anàlisi
Una resposta clara, unitària i contundent
La sentència del Tribunal Constitucional no és només inacceptable, és inassumible. Per múltiples raons, però per sobre de tot perquè l'Estatut d'Autonomia és producte de la voluntat del poble de Catalunya. I el que ha decidit el poble simplement no es pot esmenar. No coneixem encara el detall de la sentència, però és una qüestió de principis democràtics bàsics i de dignitat nacional. La sentència suposa una agressió, i és el primer cop que un pacte entre Catalunya i l'Estat no es respecta.
Catalunya, doncs, ha de donar una resposta clara, unitària, contundent i transcendent. Clara, perquè hem de deixar ben patent que no ens resignem ni ens conformem amb aquesta sentència. En només un dia a Madrid he pogut comprovar com pensen que tot s'esgotarà en la manifestació i les eleccions posteriors. Aquest és el denominador comú de PP i PSOE quan diuen que ara el que toca és girar full. Però el que ha succeït no ha de tenir retorn, igual que la indignació no pot quedar en un foc d'encenalls ni escarafalls de cara a la galeria.
Però, perquè la resposta sigui clara, ha de tenir vocació unitària, perquè la unitat no es només una consigna, sinó allò que ens fa forts. Sé que estem a les portes d'unes eleccions, però l'agressió és tal que el que toca és respondre dient que el pacte s'ha de complir, sense que això signifiqui la renúncia de res. No podem permetre que la sentència ens acabi enfrontant entre nosaltres. Defensar allò que va aprovar la ciutadania és un deure. Defensar l'Estatut és defensar Catalunya.
I finalment cal una resposta contundent i transcendent. I aquesta transcendència s'ha de despendre del xoc de legitimitats, entre un Constitucional sense autoritat ni legitimitat, i un poble que va ratificar un text a les urnes.
Proposem tres accions: en primer lloc, retornar al poble la capacitat de rebutjar en referèndum l'EAC mutilat i retallat que resulta de la sentència del Constitucional, una proposta que coincideix amb la del president Maragall. Aquest no és el nostre Estatut, no és el que nosaltres vam aprovar. I l'última paraula l'ha de tenir el poble. Per això el volem sotmetre a votació, per tal d'evidenciar la ruptura del pacte que va originar l'Estatut, per demostrar a les urnes que el poble de Catalunya, no només els polítics o les institucions sinó la ciutadania de manera lliure i directa, diu no a la retallada, diu no a aquesta agressió i exigeix que s'accepti el que havíem decidit. És per això que un referèndum entorn al nou Estatut, el que queda després de la sentència del TC, abans o després de les pròximes eleccions, deixaria ben clara la voluntat del país, evitant així el desitjat retorn a la normalitat. Així ja no es podria tornar a l'estratègia del peix al cove, ni tampoc a una relació normalitzada, com si res hagués passat amb els partits de l'Estat.
En segon lloc hem d'exigir al govern de l'Estat que respecti el pacte polític que representa l'EAC. El govern de l'Estat i les Corts Generals van donar suport a l'Estatut i ho han de complir, digui el que digui el TC. I si allò que Catalunya va aprovar no cap dins la Constitució, doncs caldrà dur a terme la reforma de la Constitució.
I en tercer lloc, per descomptat, participant massivament a la manifestació del proper 10 de juliol. Cal una manifestació massiva per dignitat i per demostrar que no ens resignem. Però també per deixar ben clar que no volem tornar a l'estratègia del peix al cove, de la negociació contínua amb Madrid, de la recol·lecció de les engrunes que ens donen en funció de si influïm molt o poc. Aquesta és una Catalunya diferent que sap el que vol.
Catalunya, com en altres moments de la nostra història, es troba en un tràngol decisiu en què ens juguem el respecte com a poble. Ara ens hem de mostrar, doncs, més units que mai al voltant del principal nexe en comú que tenim: l'Estatut. Però això no ho podrem fer sols des de les institucions, necessitem el suport i la implicació del conjunt de la societat catalana: treballadors i treballadores, nascuts aquí i a fora, associacions i entitats, agents socials, institucions públiques. Catalunya ha avançat sempre quan hem actuat com el que som, com un sol poble, com una nació.