El Tribunal Constitucional s’oblida dels presos polítics

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) ha suspès el ple que tenia pre­vist per al 21 d’abril, en el qual havia d’ana­lit­zar la petició d’empara i de lli­ber­tat que li van sol·lici­tar ja fa un mes els nou pre­sos polítics. La decisió del tri­bu­nal de garan­ties és perquè con­ti­nua l’ordre de con­fi­na­ment pel coro­na­vi­rus. Tot i l’atu­rada judi­cial i de ter­mi­nis pro­ces­sals, el govern espa­nyol va orde­nar que en l’admi­nis­tració de justícia fun­ci­o­nes­sin uns ser­veis essen­ci­als, com són les cau­ses penals amb detin­guts, de violència mas­clista i amb pre­sos.

La sus­pensió del ple del TC i sense nova data, anun­ci­ada ahir per El País, va ser cri­ti­cada pels advo­cats defen­sors. “Dos mesos sense Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Estat de dret i vigència de drets fona­men­tals en qua­ran­tena?”, piu­lava crítica­ment ahir el pena­lista Benet Sale­llas, de l’equip de defensa del pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart. I, Jordi Pina, advo­cat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, va enviar ahir mateix un escrit al TC en que li recorda que ja el 8 d’abril pas­sat li va tra­me­tre una petició davant la seva manca de res­posta a la petició de la mesura cau­te­lar de lli­ber­tat de tots tres. Pina expressa el seu “estu­por” per l’ajor­na­ment del ple, que “es podria fer via telemàtica” i li insis­teix en sol·lici­tar una res­posta urgent, a més de denun­ciar una nova vul­ne­ració de drets fona­men­tals dels polítics.

El TC va atu­rar la seva acti­vi­tat el 10 de març pas­sat davant la crisi sanitària, i qua­tre dies després el govern espa­nyol va dic­tar un reial decret (463/2020) d’atu­rada en tots els àmbits judi­ci­als. En els ser­veis essen­ci­als, els jut­ges de les audiències pro­vin­ci­als fan reu­ni­ons i arri­ben a acords via telefònica o per vide­o­con­ferència. L’equip de defensa de Cui­xart va enviar un escrit, el 27 de març pas­sat, al TC en el qual li dema­nava “una reso­lució extra­or­dinària d’urgència excep­ci­o­nal” en la petició de sus­pen­dre la seva pri­vació de lli­ber­tat o apro­var el con­fi­na­ment al seu domi­cili men­tre duri l’estat d’alarma. I li recor­dava que el reial decret avala que un jutge o tri­bu­nal faci “qual­se­vol actu­ació judi­cial per evi­tar per­ju­di­cis irre­pa­ra­bles en els drets i interes­sos legítims de les parts del procés”. El TC, però, con­ti­nua mut.