Els presidents del Parlament pressionen per una amnistia
Torrent, Forcadell, Benach, Rigol i De Gispert firmen una declaració per reclamar l’aprovació d’una llei orgànica sobre la matèria
L’entitat Amnistia i Llibertat ja té enllestida una proposta normativa
L’indult podria ser una sortida puntual per al cas dels nou presos independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, però l’amnistia seria el mecanisme més adient per resoldre la situació dels més de 2.600 represaliats independentistes que es comptabilitzen a hores d’ara. Sota aquest gran principi rector, la sala d’audiències del Parlament va reunir ahir quatre presidents de la cambra –Roger Torrent, Carme Forcadell, Ernest Benach i Joan Rigol– per estampar la seva firma de suport a la campanya de l’associació Amnistia i Llibertat –que té l’empara, entre d’altres, del catedràtic de dret penal Joan Queralt i les politòlogues Gemma Ubasart i Sonia Andolz–, en què es reclama l’aprovació, per part del Congrés, d’una llei orgànica que reguli aquesta mesura de perdó. Una imatge, la d’ahir, en què no hi havia Núria de Gispert per causa de força major, tot i que també subscriu la proposta, i en què es va poder veure Forcadell abans que demà el Suprem es reuneixi per tractar sobre el seu tercer grau.
Torrent va ser l’únic que va prendre la paraula en l’acte i va recordar, en primer lloc, que el Parlament ja s’ha pronunciat, en reiterades ocasions, a favor de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats: “Primer, per una qüestió de justícia, però també com a via per resoldre el conflicte amb l’Estat. Perquè, amb venjança, això no passarà.” En un context polític en què es parla de la possibilitat que els indults per als condemnats pel Suprem es puguin concretar en un termini de mesos, el president de la cambra va reiterar l’enunciat genèric que aquesta “pot ser una bona solució per a qüestions de caràcter personal”, però no per certificar un punt i a part en el conflicte. Per això, va insistir, cal l’amnistia, un mecanisme que a Catalunya, segons ell, suscita un alt grau d’adhesió. “Això i el referèndum són els grans consensos al voltant dels quals s’articula la societat catalana, i és per això que avui [ahir per al lector] signem aquesta petició”, va sentenciar Torrent. Enmig de tot plegat, el president del grup de JxCat, Albert Batet, va exposar també ahir que hi ha converses amb altres partits i la societat civil per promoure un debat parlamentari sobre la llei, però alhora va deixar entreveure que és favorable que això es tracti al Congrés dels Diputats, que és l’òrgan que té competències sobre aquesta qüestió, i no al Parlament.
El clam de Cuixart
L’exigència de l’amnistia com a mecanisme que permeti enterrar l’etapa de persecució i judicialització contra l’independentisme no és en absolut nova. Són moltes, i diverses, les veus que l’han plantejat, si bé el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va fer el dia 7 de novembre un pas més en aquesta demanda i va instar directament i explícitament el Parlament a tirar pel dret i aprovar una regulació sobre la matèria. De manera paral·lela, l’associació Amnistia i Llibertat –que ja ha recollit més de 25.000 rúbriques de suport i que també va ser present en l’acte d’ahir– ja té embastada una proposta de com hauria de ser aquesta llei. A través d’un articulat de vuit punts, el text planteja anul·lar totes aquelles causes penals o administratives vinculades “a un mòbil de defensa de les llibertats públiques, els drets socials o la reivindicació del dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya” iniciades entre l’1 de gener del 2013 i la data d’eventual aprovació de la norma. Tenint en compte que es tracta d’una iniciativa que pretén posar “el comptador a zero” en el conflicte, també beneficiaria els policies que tenen procediments oberts als jutjats per haver participat, per exemple, en les càrregues de l’1-O.
LES FRASES
LA XIFRA
El TS decidirà sobre el tercer grau dels presos polítics demà
M. PiulachsLa sala penal del Tribunal Suprem, encapçalada pel magistrat Manel Marchena, ha fixat per demà la deliberació i resolució dels recursos d’apel·lació interposats per la fiscalia contra la concessió del tercer grau als presos polítics, a més de l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari, segons va informar ahir el gabinet de premsa de l’alt tribunal espanyol.
El Departament de Justícia, amb informes favorables de les juntes de tractament dels penals, va concedir el 14 de juliol passat el tercer grau als nou presos polítics, que implica anar a dormir a la presó de dilluns a dijous. La fiscalia hi va presentar recurs en contra i, en el cas dels set presos de Lledoners, la jutgessa de vigilància penitenciària va validar la semillibertat però la va deixar en suspens,a petició del fiscal, fins que s’hi pronunciés el tribunal sentenciador, que ha trigat gairebé quatre mesos. Per contra, l’exconsellera Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell han seguit fins ara en tercer grau, perquè els jutges respectius no el van revocar de manera cautelar, en una interpretació més garantista de la norma. Forcadell ja va avançar que no creu que pugui passar el Nadal a casa, ja que tots tenen coll avall que el Suprem els tombarà la semillibertat. A més, el Suprem ha trencat la jurisprudència i s’ha erigit per resoldre l’aplicació del 100.2, amb el qual els presos polítics van poder sortir a treballar i a fer tasques de voluntariat abans del tercer grau.
