Nou intent europeu de desencallar la resposta a Bielorússia i Turquia
Els líders de la UE intenten consensuar les sancions a Lukaixenko i apaivagar les tensions amb Erdogan
Macron reclama “un diàleg exigent” amb Ankara
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, posa a prova la capacitat de la Unió Europea per actuar unida en l’escena internacional. Els líders europeus es van reunir ahir a Brussel·les per intentar desencallar la seva resposta a Bielorússia i a l’escalada de tensió amb Turquia al Mediterrani pel conflicte del gas. A l’hora de tancament d’aquesta edició encara estaven reunits i no havien decidit què fer amb aquests dos maldecaps.
La gran dificultat de la UE per fer política exterior és que tots els socis s’han de posar d’acord per fer qualsevol moviment. És a dir, cal unanimitat entre els 27 estats membre. Els xipriotes estan utilitzant aquesta debilitat per forçar els companys a castigar Turquia, un veí incòmode per a Brussel·les, negant-se a aprovar les sancions contra Bielorússia –tot i estar-hi d’acord en el fons–, si no es fa el mateix amb Ankara.
Tant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, com el president del Consell Europeu, Charles Michel, van apostar ahir per “desescalar” les tensions amb Turquia i trobar una solució que doni “més estabilitat” a la zona. També el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensat que la UE tingui una “actitud constructiva” i de “diàleg” amb Erdogan.
Ara bé, França s’ha embarcat recentment en una croada contra el líder turc per implicar-se en el conflicte a Líbia i fa pinça amb Xipre i Grècia per resoldre amb mà de ferro la disputa pel gas al Mediterrani. “Cal un diàleg exigent”, deia ahir el president francès, Emmanuel Macron. París encara va fer més complicat el debat de política exterior amb la seva insistència per mencionar el rol turc en el conflicte de l’Alt Karabakh, reactivat en els darrers dies.
Per intentar superar les discrepàncies, Michel va posar sobre la taula en la reunió dels líders una proposta de conclusions comunes sobre Turquia, segons fonts diplomàtiques. Tal com van avançar diversos mitjans, l’esborrany prometia a Ankara un nou impuls a les relacions si atura les prospeccions de gas i rebaixa la tensió al Mediterrani. És a dir, una posició suau poc atractiva per a francesos, grecs i xipriotes.
Després d’una discussió sense resultats a la tarda, els líders van fer una curta pausa per reprendre les converses durant el sopar amb noves idees per superar l’atzucac. A l’hora de tancament d’aquesta edició encara continuaven discutint.
Mentre s’allargaven les discussions sobre Erdogan, el bloqueig de les sancions contra el règim bielorús per l’afer turc empipava cada cop més alguns veïns de Rússia i Bielorússia que temen la desestabilització del país. El president de Lituània, Gitanas Nauseda, va advertir que la situació a Minsk s’està “deteriorant” i que hi ha “contínues violacions de drets humans”, i el primer ministre d’Estònia, Jüri Ratas, va insistir en la necessitat d’unes noves eleccions.
