ERC porta al Congrés la rectificació dels límits marítims que va deixar bona part del Castor en aigües valencianes
Els republicans volen que la Generalitat sigui considerada com a administració afectada en el desmantellament
ERC ha presentat una proposició no de llei al Congrés demanant al govern espanyol que derogui la modificació dels límits marítims de l’any 2008 que va deixar bona part de la superfície de la concessió del projecte Castor en aigües valencianes.
Els republicans, com va concloure la Comissió d’Investigació del Castor al Parlament, interpreten que la correcció de les delimitacions de les Capitanies Marítimes de Tarragona i Castelló va deixar tota l’àrea de la concessió del magatzem de gas sota competència valenciana, impedint la intervenció administrativa de la Generalitat de Catalunya. En realitat, una petita part va quedar en aigües catalanes, però ni l’Estat va donar audiència al Govern ni aquest va reclamar intervenir en el procediment.
La correcció exprés el març de 2008 dels límits marítims que afectaven la superfície de la concessió del Castor per part del llavors govern del PSOE, ha estat un dels capítols secundaris del projecte Castor que més polseguera mediàtica i política ha aixecat després del fracàs del projecte.
Argumenten que la reversió d’aquesta modificació “arbitrària” dels límits marítims permetria, en aquests moments, que la Generalitat fos considerada com “administració afectada en tot el procés de desmantellament del projecte Castor i, en concret, en les matèries que són de la seva competència”. Aquesta era, de fet, una de les conclusions de la Comissió d’Investigació del Parlament sobre el fiasco del magatzem de gas submarí, interpretant que la maniobra estatal deixava tota l’àrea de la concessió en aigües valencianes.
La proposició d’ERC es produeix poc després del fitxatge del ministre d’Indústria de la època, el també expresident de la Generalitat José Montilla, per Enagás.
Montilla va ser l’artífex de l’acceleració administrativa del projecte Castor quan l’any 2005 va atorgar-li la “Categoria A-Urgent”, com a infraestructura “estratègica” per al subministrament de gas a l’Estat espanyol. També sota el seu mandat al capdavant d’Indústria es va gestar la implicació d’Enagás, societat participada en un 5% per l’Estat espanyol, en l’accionariat del projecte Castor.
El gestor tècnic del sistema es va comprometre a adquirir el 33% de la societat Escal UGS a Florentino Pérez –que va entrar controlant de cop el 66,7%– quan el magatzem es posés en funcionament de forma efectiva i fos integrat al sistema gasista. Finalment, i força abans que la crisi sísmica provocada per les injeccions de gas en fase de proves deixés en evidència el fracàs del projecte, Enagás ja havia descartat de ple participar en l’operació –el seu representant va deixar d’assistir a les reunions del consell d’administració– i va rebutjar les insistents ofertes de Pérez per desprendre’s d’un terç de la societat.