La perifèria, territori erm per al sobiranisme

A les deu del matí, pocs sabadellencs caminen pel carrer. La via més concorreguda és l'eix Macià; però no pas de vianants, sinó de conductors que enfilen el camí de sortida cap a l'autopista amb destinacions diverses. Els 12.298 vots anticipats els serveixen de coartada. A les onze, la gent del centre comença a ramblejar, més jubilats que joves. Els col·legis més cèntrics, com ara el casal Pere Quart o el centre cívic de la Creu Alta, comencen a fer xup-xup i en algun moment l'afluència creix prou perquè s'hi formin cues. Al Pere Quart, base de comandament de la consulta, el portaveu, l'escriptor Antoni Dalmases, aprofita cinc minuts de tranquil·litat per dipositar el vot. Explica que molts dels 800 voluntaris de la plataforma han fet com ell i s'han esperat fins al 30-M per disfrutar de la jornada. A l'urna del costat, el síndic municipal, Josep Escartín, fa el mateix.I a quarts d'una el portaveu d'ERC, Magí Rovira, també vota a l'equipament.

Però fins ara no hem sortit del rovell de l'ou, del Sabadell històric, de les essències i de tota la vida. En un recorregut ràpid pel Sabadell real, per la perifèria que va aixecar la primera onada migratòria i ha acabat de forjar la nova immigració, el paisatge de la consulta és diferent, erm per a la llavor sobiranista. Uns quants exemples: a l'altra riba del Ripoll, només deu persones havien votat a les dotze del migdia a la biblioteca de Torre-romeu. L'onzè a fer-ho és un jove del barri amb cara de pocs amics que diposita la papereta i se'n va apressat sense ganes de respondre preguntes de la premsa. «Tinc el cotxe mal aparcat a fora», diu, en castellà. El contrapunt el posa una veïna dels nous pisos protegits del barri que admet cofoia el seu sí i hi afegeix que votava ERC però que no pensa votar més en comicis oficials. Diu que està cansada dels polítics.

Al Poble Nou, nucli autoconstruït per immigrats andalusos i murcians a partir dels anys cinquanta que també és a l'altra banda del riu, compten una vintena de vots a la mateixa hora. I a Can Deu, a l'extrem nord del terme municipal, només han aplegat dinou tristos sufragis a quarts de dues, quan a la ciutat ja en sumen més de 16.000. A la mesa parlen d'«indiferència», mentre es miren les terrasses dels bars gairebé plenes a l'altra punta de la plaça. Una mica millor els anaven les coses a Can Puiggener, una altra zona on costa sentir el català al carrer: duien 44 vots, majoritàriament de gent gran i algun immigrat. Però també sabien que «un senyor del PP ha dit que votava pel no», i al mateix carrer una bandera espanyola presidia la finestra d'un pis. Ningú no sabia si era la resposta al referèndum o si es preparaven per seguir el mundial de la roja.