La fiscalia manté la petició de penes per als exmembres de la Mesa del Parlament i Boya

El fiscal ha mantingut aquest dimecres a la tarda la petició de penes per als exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya en el judici per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El ministeri públic continua demanant penes d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a cada acusat, però ha canviat alguns detalls del relat de fets per adequar-lo amb més precisió als tràmits jurídics que es van fer al Parlament en aquelles dates. L’Advocacia de l’Estat demana les mateixes penes excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació.

L’acusació popular, exercida pel partit d’extrema dreta Vox, ja va retirar l’acusació per organització criminal i demana dos anys d’inhabilitació per desobediència. Marta Castro, vicesecretària jurídica del partit ultradretà, ha dit que els acusats van cometre desobediència quan eren càrrecs que havien de protegir el bon funcionament de les institucions.

Les defenses mantenen la petició d’absolució, i excepte la defensa de Boya, han ofert com a alternativa subsidiària l’exempció de responsabilitat criminal per la inviolabilitat parlamentària i el compliment del deure o l’exercici legítim d’un dret o càrrec.

El judici es reprendrà divendres al matí. Les parts llegiran els seus informes finals i el tribunal donarà l’últim torn de paraula dels acusats.

Crítica de Castellà al TC
L’exdiputat de JxSí i actual diputat de Demòcrates dins del grup d’ERC, Antoni Castellà, ha assegurat que si hagués rebut algun requeriment del Tribunal Constitucional (TC) durant els anys 2015-2017 per no tramitar alguna iniciativa parlamentària no l’hagués tingut en compte.

En la seva declaració com a testimoni, Castellà ha dit que en un moment determinat el TC “va començar a fer resolucions polítiques, no objectives”. A més, considera que el tribunal va ser “incongruent” quan va avisar només als membres de la Mesa o als caps dels grups parlamentaris per no tramitar certes iniciatives, ja que els diputats tenen autonomia de vot i el TC no va avisar tots els diputats. De fet, ha dit que en tota la seva llarga trajectòria parlamentària no havia viscut cap “ingerència” en el debat parlamentari com va viure aquells mesos.

Segons ell, el TC és “irrellevant” en un procés independentista, ja que es tracta d’un procés polític. Castellà ha recordat que la Constitució espanyola ratifica tractats internacionals que defensen el dret d’autodeterminació. A judici seu, hi havia prou legitimitat per tirar endavant el procés independentista a l’empara del principi de causa justa del dret internacional i per la majoria independentista a la cambra.

Ferran Civit ho tornaria a fer
El també exdiputat de JxSí i actual diputat d’ERC, Ferran Civit, ha explicat en la seva declaració que ell no va rebre cap advertiment del TC per la resolució d’inici del procés constituent el novembre del 2015 i no pensava que estigués delinquint. Sobre tot el procés sobiranista i les iniciatives parlamentàries relacionades, ha dit que ell ho tornaria a fer, fins i tot la votació de la DUI per fer-la “ara sí, efectiva”. A més, considera que tot i que ara el TC ho consideri anticonstitucional, algun dia ho acceptarà com ha fet amb altres drets col·lectius.

Preguntat per l’advocada de l’estat, ha explicat que dos dels acusats, Lluís Corominas i Mireia Boya, van presentar al registre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. No obstant això, en resposta a preguntes de la defensa de Corominas ha dit immediatament que ells eren els presidents dels seus respectius grups parlamentaris i ho feien en nom de tots els diputats, ja que individualment no ho haguessin pogut elevar a la mesa.

Lluís Llach creu que Forcadell va tenir molta “paciència”
També ha declarat l’exdiputat de JxSí i cantautor Lluís Llach. Ell va presidir la comissió d’estudi del procés constituent i no va rebre cap advertiment del TC, ni tampoc quan va signar la declaració d’independència suspesa temporalment el 10 d’octubre del 2017.

Sobre el ple del 6 i 7 de setembre del 2017 ha dit que l’expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, va tenir un comportament “pacient” i va donar “totes les possibilitats que demanava l’oposició”. No obstant això, admet que aquelles jornades van ser “extraordinàries” i ha opinat que l’oposició va actuar “com en una obra de teatre, amb guió preestablert”, i va marcar una pauta que després han reproduït determinats mitjans de comunicació, com l’afirmació que s’estava produint un cop d’estat.

Serra i Botran no van rebre cap notificació del TC, però tampoc l’haurien acatada
L’exdiputada de la CUP-CC al Parlament, Gabriela Serra, ha defensat al judici que tenien “l’obligació de tirar endavant amb el procés” i per això tant Junts pel Sí com la CUP havien decidit que ho farien “digués el que digués el Tribunal Constitucional”.

En el mateix sentit s’ha expressat el també exdiputat de la CUP al Parlament i actual diputat al Congrés, Albert Botran, que ha afegit que estaven “compromesos” amb un programa de la CUP “meridianament clar” on “s’afirma el dret dels Països Catalans a l’autodeterminació i la independència”.

Tant Serra com Botran han dit que no van rebre cap notificació sobre la declaració d’inconstitucionalitat per part del Tribunal Constitucional. Serra ha explicat que “tot i que el TC l’hagués qüestionat o anul·lat, això tindria poc a veure amb que continuéssim tirant endavant la nostra resolució”. Ha argumentat que des del 2015 havien decidit “no acatar les normes emanades del TC i altres instàncies de l’estat espanyol”.

Serra ha explicat que el ple del Parlament que es va allargar dos dies va ser de jornades “llargues i tedioses”. Preguntada sobre si aquells dies va percebre “alguna vulneració de drets”, ha apuntat que sí, i que en van ser víctimes alguns dels membres de la Mesa perquè “van ser insultats amb el to i la gestualitat de molts diputats”. Segons ella, la resta de grups parlamentaris “van poder exercir els seus drets tal i com van voler” i “fins i tot van abusar de tots els reglaments, requisits i drets de manera conscient i amb premeditació i nocturnitat”.

Fachín defensa que les votacions del 6 i 7 de setembre fossin secretes
L’exdiputat de Catalunya Sí Que Es Pot, Albano Dante Fachín, ha recordat que el programa electoral de CSQP el 2015 recollia el dret a fer un “procés constituent no subordinat a Espanya”.

Fachín ha defensat que les votacions del 6 i 7 de setembre sobre les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica es fessin de manera secreta per protegir els diputats. “No era sobrer tenir precaució. I la prova és que ara som en aquest tribunal, presidits pel rei, que és un corrupte”, ha dit.
En aquest punt, el president del tribunal, Jesús María Barrientos, l’ha interromput en entendre que les seves consideracions no tenien res a veure amb els fets jutjats. De fet, el jutge ha considerat impertinents gairebé totes les restants preguntes que la defensa de Mireia Boya ha fet a Fachín.