La guerra de Macron

Situacions d’excepcionalitat com la que estem vivint posen a prova, entre moltes altres coses, els lideratges i la solidesa de les institucions de govern. En el cas de la Unió Europea, hem pogut constatar la debilitat de l’estructura, ja que, a l’hora de la veritat, quan la borrasca del virus s’ha desplaçat al Vell Continent, ha faltat la resposta coordinada que calia esperar, i les estratègies per fer-hi front han quedat en mans dels diversos estats, amb mostres incloses d’insolidaritat entre teòrics socis.

Quan l’emergència sanitària és màxima i l’econòmica comença a dibuixar escenaris de gran depressió, ja es fan càlculs sobre l’impacte electoral de la crisi. A França, s’escodrinyen tots els passos que fa el president Macron, que ha plantejat en termes bèl·lics la lluita contra l’expansió de la Covid-19. En un recent editorial, Le Monde es felicitava de la popularitat que, segons el diari, va guanyant el president de la República gràcies a la confiança que infon als ciutadans amb els seus discursos televisats des del Palau de l’Elisi. “Avui, una majoria de francesos (un 54%) es declaren satisfets de la manera com el govern gestiona el dossier del coronavirus. És alhora molt, tenint en compte el grau d’impopularitat que tenia abans de la crisi, i poc, a la vista dels desafiaments que l’esperen”, admetia, però, el rotatiu. La urgència del coronavirus –amb decisions equivocades com ara la de mantenir la primera volta de les eleccions municipals, el 15 de març passat– deixa en un segon pla els contratemps amb què ha topat la presidència de Macron durant l’últim any i mig, i que es podrien resumir en la forta contestació social expressada pel moviment dels armilles grogues i el rebuig al pla de reforma de les pensions, aprovat per decret per garantir-ne la supervivència. Una urgència n’amaga una altra però no la desactiva. “La còlera dels armilles grogues augmentarà i probablement esclatarà a finals d’any, quan França entri en recessió, tal com s’ha vaticinat”, advertia Gavin Mortimer a The Spectator.

Segons el setmanari britànic, en les eleccions presidencials del 2022 s’enfrontaran dues visions del món: la globalització defensada per Macron, d’una banda, i el proteccionisme i el restabliment de fronteres tant de moda que predica la ultradretana Le Pen, per l’altra. “Ella és qui hi té més a guanyar amb la crisi” del virus, sosté Mortimer. Caldria tenir en compte, però, que les prediccions són sempre arriscades i que ignorem quins ressorts acabaran impulsant el vot. Des de Churchill sabem, a més, que ni guanyar una guerra serveix per assegurar-se la reelecció.