L'exinterventora diu que res no ha canviat a Santa Coloma després del «cas Pretòria»
Maite Carol denuncia que el que no va fer Muñoz, que volia fer-la fora, ho ha aconseguit l'actual alcaldessa Parlon
«Ni als serveis territorials ni a Gramepark han canviat ningú.» Maite Carol es va mostrar ahir especialment dura amb el govern de Parlon. A l'alcaldessa, la va responsabilitzar de la seva sortida de l'Ajuntament, després que des de la Generalitat –i coincidint en el temps amb els seus informes negatius sobre el pressupost– es reclamés la seva plaça. «No va ser casual», va dir, justificant la seva sospita amb «correus electrònics i converses» que, segons va explicar, confirmaven la voluntat de l'alcaldessa.
Carol, que es va mostrar «decebuda» per les tracamanyes que revela el sumari, va dir que res no ha canviat al consistori. «L'Ajuntament que havia dissenyat l'alcalde, bé, ara sembla que Luigi, és el que ara mateix existeix a Santa Coloma», va dir. I va afegir: «El que no va aconseguir l'anterior alcalde, que me la portava votada, ho ha aconseguit fer aquesta alcaldessa.»
«A la teva cara o a la meva»
Carol insinua davant Garzón que la seva destitució respon a possibles represàlies. De fet, reprodueix una conversa que va tenir amb Parlon –després que aquesta li retallés les competències– en què afirma que l'alcaldessa li diu: «Jo no sóc cap florera, i o va a la teva cara o va a la meva [en referència a les conseqüències de la trama].» Ella li va dir: «Jo he fet informes negatius i vosaltres els heu aprovat en el ple», argument que Parlon va rebatre, segons Carol, dient: «Ja, però és que jo netejo i, o netejo i va a la teva cara, o va a la meva.»
La marxa de Carol de l'Ajuntament és especialment curiosa, atès que és considerada per la investigació de la colla dels bons dins de l'entramat municipal. Ja en la seva primera declaració davant de la Guàrdia Civil –dos dies després de l'esclat del cas Pretòria–, Carol va explicar les pressions que havia rebut en determinats moments de membres del consistori, per haver mostrat la seva disconformitat amb el procés d'alguns projectes. Per exemple, el del Cúbics, que va ser modificat diversos cops i que va acabar multiplicant la revaloració dels seus terrenys. Carol va explicar llavors a la Guàrdia Civil que l'expedient del darrer canvi del projecte, que es va fer a corre-cuita, estava «ple d'errors» i que Lluís Falcón, en aquell moment director gerent de Projectes, es va oferir a buscar un «tècnic extern [Ferran Soler]» que va elaborar un informe en què «faltaven totes les càrregues urbanístiques dels canvis de planejaments anteriors». Segons les converses interceptades, Luigi comenta amb Falcó que la modificació del Cúbics s'ha de «rematar» i parlen de fer un informe que substituirà «l'anterior» i que enviaran a Soler «perquè el guardi per si de cas».
En les seves declaracions, Carol també fa una menció especial a la situació financera de Gramepark que va qualificar d'«insolvent», adjectiu pel qual va rebre –tal com recorda– una esbroncada de l'alcalde. «No tornis a utilitzar la paraula insolvent», li va recriminar Muñoz. Carol també va declarar que a les auditories que es feien regularment a Gramepark –encarregades a Cortés y Asociados– no hi havia «cap reserva».
«No m'ho explico»
De les converses i declaracions que alguns dels implicats fan als investigadors, es desprèn que el secretari, Javier Ezquiaga, obeïa més les directrius dels pretorians, tot i que l'exinterventora Maite Carol mostrés reserves en determinats projectes. Set mesos després de l'esclat del cas Pretòria i després de fer-se públic el sumari, a Carol li sorprèn que continuï exercint les seves funcions. «No m'ho explico», va dir ahir a Catalunya Ràdio. Carol relata amb detall davant del jutge Garzón alguns dels moments compromesos amb el secretari, la majoria referents a la darrera modificació del projecte de la Pallaresa, el Cúbics. L'exinterventora diu que va demanar la informació referent a aquest expedient i que el secretari li va dir que ell la hi donaria «treballada». Davant la sorpresa de Carol, diu a Garzón que va respondre: «Jo m'estimaria més tenir tots els expedients i treballar-me'ls.» Però el secretari va insistir: «No, no, no, te la dono jo treballada i et dono els papers que has de mirar i així, d'aquí a una setmana els podem portar [al ple]», explica Carol que li va dir el secretari. Després d'analitzar la documentació que li havia passat Ezquiaga, Carol va comprovar que els números «ni tan sols sumen», però diu que Lluís Falcó i el secretari li van assegurar que ho arreglarien. Carol decideix demanar un altre informe de taxació al director d'Habitatge i Sòl en què diu que «la taxació que s'havia venut per 12 milions, ara val 30,5». Carol diu que el secretari, que s'assabenta del nou document, li recrimina. «Tu qui ets per demanar aquest informe?», assegura que li va dir Ezquiaga.
Prou alertats dels problemes de Gramepark
jose g. navarroEntre altres efectes, el cas Pretòria va posar en dubte la solvència econòmica de Gramepark, així com els seus mètodes a l'hora d'adjudicar alguns projectes. De fet, després de l'esclat d'aquesta trama, l'Ajuntament va encarregar una auditoria per esbrinar l'actuació d'aquesta societat en els últims anys i l'estat dels seus comptes. Una despesa que el consistori es podria haver estalviat, perquè la difusió del sumari d'aquest cas ha tret a la llum que el consistori ja tenia, un any abans, un parell d'auditories externes que alertaven de problemes en la caixa i la manera de fer de Gramepark. El més antic d'aquests treballs es va lliurar el desembre del 2008 a l'atenció del director gerent de serveis municipals, Pascual Vela, un dels imputats en la causa. En el document es conclou que en la construcció de l'edifici Olimpo i en la seva dotació «no s'han respectat els principis de publicitat i concurrència» i que, a conseqüència de la seva activitat contractual, «es poden derivar responsabilitats d'ordre mercantil, administratiu i penal per a les persones responsables de Gramepark». De fet, fa uns mesos l'Ajuntament va reconèixer que tenia dubtes de l'adjudicació d'aquest projecte, un contracte que es va atorgar directament a una empresa pel procediment d'urgència tot i l'informe negatiu de l'exinterventora Carol. La segona auditoria, enviada a l'Ajuntament a principi de l'any passat, apunta que la «forta contracció» del mercat immobiliari ha trobat a Gramepark amb un elevat –«excessiu en termes relatius»– nombre de promocions executades, executant-se i projectades, que «tenen serioses dificultats» de situar-se en el mercat. Aquest fet provoca a la societat «serioses tensions de tresoreria a curt termini» i, llevat que s'adoptin mesures correctives, Gramepark pot estar o trobar-se «en una causa de dissolució i, fins i tot, en una situació de fons propis negatius».
Esmorzar amb Artur Mas per «facilitar coses»
Dimecres 3 de juny de 2009: 10.43 hores. Mas truca a Prenafeta, que li proposa una trobada amb un senyor que Mas coneix molt
P.: «Hi ha un senyor que vol esmorzar amb tu perquè vol facilitar coses. M'explico?»
M.: «Sí.»
P.: «És un senyor que coneixes molt, no ho vull dir per telèfon, però es un paio controvertit, que és de Terrassa, d'acord? Ell diu que vol. Llavors, tu diga'm quin dia et va bé per esmorzar en un lloc discret.»
M.: «Qui seríem, tots tres?»
P.: «No, vindria un segon d'ell, que ja coneixes molt, que es diu Isaac; i tu crec que hauries de fer venir en Francesc Gordó [actual membre de la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya].»
M.: «Ja, en Germà Gordó.»
P.: «Ai!, en Germà, perdó.»
M.: «Val, d'acord, molt bé. Tu no hi series, llavors?»
P: «Sí, jo també.» [...] «Diga'm quin dia et va bé i ja buscarem un lloc correcte.»
M.: «Et truco d'aquí a un minut, que no tinc l'agenda davant.»
Muñoz amenaça de dur Laporta als tribunals
Dilluns 11 de maig de 2009: 22.10 h. Muñoz truca a «Luigi» i insulta Joan Laporta per no atendre'l per un conveni futbolístic
M.: «No aconsegueixo parlar amb en Laporta. Em sembla innecessària la mala educació del fill de puta aquest.»
Fent referència primer a la directiva de la Unió Esportiva Atlètica Gramenet, Muñoz continua:
M.: «És en Laporta, que no hi ha manera que compleixi. Està amoïnat perquè ningú li fa cas, tothom ho dóna per amortitzat. Doncs a la merda, el que passa sempre. Així estic, trucant un parell de vegades cada dia sense resultat. Al final, si la cosa segueix així, el duré als tribunals.»
L.: «Per què no li envies un missatge de mòbil?»
M.: «No sé enviar-los. Ja n'hi he deixat molts a la bústia de veu.»
L.: «És estrany. Sembla que...»
B.: «Aquest no té cap por al poder polític perquè ningú el controla ni espera res. [...] La darrera vegada que ens vam veure em va dir que el conveni era una merda perquè els de la Gramenet són uns fills de puta.»
«Ho tens negre, però ja ho he arreglat»
Dimecres 22 de juliol de 2009: 18.54 h. Muñoz confirma a un empresari que ha manegat un concurs per adjudicar-li
M.: «Ho tens més negre que l'hòstia, però ja ho he arreglat [...] Ni una paraula a ningú, eh!»
M. Carrillo: «No saps com t'ho agraeixo [...], perquè estava preocupat [...]»
B.: «Aquesta contracta de quants anys és?»
M. Carrillo: «De quatre més dos.»
B.: «Quatre més dos, amb la qual cosa, cony!, amb una mica de sort encara estaré al proper [mandat]. Els meus plans són marxar d'aquí a 8 anys. [...] Ja saps què et vaig dir: mentre jo hi sigui, no hi haurà problemes [...] Necessito que m'arreglis algunes cosetes, i urgents, i necessito que siguis aquí divendres [...] Tres cosetes. Una de 2.100, una de 1.980 i una de 2.400 [...] Porta-m'ho diferent, eh!, perquè són per a...»
«Més punts en la part tècnica i prou»
Dijous 18 de juny de 2009: 17.17 h.
Luigi explica a Dobarco com adjudicar els projectes a les empreses que vol
D.: «Les empreses aquelles estan totes molt lluny, eh.»
L.: «S'ha de fer el que vam parlar. Més punts en la part tècnica i prou.»
D.: «Sí, però està difícil, eh.»
L.: «Bé, digues-li [a un tercer] que faci el que ha de fer.»
D.: «Sí, però...»
L.: «El crides a part i li dius: ‘Escolta que per aquí...' [...]»
D.: «Sí, però això no és tan fàcil [...] On ha manipulat ha estat a la del Fondo. Primer sortia Excover, però ja ell mateix també em diu: ‘Home, d'aquests, no me'n refio.' Dic: ‘Doncs jo tampoc.'»
L.: «Moltes ja estan descartades. La resta és com sempre. Tipus d'obra collonut, no sé què, experiència no sé què, tararí que te ví.»
