Mossos, sota la lupa
consulta
La policia catalana va ser en el punt de mira l’1-O i des de llavors ha estat al mig d’anhels i interessos contraposats
El president Torra va admetre el 2019 que era “contradictori” fer crides a la manifestació i enviar agents a sufocar les protestes
Especialment polèmiques van ser les càrregues postsentència
-
Enfrontament entre Mossos i manifestants l’octubre del 2019 a l'aeroport del Prat ACN. -
Agents als voltants del Palau de la Generalitat ALBERT SALAMÉ. -
Manifestació a La Granada contra la violència policial de l’1-O CATERINA MORELL. -
Reunió entre l’expresident Torra i el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch ACN.
Els cossos policials, com totes les forces de seguretat, estan constantment en el punt de mira perquè són els responsables de fer complir la llei –missió molt ingrata si del que es tracta, per exemple, és de desnonar una àvia de 80 anys– i també perquè s’ha de vetllar per la proporcionalitat de les seves actuacions, i aquestes generen encesos debats en l’opinió pública; però, en el cas dels Mossos d’Esquadra, aquesta premissa ha estat especialment intensa en els últims anys. Tot i els intents de desacreditar-los amb la suposada nota de la CIA que advertia d’un imminent atac a la Rambla, els Mossos van sortir reforçats dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. La ràpida resposta policial i l’impecable gestió comunicativa estan en l’origen d’un idil·li amb la ciutadania que només dos mesos després, l’1 d’octubre, es posava a prova. Des de llavors, han estat al mig d’anhels, aspiracions i propòsits –ciutadans i polítics– massa cops contraposats.
Els atacs terroristes havien elevat el major Josep Lluís Trapero a la categoria d’heroi nacional. Era ell el responsable de fer complir les instruccions de la fiscalia superior de Catalunya, que havia ordenat a “totes les unitats de policia” que actuessin contra autoritats, funcionaris o particulars i requisessin urnes i paperetes per evitar el referèndum. L’1 d’octubre, totes les mirades estaven posades en la policia catalana, ja que per alguns eren els únics que podien garantir el dret a vot i, per d’altres, era el moment de veure si eren o no uns traïdors a la pàtria (espanyola). Segons dades oficials, els Mossos d’Esquadra van tancar l’1-O més de la meitat dels 200 col·legis clausurats per les forces de seguretat. Tot i això, la cúpula del cos va ser jutjada per haver donat suport al referèndum. Per Trapero, la pressió judicial tot just començava, però la mediàtica es va acabar amb el 155, ja que va ser destituït. Els Mossos, però, van continuar sota la lupa, ja que van ser els que van haver de contenir primer l’eufòria i de seguida la indignació de milers de catalans, que veien no només com s’esfumava el somni d’una Catalunya independent, sinó com els seus líders espirituals i polítics eren fortament represaliats.
Càrregues contundents
No va ser fins a dos anys després, l’octubre del 2019, que el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, va admetre que era “contradictori” que el govern animés la gent a mobilitzar-se i alhora enviés els Mossos d’Esquadra a sufocar aquestes manifestacions. Fins llavors, hi havia hagut diverses càrregues policials sobretot en els aniversaris de l’1 d’octubre, però la contundència per apaivagar les protestes contra la sentència del procés era inèdita.
En un dispositiu conjunt amb la Policía Nacional, els Mossos van carregar amb especial duresa contra els milers de manifestants que es van concentrar a l’aeroport del Prat de Llobregat, davant del Parlament o a la plaça Urquinaona de Barcelona. Allà, associacions de defensa dels drets humans van denunciar que alguns agents dels Mossos van disparar bales de foam de manera il·legal, ja que van apuntar a la cara, al cap i a altres parts del cos vitals. En els enfrontaments que hi va haver entre policia i manifestants, el dispositiu conjunt amb la Policía Nacional va llançar també gas lacrimogen i centenars de pilotes de goma, tot i estar prohibides per la llei catalana.
Per determinar si hi havia hagut mala praxi durant les manifestacions postsentència, es va fer als Mossos una auditoria que va acabar amb 34 investigacions internes que afecten 50 agents. “Davant els brots violents i els intents fallits de mediació, la policia va haver d’actuar, i ho va fer amb encerts i errors que s’han de corregir”, va defensar el llavors conseller d’Interior, Miquel Buch, en la presentació d’un informe que per alguns va fer curt. De fet, aquesta setmana, el centre de defensa de drets humans Irídia informava que durant els “abusos” comesos l’octubre del 2019 van atendre sis casos d’agressions per un impacte de projectil de foam o goma i vuit per cops de porra. Hi ha 19 agents acusats, 16 dels quals són dels Mossos.
“Entenem que aquell dispositiu el coordinaven els Mossos i aquí les bales de goma estan prohibides perquè així ho va decidir la societat catalana”, recordava la codirectora de l’associació, Anaïs Franquesa, que també denunciava una mala utilització dels projectils de foam, que “en moltes ocasions van generar lesions molt greus en zones sensibles com ara l’ull o el cap”. Irídia considera imprescindible “fer pressió perquè canviï la cultura dels cossos [de seguretat] i que es puguin denunciar els agents que no respecten la llei”. També reclama als Mossos més transparència, ja que han reclamat saber la instrucció que regula l’ús de projectils foam i s’ha denegat per “motius de seguretat”, com passa amb “la resta d’instruccions”.
La CUP ja havia demanat la dimissió del conseller Buch el 2018 per les càrregues contra manifestants independentistes, però després dels aldarulls postsentència s’hi van sumar altres veus, com ara les de l’Assemblea Nacional Catalana. Torra va mantenir Buch fins un any després, quan li va fer pagar la pugna entre JxCat i el PDeCAT. Al carrer, els mateixos que l’1 d’octubre aplaudien la seva policia, després d’uns quants alts i baixos en la relació donaven per acabada la història d’amor. L’actual conseller d’Interior, Miquel Sàmper, s’ha hagut d’estrenar defensant l’actuació dels agents antiavalots durant els desnonaments de les últimes setmanes al·legant que “obeeixen els mandats judicials”, però són les úniques explicacions que de moment ha hagut de donar referents al cos perquè les manifestacions per la inhabilitació de Quim Torra es van saldar sense incidents importants i també l’aniversari dels aldarulls a la plaça Urquinaona, tot i que els agents de la Policía Nacional tornaven a exhibir escopetes de bales de goma. En part, perquè per culpa de la Covid-19 cap d’aquestes protestes ha pogut ser multitudinària. La inèdita crisi sanitària ha impactat en tots els àmbits i també ha allunyat del focus mediàtic qualsevol altre realitat, també la dels Mossos.