Torra recorre al Suprem contra la seva inhabilitació
El recurs de cassació del president, presentat al límit del termini, qüestiona la imparcialitat de membres de la JEC, del jutge instructor i del tribunal
El ple del Parlament vota avui si també hi apel·la
El president de la Generalitat, Quim Torra, va esgotar fins a l’últim moment per presentar el recurs de cassació anunciat fa setmanes al Tribuna Suprem (TS) contra la sentència per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 19 de desembre, en què el condemnava a un any i sis mesos d’inhabilitació per haver desobeït la Junta Electoral Central (JEC) i no haver retirat, l’abril passat, dels edificis públics, símbols de suport als presos polítics en període electoral. Ho van fer els seus lletrats l’endemà mateix que l’alt tribunal català acceptés la petició d’Impulso Ciudadano de tornar a investigar per desobediència el president en no retirar la pancarta el setembre passat, quan ja no era període electoral.
El nou recurs després que el mateix Suprem rebutgés, el 23 de gener passat, la petició de mesures cautelars per deixar sense efecte la inhabilitació dictada per la Junta Electoral Central (JEC) el 3 de gener passat, es produeix una setmana després del terrabastall polític entre els socis de govern JxCat i ERC viscut en el ple del Parlament quan el president de la cambra, Roger Torrent, acceptava que Torra deixés de ser diputat i no li comptabilitzaria el vot que havien “segrestat” la JEC i el TSJC. Avui el ple del Parlament tornarà a tocar aquesta qüestió, ja que haurà de votar a la tarda si presenta un recurs al TS contra la resolució de la JEC del gener en entendre, entre altres motius, que no era l’òrgan competent per inhabilitar-lo, seguint els informes elaborats pels lletrats de la cambra. La decisió es va prendre a la mesa del Parlament del 14 de gener, i dos dies després es va fer efectiu el recurs basant-se en l’acord de la mesa i l’informe dels lletrats del dia abans, però la sala contenciosa administrativa del Suprem els va respondre el dia 23 que havia de ser el ple qui s’havia de pronunciar sobre la idoneïtat de presentar el recurs, per a la qual cosa li dona de termini fins al 13 de febrer. La redacció del recurs elaborat pels serveis jurídics de la cambra és en essència el mateix que van presentar a la mesa el 14 de gener, en què defensen que una eventual destitució com a diputat per causa d’incompatibilitat no ha d’afectar la continuïtat en el càrrec com a president, però adverteixen que en altres interpretacions de l’Estatut es pot considerar que per ser president s’ha de ser diputat no només en el moment de l’elecció, sinó quan ja s’exerceix el càrrec. En una nota aclaridora d’ahir a la tarda, el lletrat Antoni Bayona explicava que el recurs volia exposar l’“existència d’aquest problema”, com a “estratègia jurídica” per aconseguir la suspensió de l’ordre de la JEC i permetre que Torra pugui mantenir l’acta de diputat, ja que si no, es produïa una situació irreversible, però que prevalia el criteri que la condició de diputat no és necessària per mantenir la de president.
Les raons de Torra
El recurs de 307 pàgines que van presentar els lletrats de Torra detalla dotze arguments contra la inhabilitació. S’hi exposa el que consideren “una clara intencionalitat política que, a la vegada, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política”; que es vulnera el dret a un jutge imparcial, posa de manifest la manca d’imparcialitat de diversos membres de la JEC vinculats a PP i Cs i del magistrat que va instruir el procediment de la causa, Carlos Ramos. A més també denuncia diverses vulneracions de drets, com ara el d’un procés amb les degudes garanties, el de tutela judicial efectiva, el d’una resolució judicial motivada i fundada en considerar que la sentència del desembre “presenta un dèficit de raonament i fonamentació que només pot ser conseqüència de la predeterminació” del resultat. També argumenten que Torra ja va ser sancionat pels mateixos fets per la mateixa JEC a una sanció de 3.000 euros, i consideren que es vulnera el principi de legalitat penal en ser condemnat dues vegades.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional va avalar la decisió del Suprem de denegar la concessió d’un permís penitenciari a Oriol Junqueras per assistir a la sessió de constitució del Parlament, el 17 de gener del 2018, en considerar que hi havia “un risc rellevant de reiteració delictiva” i que el permís podria suposar una alteració de la seguretat pública.
Els pressupostos acceleren les sessions plenàries
La tramitació i possible aprovació dels pressupostos amb el debat definitiu previst el 18 de març, i que aquests dies s’han anat presentant en comissions, ha modificat el calendari de sessions ordinàries, que es desenvoluparan en dues setmanes consecutives. Entre avui i divendres es farà una sessió del ple amb els punts previstos de l’ajornat la setmana passada i en la qual s’inclourà una proposta de JxCat i ERC per presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra el decret digital del govern espanyol. Després de la sessió de control al govern i al president Torra, que no hi assistirà per motius personals, es farà una declaració institucional sobre els conseqüències del temporal Glòria i, a la tarda, s’abordarà el debat general sobre la lluita contra la corrupció que va proposar Cs. En aquesta sessió ja hi podrà participar Ferran Mascarell, vicepresident de la Diputació i regidor a Barcelona, com a diputat de JxCat en substitució de Carles Puigdemont.
Dijous està previst debatre la proposta de resolució de creació d’una comissió d’investigació sobre la violència institucional durant el referèndum de l’1 d’Octubre impulsada per la CUP, JxCat, ERC i CatECP. El debat sobre la inhabilitació de Torra tornarà dijous a la tarda amb la moció de JxCat, que ho qualifica de cop d’estat.
Per la setmana que ve, els dies 11, 12 i 13 també està previst el ple en què es farà el debat a les esmenes del pressupost, en el qual els comuns van assegurar que s’abstindran, i es votarà la creació d’una comissió d’estudi sobre l’accident mortal de la petroquímica de Tarragona del 15 de gener.