Luigi va cobrar 10 milions d'euros per una comissió a Sant Andreu de Llavaneres
Bartomeu Muñoz insisteix al jutge Garzón que era ell, i no Luis García, qui dirigia l'Ajuntament colomenc
En la seva primera declaració davant del jutge Garzón, Luis García Sáez explica que ha estat diputat del PSC al Parlament de Catalunya durant 13 anys, fins al 1992, època en què se'l coneix com Luigi i en la qual situa la seva coneixença amb el conseller Macià Alavedra, de qui assegura: «Vam coincidir 15 anys al Parlament, i amagar aquesta relació seria absurd.» A més de la faceta política, assegura: «He anat treballant en tres àmbits: la construcció, la promoció immobiliària, la compravenda d'art i la inversió en borsa.»
Amb Macià i Lluís Prenafeta, Luigi admet que va fer negocis en la compravenda d'un solar, anomenat Can Riviere, a Sant Andreu de Llavaneres, el 2005. «Vaig facturar amb la meva empresa (Niesma) 7 o 10 milions.» Van cobrar tots tres, i García admet que va pagar 244.00 euros a l'arquitecte Genís Carbó, que havia treballat per a la Generalitat, pel seu assessorament. Luigi també reconeix que va cobrar una comissió en la venda d'un solar al port de Badalona, negoci fet també amb els exalts càrrecs de CiU.De Bartomeu Muñoz va assegurar que és amic seu des dels 18 anys, i que l'assessora «sense cap tipus de remuneració ni intervenció». I va afegir que des que Muñoz va ser alcalde: «Mai he fet ni una sola factura de les meves empreses a l'Ajuntament de Santa Coloma. A banda de l'operació a la Pallaresa, no he cobrat ni tinc cap interès en la ciutat de cap tipus.»
A l'alcalde de Santa Coloma, el jutge Garzón va començar el seu interrogatori preguntant-li des de quan ocupava aquest càrrec i de què coneixia Luis García Sáez, conegut per Luigi, i suposat ideòleg del cas Pretòria, centrat en la corrupció urbanística. Muñoz li va respondre que va ser alcalde des del febrer del 2002 i que García era «un amic de tota la vida, des de fa uns trenta anys». A mitja declaració, però, Garzón li va etzibar: «Bé; pot dir-me per què Luis García semblava que dirigia l'Ajuntament?» I Muñoz li va respondre: «Doncs no ho sé. L'Ajuntament el dirigia jo.» En l'interrogatori, el jutge i el fiscal també li van demanar aclariments sobre els projectes urbanístics sota sospita, com ara els de Cúbics –amb la venda de solar i l'aparició de Luigi– el mercat del Fondo i Ciba 3, i la implicació de l'empresa municipal Gramepark. Del darrer projecte va assegurar: «Ciba 3 és un projecte tan verd, tan verd que ni tan sols l'equip de govern no ens vam posar a pensar seriosament com executar-lo.» Tanmateix, la realitat és que en aquest gran espai del passeig de la Salzareda, on s'havien previst pisos i equipaments, es va posar a concurs però va quedar desert perquè no es va considerar viable i la gestió es va derivar a Gramepark, a través de la qual es van articular algunes irregularitats recollides en el cas Pretòria. Muñoz també va haver de respondre sobre el contracte de la neteja municipal adjudicat a Limasa i els diners que va demanar al seu president, Manuel Carrillo, acusat de suborn. L'exalcalde va explicar que va trucar-li la funcionària que havia de fer l'informe i va explicar-li que hi havia dues empreses amb la mateixa puntuació, Limasa i Rubatec, i ell va dir-li: «En les mateixes condicions prefereixo Limasa.» Muñoz també va admetre que va demanar-li 12.000 euros perquè patrocinés un equip de futbol, que Carrillo, en el seu interrogatori, també va dir que va fer una transferència d'aquests diners al consistori un o dos dies abans de l'escorcoll policial ordenat per Garzón. L'empresari va ser seguit i fotografiat per la policia, com entrava la consistori colomenc amb un maletí amb diners. Muñoz va acceptar que va demanar-li en tres sobres un total de 6.4801 euros per a les entitats del municipi i s'excusa dient que no ho va fer però que «les entitats venen sovint al despatx de l'alcalde i et demanen ajuda per a les seves activitats.» I no sap res d'una factura falsa d'1,3 milions dels fons europeus.