de tornar a intentar.” Va reconèixer que és veritat que ara s’obre un període de diàleg i que cal aprofitar-lo, però va assenyalar que el diàleg s’ha de mantenir “des d’uns principis clars”.

Pel que fa a les crítiques de la CUP per l’actual violència dels Mossos, en especial de la Brimo –Carles Riera va dir que aquesta unitat té assimilat el 155 i és part de la repressió–, Quim Forn va reconèixer que s’ha de millorar i que a ell també li ha fet mal veure des de la presó algunes imatges –de la violència dels Mossos després de la sentència–, però en tot cas va recordar que s’ha d’anar molt amb compte, perquè, insistia: “Estan esperant que nosaltres cometem un error per retirar-nos les competències.”