Sánchez defuig la pressa de Podem per a la sedició i l’indult

El govern de coalició del PSOE i Podem té intenció de reformar el delicte de sedició en el Codi Penal, però si parla el líder d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, el llenguatge és el de la pressa de qui lluita contra el calendari, i si qui parla és el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, no hi ha cap urgència. El compromís inicial de Campo d’aprovar la reforma abans d’acabar l’any ja va ser refredat aviat per ell mateix i ahir era la ministra portaveu, María Jesús Montero, qui no es comprometia que el nou Codi Penal sigui una realitat abans de les eleccions del 14 de febrer. La calma dels socialistes enerva Asens, que ahir va exigir celeritat a Campo amb el Codi Penal i l’indult. “Celebrem que Europa li obrís els ulls, però ara és el moment de passar de les paraules als fets, no podem esperar més. Res és més injust que una justícia tardana, i cada dia que passa sense abordar la reforma és un dia més d’injustícia”, va dir.

Com exposava el 14 de novembre en aquest diari, Asens creu que és possible reformar el Codi Penal en tres mesos –i que beneficiï els presos abans de la campanya per una rebaixa de condemna– i que els expedients d’indult arribin a la mesa del Consell de Ministres en un termini de sis mesos. Pel líder d’Unides Podem a Madrid, “l’amnistia no és més viable que l’indult o la modificació del Codi Penal” i ahir va fer un pas més recordant que el govern de Felipe González va indultar el 23 de desembre del 1988 –amb la firma de Joan Carles I– un autor del cop d’estat del 23-F del 1981, el general Alfonso Armada, que complia 26 anys i vuit mesos de presó per rebel·lió. “Si es van donar indults en casos en què sí que hi va haver un cop d’estat, com el 23-F, aquí, que no hi va haver cap cop d’estat, com diu el Suprem en la sentència a pesar que la dreta continua parlant de “colpistes”, estaria més justificat”, va raonar. Per Asens, tenir els presos en llibertat “destensaria” el clima polític i també “facilitaria” que els debats no se centrin en ells.

Quan al final del Consell de Ministres es demanava a la portaveu si era un element de pressió que les eleccions catalanes siguin el 14 de febrer per desjudicialitzar, Montero defugia parlar de dates i es limitava a dir que és una qüestió “pendent”, juntament amb la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional. La ministra portaveu sí que admet que cal assimilar el Codi Penal espanyol a la legislació europea i “sortir de l’anacronisme”. Si fins ara invocava la UE, ahir el portaveu de l’executiu comunitari, Eric Mamer, va desvelar que “no hi ha petició oficial de la Comissió Europea sobre el tema”, i el portaveu de Justícia, Christian Wigand, hi afegia que la “reforma del Codi Penal és competència dels estats membres”.

Quan se li va demanar si és especialment merescuda la petició d’indult que arribarà aviat de José Luis Peñas, el denunciant de la trama Gürtel i condemnat a sis anys tot i ser-ne el delator, Montero va posar aquest indult i els dels presos polítics al mateix sac i va avisar que el govern no anticipa la seva posició. “Treballem en la tramitació obligada de qualsevol sol·licitud, i toca esperar fins a tenir els informes dels òrgans que s’han de pronunciar”, diu Montero.