Els acusats per la seguda al TSJC al·leguen que exercien “el dret de protesta”
Declaren que van fer una “acció pacífica” contra “la repressió del 155” i “sense encadenar-s’hi”
La fiscal demana per a la majoria 2,6 anys de presó
“Sí, hi era present i exercia el meu dret de protesta”, “Protestàvem de manera pacífica contra l’aplicació del 155 i les resolucions judicials”, va ser la resposta dels dotze ciutadans en el judici contra ells a l’Audiència de Barcelona, ahir. El tretzè processat està en crida i cerca. Els activistes només van respondre a les dues preguntes que els van formular els seus advocats, Xavier Monge i Eduardo Cáliz: “Era el 23 de febrer del 2018 a les escales de l’edifici del TSJC?” i “Quin era el seu objectiu?” Inicialment, la fiscalia demana per a deu dels acusats dos anys i mig de presó per un delicte de desordres públics, i un any per a dos més que tallaven una part de l’avinguda Lluís Companys per desobediència i resistència als agents de l’autoritat.
Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia, aquell 23 de febrer es va fer una crida a les xarxes socials per fer una concentració a les vuit del matí davant del Palau de la Generalitat, amb el lema Aturem el cop d’estat, i amb el suport de les entitats CDR, Arran, Alerta Solidària, la CUP, i el SEPC. Una hora abans es va convocar un esmorzar a la plaça Catalunya i d’allà unes 200 persones van anar cap al Palau de Justícia. I, “per impedir el normal funcionament dels tribunals”, segons la fiscalia, els acusats van “bloquejar” la porta principal de l’edifici amb cadenes de ferro i de moto, i també van obstaculitzar una entrada per a persones amb discapacitat física i van seure a les escales de l’entrada principal. Van haver d’actuar més de cent agents, i una hora després de la protesta ja es va restablir l’ accés principal. Pel que fa a les cadenes, un dels processats va aclarir que no s’havien lligat el cos amb cadenes, que s’exhibien i que “en cap cas” es va necessitar cisalles o estris per tallar-les i desbloquejar la zona. Precisament, no se’ls reclama cap responsabilitat civil per possibles danys.
A banda d’això, un altre grup va tallar el carrer, i dos manifestats, suposadament, es van resistir i van donar una puntada de peu a un agent dels Mossos, un fet negat ahir per tots dos.
La secció desena no va permetre que els mitjans de comunicació fessin fotografies de l’inici del judici, com es fa habitualment, tot i que la imatge de la vista sí que es transmetia pel canal de televisió del TSJC. Avui acaba el judici amb la declaració dels testimonis, en concret dotze agents dels Mossos, i els informes.
Nova revocació de la restricció d’anar a manifestacions
La secció novena de l’Audiència de Barcelona ha revocat la segona mesura cautelar de prohibició d’anar a manifestacions i concentracions a tot Catalunya imposada per un jutjat barceloní a un universitari detingut en les protestes contra la sentència del Suprem als independentistes catalans, l’octubre passat. Amb aquesta ja són quatre els casos coneguts en què s’anul·la aquesta mesura restrictiva, que es va imposar a prop d’un centenar de ciutadans del país en aquelles tres setmanes de protestes.
En aquest últim cas, l’advocat Pere Vallès Milla, va presentar recurs d’apel·lació contra la prohibició, en considerar que “els jutjats d’instrucció la van imposar de manera genèrica i sistemàtica, a petició de la fiscalia, sense valorar els fets de cada persona”. La secció novena, però, no accepta que se li retiri la mesura de presentar-se al jutjat, ja que el jove és investigat per desordres públics.
En la interlocutòria, el magistrat ponent, Francisco Javier Molina, exposa que, més que argumentar que hi ha falta de normativa per imposar la prohibició d’anar a manifestacions, el que cal al·legar és “un excés en la ingerència dels drets de reunió i de manifestació per falta de delimitació concreta de la mesura cautelar respecte als fets que sustenten el delicte”. I hi afegeix que “és intolerable aquesta restricció al dret de manifestació, sempre que s’exerceixi de manera pacífica i legal”, tot recordant que “cap dret és absolut” i, per tant, “s’han de sancionar formes reivindicatives que posin en perill persones”. I acorda retirar la restricció pel pas del temps (tres mesos), perquè ja no hi ha protestes i pel fet que el jove no té antecedents. El seu advocat espera que la resolució “obri camí a altres afectats”.