Iglesias avala la calma de Sánchez en la sedició i l’indult
El vicepresident no té pressa i no pressiona com ho ha fet amb l’ingrés vital i el vet a Cs
Asens és optimista amb la gràcia abans del 14-F
L’independentisme hi veu entestament dels comuns i prou
Ser el soci minoritari de la coalició de govern (Podem té 35 escons i el PSOE 120) ha portat Pablo Iglesias a haver d’escollir molt bé les batalles que lliura amb Pedro Sánchez al Consell de Ministres, i la d’accelerar la reforma de la sedició al Codi Penal o la de redoblar la pressa sobre els indults no és cap d’elles. A diferència del que sí que ha fet per liderar l’ingrés mínim vital o impulsar la solució als desnonaments o forçar l’expulsió de Ciutadans de la negociació dels pressupostos, el vicepresident segon no està disposat a encarnar cap torcebraç amb Sánchez sobre el futur dels presos polítics ni en públic ni en privat, segons indiquen diverses fonts parlamentàries.
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, té a la taula una proposta de Podem que reescriu l’article 544 del Codi Penal per afegir a “l’alçament públic i tumultuari” l’“ús d’armes o de mitjans perillosos”, una clarificació de la sedició que rebaixaria la pena de presó per sedició, i que no afecta la malversació. Campo ha passat de voler refer el Codi Penal abans d’acabar l’any a no tenir cap pressa pel calendari, i Iglesias no en fa casus belli i beneeix la calma. En la reunió del consell federal d’Unides Podem, En Comú Podem i Galícia en Comú, ahir el vicepresident segon lloava l’aprovació del pressupost com un pas per consolidar la “cultura de coalició” a l’Estat espanyol i com un “èxit” tot i les discrepàncies amb el PSOE. “Les tensions en qualsevol govern de coalició són normals; hem d’entendre que els conflictes són la base de la democràcia”, va defensar.
Qui és “optimista” és Jaume Asens, president del grup d’Unides Podem al Congrés, que confia en un indult dels presos fins i tot abans del 14-F. “No és fàcil però no és impossible”, va afirmar a Rac1 tot invocant que n’ha parlat amb Sánchez, Campo i la vicepresidenta Carmen Calvo. “No estic d’acord amb la vicepresidenta que el tràmit posterior del Consell de Ministres pot durar tres o quatre mesos. No sé d’on treu la dada, no és així”, diu Asens. Però Calvo és clara: “Quan acaba el procediment, decidir. Amb què coincideix o deixa de coincidir el govern no ho mira.” Per aquesta i altres veus, l’independentisme creu que la pressa és més un entestament d’Asens per afavorir els comuns i Jéssica Albiach el 14-F que no pas un front de Podem. “Quan arribi el moment, Asens es podrà anotar un punt i amb raó, però fer-ho abans i tan sovint no ajuda”, avisa un diputat independentista dels que han aprovat el pressupost de Sánchez. La llei de l’indult és del 1870 i el seu article 29 permet aprovar l’indult ignorant el tribunal sentenciador.
Després de patrocinar l’arraconament de Cs i l’aliança amb ERC, Iglesias creu que els de Gabriel Rufián i EH Bildu han de participar en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges que comparteix president amb el Tribunal Suprem. “L’Estat no és patrimoni de la dreta espanyolista, és de tots”, va sentenciar.
Mofa dels fiscals
La retirada del tercer grau va ser celebrada fins a la mofa per l’Associació de Fiscals, la majoritària, al seu compte oficial de Twitter. “Junqueras es prendrà el torró a Lledoners”, “bravo” i “d’on mai haurien d’haver sortit” eren les reaccions a la revocació del Suprem. L’Associació de Fiscals va eliminar les piulades de joia sense cap disculpa. Per la consellera de Justícia, Ester Capella, és “xocant” com “fa política” el Suprem.
271 militars contra ERC i tot indult
Un total de 271 militars retirats de l’exèrcit espanyol han firmat un manifest en què alerten que “la unitat d’Espanya està en perill” pel pacte de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias amb ERC i EH Bildu i s’oposen a concedir qualsevol indult als presos del procés. Entre els firmants, que denuncien “el deteriorament de la democràcia”, hi ha el tinent general Emilio Pérez Alamán, l’almirall José María Treviño i el tinent general Juan Antonio Álvarez Jiménez. Els militars acusen el govern de Sánchez, de “vorejar la legislació vigent” i de buscar el sotmetiment del poder judicial a l’executiu, “a més de permetre violents aldarulls independentistes i colpistes amb petició d’indults a condemnats per sedició, així com concedir favors a terroristes”.