Hotel de despropòsits
Les contradiccions constants i l'opacitat informativa del govern municipal han marcat la tramitació del mastodòntic projecte de Millet
A finals de setembre de l'any passat, les associacions de veïns que sempre havien presentat batalla contra l'hotel del Palau van demanar a la fiscalia que investigués l'operació de l'hotel de Millet. Un dels punts foscos que posaven sobre la taula era la qüestió de la propietat de les finques on havia d'anar l'hotel: tot i que tota la tramitació municipal s'havia fet en nom de la Fundació del Palau, el propietari, en realitat, era l'empresa Olivia Hotels. En el moment de demanar aquella investigació, probablement ni veïns ni Ajuntament no podien imaginar que les coses arribarien al punt d'avui.
En plenes festes de la Mercè de l'any passat, l'alcalde, Jordi Hereu, continuava defensant que tota la tramitació estava «ben feta» i que si la fundació volia l'hotel es faria. Aleshores cap alt càrrec de l'Ajuntament feia escarafalls dient que havia estat enganyat per Millet i Montull. Del canvi de propietat que ara han dit que no coneixien, ni paraula. I ja feia dos mesos de l'esclat del cas Millet. De fet, tot just a mitjan setembre passat, la Generalitat donava el vistiplau a la modificació del pla general metropolità, que activava l'operació urbanística. En aquell moment, fonts d'Urbanisme indicaven que el pla de millora urbana del projecte es preveia aprovar de manera definitiva a finals d'any i que després ja estaria en disposició de tramitar la llicència d'obres. És a dir, que no s'ensumava cap decisió municipal que portés a aturar el projecte.
No obstant això, en les últimes setmanes el regidor d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, ha assegurat repetidament que va saber el canvi de propietat l'agost de l'any passat –mai abans, malgrat, per exemple, les cartes del juliol del 2007, publicades per aquest diari, en què Montull informava alts càrrecs de l'Ajuntament del canvi de propietat–. García-Bragado ha reiterat en els últims dies que va ser quan van saber el canvi de propietat que van decidir aturar el projecte. Això no lliga, però, amb les declaracions públiques que surten d'Urbanisme durant tot el mes de setembre: van treure importància a la qüestió de la propietat, van qualificar-ho d'error que esmenarien en la paperassa municipal i van assegurar que no alteraria l'avanç de la tramitació.
Tot es comença a capgirar amb la investigació del fiscal, que porta l'Ajuntament a suspendre la tramitació, el mes d'octubre passat. I s'acaba de capgirar del tot aquest mes de juny, amb la querella del fiscal i l'entrada en escena de la jutgessa No hem d'oblidar, però, que l'enterrament definitiu del projecte no arriba fins al febrer d'aquest any, quan la nova junta del Palau de la Música comunica a l'Ajuntament que no vol l'hotel de Millet i planteja recuperar les finques per fer-hi equipaments.
L'inici, fa nou anys
La història de l'hotel del Palau es comença a gestar el 2001, quan es debat en la comissió de qualitat de l'Ajuntament, que el considera «una millora». El 2003 l'escola La Salle cedeix gratuïtament les finques a Millet a canvi d'una reforma al centre. Durant el 2006, Millet deixa l'operació urbanística lligada amb dos convenis amb les administracions, i el 2007 les finques passen a ser d'Olivia Hotels. Així figura des del desembre del 2007 en el registre de la propietat. Olivia Hotels és qui passa a pagar l'IBI al consistori, però la tramitació municipal es continua fent en nom del Palau. García-Bragado diu que no van comprovar cap d'aquestes coses per un «excés de confiança» respecte a Millet. Entremig, el dictamen de Patrimoni i un procés participatiu impulsat per l'aleshores regidora de Ciutat Vella, Itziar González –que aquests dies s'ha declarat «pressionada» per García-Bragado–, retallen algunes perspectives megalòmanes del projecte.
ERC, l'únic partit que s'hi va oposar
El paper de l'oposició respecte a l'hotel de Millet no deixa de ser curiós. Tot i que els convenis del Palau amb les administracions són del 2006, el projecte no surt a la llum pública i es comença a debatre políticament fins al 2008. Aleshores ERC es declara contrària a l'hotel, perquè «l'àrea propera al Palau de la Música ja està saturada d'hotels». La resta de partits –CiU i el PP, i el soci de govern, ICV-EUiA– van donar suport al projecte i l'operació urbanística, destacant les millores per a La Salle. Després, quan surten a la llum pública els punts foscos de la propietat, CiU i el PP comencen a demanar aclariments, per bé que d'una manera tèbia. L'octubre passat el districte de Ciutat Vella fa el primer pas per paralitzar el projecte, aprovant per unanimitat una proposició d'ERC, modificada pel PSC. La querella del fiscal precipita la situació i fa que l'oposició en bloc tregui l'artilleria: acusen García-Bragado d'haver-los enganyat amb la tramitació municipal, i CiU i el PP expliquen que van donar-li suport al seu moment a partir de la informació de què disposaven. El darrer ple municipal es conjura per portar transparència a l'embolic: aprova crear una comissió d'investigació i encarregar una auditoria externa.