La Diada més continguda
Per causa de la Covid-19, l’independentisme limita la seva presència al carrer a les concentracions acotades de l’ANC o l’EI
L’Assemblea calcula 59.500 persones concentrades en 131 punts d’arreu del país
Les entitats carreguen contra la divisió entre JxCat i ERC
El gruix de l’independentisme sociològic va seguir ahir disciplinadament les crides a la contenció fetes les darreres setmanes per les autoritats sanitàries i va decidir no mobilitzar-se al carrer. La mobilització es va limitar a les concentracions organitzades amb límit de capacitat per les diverses entitats, sobretot l’ANC i l’Esquerra Independentista (EI). També per la coincidència amb el primer pont llarg després de vacances i abans de la tornada a l’escola de dilluns, la Diada més continguda i menys participativa es va fer evident des d’ahir al matí a Barcelona, centre de la mobilització multitudinària any rere any. Al voltant de 400.000 vehicles van sortir de Barcelona per passar el pont a la platja o la muntanya entre dijous al vespre i ahir mateix al matí. “Diada atípica”, “Diada diferent” tenien assumit els diversos líders civils de l’independentisme a l’hora de valorar la celebració d’enguany. “Diada especial i difícil”, reblava la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.
Amb molta gent fora de Barcelona, ahir podria haver estat qualsevol altre dia festiu o de vacances als carrers centrals de la peregrinació tradicional de la Diada a la ciutat. Poques senyeres i estelades a l’esquena, i pocs grups i afluència pels carrers Ferran, Princesa i de l’Argenteria que desemboquen al Born i al Fossar de les Moreres o per la Ronda de Sant Pere, on es fa la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova.
Probablement el senyal visual que resultava més evident als barris de Ciutat Vella, el Gòtic, el Born i Sant Pere que ahir era l’Onze de Setembre eren les diverses persones que el vianant s’anava trobant, dos aquí, tres allà, amb la samarreta blava llampant de l’edició d’enguany de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Joves d’Arran, estàtics
Al matí l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista (EI), Arran, feia la primera manifestació del dia al barceloní carrer Ferran. Uns centenars de militants es desplegaven en quatre files d’ample a ample del carrer per mantenir les distàncies, i a banda i banda de la pancarta central. Ofrena floral en record del jove de 17 anys Gustau Muñoz, assassinat per la policia franquista en una manifestació l’Onze de Setembre del 1978 al carrer Ferran mateix, on el recorda una placa. Parlaments, La Internacional i La balanguera sonaven pels altaveus en un acte que va tenir més gestos –punys enlaire però manifestants estàtics– que crits i cants, tot confirmant així l’austeritat i contenció en la manera de manifestar-se que s’aniria repetint al llarg de les diverses concentracions de la jornada. “Prenem cura del virus”, s’insistia en els parlaments, que reivindicaven fer-ho compatible amb la lluita.
Fossar sense ple
Si es vol buscar una excepció, potser va ser la peregrinació al Fossar de les Moreres, sempre més espontània i amb menys protocols. L’espai del Born ocupat tradicionalment per l’independentisme i l’esquerra anticapitalista tornava a ser el punt de major afluència i vaivé de gent. També a diferència dels altres anys, però, aquest no hi havia ni tan sols al migdia cues o congestió de vianants i arreu es podia circular amb espai, si bé aquí la prevenció de les distàncies no es respectava tant entre els grups d’activistes, d’amics o familiars que havien decidit passar-hi un moment o altre.
2.850 cadires buides
Alguns curiosos presenciaven l’acte en homenatge als 2.850 represaliats judicialment per l’1-O que Òmnium Cultural va fer al passeig Lluís Companys, també al matí. Potent visualment perquè es va omplir tot el passeig per sota de l’Arc de Triomf amb 2.850 cadires amb els noms de pila de tots els empresonats o imputats, però amb el mínim risc sanitari perquè l’entitat havia suspès la tradicional Festa per la Llibertat que feia 20 anys que celebrava consecutivament amb un llarg concert amb desenes de milers d’assistents.
També l’ofrena floral a Rafael Casanova dels partits –els independentistes i el PSC amb l’estrena enguany del PNC i l’ofrena separada de Junts i PDeCAT– estava marcada per la manca de públic.
Ja a la tarda l’ANC informava de les mesures estrictes de seguretat contra el contagi abans d’iniciar l’acte central a dos quarts de sis a la plaça Letamendi de Barcelona. Tal com preveien els organitzadors, finalment les concentracions simultànies arreu del país organitzades per l’entitat van incrementar-se fins a 131 punts amb una capacitat global però limitada de 59.500 persones. De fet, l’ANC es referia a l’increment com a concentracions “autoorganitzades” tenint en compte que van ser decidides a darrera hora per diverses territorials. “Catalunya està fent la mobilització adaptada a la Covid-19 més gran d’Europa”, s’afirmava en el comunicat que anunciava l’afluència final de participants en els actes.
“Aquesta és una Diada diferent, a què ens ha obligat la pandèmia”, deia Josep Maria Cervera, el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) a l’inici dels parlaments. Era el missatge repetit tot el dia, arreu on l’independentisme s’havia mobilitzat al carrer.
Concentracions amb un límit inferior d’assistència com les de la plaça Letamendi o la plaça Catalunya de Barcelona no van rebre més participants del límit ja marcat per la inscripció i va sobrar espai que l’organització havia deixat per si afluïa força gent de manera espontània a darrera hora. Però, en canvi, en les concentracions de barri com la de la Meridiana es van omplir tots els espais previstos i hi havia cues de tres i quatre carrers de llarg per accedir-hi.
A Badalona es feia una cadena humana al llarg de la via del tren mentre 1.500 parells de sabates omplien la plaça de Sant Francesc de Montblanc representant les persones que no s’havien pogut manifestar. Diverses marxes de cotxes es van fer a Sabadell, Terrassa, Lleida, la Cerdanya i el Baix Empordà. També en vehicle es feia un pelegrinatge fins a la presó de Lledoners. El discurs de Paluzie, però també el del vicepresident d’Òmnium, va ser una crítica directa i dura a la divisió dels partits, sobretot de JxCat i ERC. “Us demanem que penseu en el país sencer”, advertia Mauri, i els retreia que “això no va d’un contra els altres, braç a braç hem de construir un país”.
Contra els partits
Encara més explícita era l’advertència de Paluzie: “No podem seguir esperant l’acord dels partits. N’estem farts, de la divisió. La paciència de la gent no durarà per sempre.” Feia públic Jo pago a Catalunya, la campanya de “sobirania fiscal” que posarà en marxa per cridar la ciutadania a pagar els impostos a l’agència tributària catalana i no a l’espanyola.
Al vespre eren els CDR els que feien una manifestació de protesta fins a Urquinaona en l’estil clàssic: caminant sense distància, braç a braç, darrere la pancarta “Ni un pas enrere”. Seguits en tot moment per furgonetes de la Brimo dels Mossos, van cremar un mur de capses de cartró amb símbols com la monarquia, la Guàrdia Civil, La Caixa i Endesa.
LES FRASES
LA XIFRA
Xoc de Torra i Calvo per Companys
Després que el president de la Generalitat, Quim Torra, va instar el govern espanyol i el rei Felip VI a demanar perdó per l’afusellament pel franquisme del president Lluís Companys, la vicepresidenta primera espanyola, Carmen Calvo, va qualificar d’“escarafalls” les paraules de Torra. Calvo va afirmar que “en democràcia no es resolen les coses així perquè això no serveix de res”. Segons ella, el reconeixement per part de l’Estat espanyol que Companys no va rebre un judici just es farà a través de la llei de memòria històrica que preveu aprovar aquesta setmana el Consell de Ministres, una llei on consideraran “nuls els judicis i sentències sense garanties juridicoprocessals”, avançava. El president de la Generalitat li replicava ahir posant l’exemple del govern democràtic alemany, que ha demanat perdó en diverses ocasions pels crims del nazisme: “Per què ho ha fet l’Estat alemany amb el nazisme i no ho ha fet mai l’Estat espanyol amb el franquisme?”