L’1-O, de nou al punt de mira
El final del judici contra l’excúpula dels Mossos es reprèn dilluns i el fiscal ha d’anunciar el canvi de delicte
Es revifa el setge a l’independentisme
Serà una sessió que no durarà més de mitja hora, però serà vital.
Demà, dilluns, es reprèn a l’Audiencia Nacional el final del judici contra l’excúpula dels Mossos, que es va suspendre al març per la crisi sanitària. És el tret de sortida que reactivarà les causes penals contra acusats d’haver promogut el referèndum d’autodeterminació. Els judicis contra exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i contra els cinc síndics electorals, en el penal 11 de Barcelona, també es van suspendre a causa de la pandèmia, i aviat se’n fixaran les noves dates.
Paral·lelament, ara la fiscalia ha de concretar les condemnes que demana per a una trentena de processats per la promoció de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que seran jutjats l’any que ve. Mentrestant una desena llarga d’alcaldes i exalcaldes haurien de saber, en enfilar-se el tercer aniversari de l’1-O, si seran jutjats per desobediència en donar suport a la votació amb la cessió de locals. Actualment hi ha quatre batlles processats, i un dels primers de ser jutjats serà el d’Agramunt i actual conseller d’Exteriors, Bernat Solé (ERC), a qui divendres el TSJC l’informava que li obria judici oral i que presentés el seu escrit de defensa. Per la seva banda, el conseller d’Interior, Miquel Buch, també va ser citat per al 16 de juny com a investigat per prevaricació per haver pagat el seu departament el sou d’un sergent que feia d’escorta de l’expresident Puigdemont a l’exterior.
De casos de ciutadans i professionals, clama al cel que l’Audiència de Barcelona porti més d’un any sense respondre al recurs del fiscal contra l’arxivament de la causa a uns professors d’un institut de Sant Andreu de la Barca.
Així, la de dilluns serà una sessió curta però cabdal, perquè s’ha programat que els fiscals elevin a definitives o modifiquin les conclusions contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general dels Mossos Pere Soler, per als quals inicialment demanaven per a cada un d’ells 11 anys de presó per un delicte de rebel·lió, i quatre anys de presó per a la intendent Teresa Laplana per delicte de sedició.
En ser una sessió tan acotada, el tribunal de l’Audiencia Nacional ha permès als quatre acusats que no es traslladin a Madrid i que ho puguin seguir des d’una sala de l’Audiencia de Barcelona. Els informes de la fiscalia i de les defenses, programats per als dies 15, 16 i 17 de juny, sí que es traslladaran a la seu que el tribunal té a San Fernando de Henares, on es van fer la majoria de les sessions. El torn de l’última paraula dels acusats serà el darrer dia.
En l’inici del judici, el gener passat, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo ja va admetre que era “conscient” que la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els independentistes catalans per sedició i no pas per rebel·lió l’obligava a canviar el delicte i la pena demanades per als anteriors caps de la policia catalana, però va indicar que no era el moment processal oportú i que el relat dels fets pels quals els acusava no el feia trontollar la resolució escrita pel magistrat i president del tribunal Manuel Marchena.
S’ha especulat que els fiscals poden rebaixar la petició de penes fins a només demanar la inhabilitació del major per un delicte de desobediència. La defensa de Trapero, executada amb precisió per la penalista Olga Tubau, ni amb això es conforma i exigeix l’absolució, com els advocats Cristóbal Martell i Fermín Morales, amb intervencions puntuals, ja que els seus defensats, Soler i Puig, respectivament, gairebé no han sortit en les proves acusatòries.
Els fiscals Carballo i Pedro Rubira tindran difícil bastir l’acusació contra Trapero, que, segons ells, es va posar al servei del govern que promovia la independència de Catalunya. El creador de gran part dels atestats, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, va ser desacreditat per les defenses. Clamorós va ser quan va aportar una carta de l’expresident Puigdemont en què una mala traducció per la seva part deia que havia mantingut una reunió secreta amb el major Trapero. El coronel Diego Pérez de los Cobos, ara en hores baixes, també va ser desacreditat, amb elegància, pel lletrat de l’Administració de Justícia de la sala civil i penal del TSJC, Joaquim Martínez (testimoni sorpresa de la defensa de Trapero), que va assegurar que la magistrada Mercedes Armas va ordenar a tots els cossos policials aturar l’1-O “respectant la convivència ciutadana”, com va indicar el major.
Així, la fiscalia només té testimonis massa subjectius i rancuniosos amb Trapero; informes dels Mossos que alertaven d’un possible xoc violent amb tants policies al carrer, i el retret, sense fons penal, que totes les investigacions sobre el procés independentista, encarregades des de finals del 2015 per l’Audiencia Nacional a Policía Nacional, Guàrdia Civil i Mossos, la centralitzés ell i comandaments, així com haver enviat les instruccions de la fiscalia de Catalunya al conseller d’Interior, a més de Soler i Puig, per la simple raó que els demanava material per complir el mandat, com va ser buscar cadenes per precintar escoles, que al final va decaure, en assumir el cas el TSJC.
L’ofec de les fiances
Pel que fa al macroprocés del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, la novetat és que l’Audiència de Barcelona ha desestimat ara el que demanaven algunes defenses, com la del director de TV3, de jutjar-los a banda ja que només són acusats del delicte de desobediència, que implica inhabilitació, mentre que la resta són acusats de malversació de fons i altres delictes que impliquen penes de presó. La secció segona també va denegar a la fiscalia acusar els processats del delicte de formar part d’una organització criminal, tot i que ho poden fer en l’escrit d’acusació i malgrat que el Suprem ja va descartar aquesta acusació feta per Vox contra els màxims representants del govern català. Seria inversemblant que els demanessin més condemna que els 13 anys de presó imposats a l’exvicepresident Junqueras.
L’amenaça penal també s’ha reforçat amb l’ofec econòmic als independentistes, que tot i ser sotmesos a alguns embargaments, han tingut la solidaritat ciutadana per cobrir fiances. Ara, la Caixa de Solidaritat ha iniciat una nova campanya per recollir 1,6 milions d’euros per abonar la fiança dels diputats d’ERC i excàrrecs d’Economia i Hisenda Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, processats per l’1-O al TSJC. Tots dos tenen fins al 25 de juny per dipositar una fiança d’1.634.785 euros; si no, els embargaran els béns. En concret, la magistrada instructora va imposar-los una responsabilitat civil solidària de 4,5 milions d’euros. La defensa de Jové va presentar un recurs argumentant que les partides suposadament malversades que sumen 2,8 milions són les mateixes que s’han dipositat al Tribunal de Comptes (hi ha 4,1 milions, una part provinent dels que tenia el Suprem), i el TSJC n’ha demanat una verificació. A banda, Jové i Salvadó no poden sortir del país i tenen retirat el passaport.
Paral·lelament, responsables de la Caixa de Solidaritat també han demanat a la magistrada del jutjat d’instrucció 13 que els retorni la fiança de 5,8 milions dipositada per cobrir la fiança perquè hi ha les mateixes despeses que les recollides al Tribunal de Comptes.