Per què hi seré

Farà calor. O potser caurà un xàfec. Tant se val: hi aniré. No vaig votar ni sí ni no a l'Estatut retallat. Però no puc entendre que un tribunal designat pel PP i el PSOE pugui alterar la substància d'una llei fruit d'un pacte polític entre els dos partits majoritaris de Catalunya i el govern espanyol. Una llei aprovada pel Parlament català, esmenada i aprovada pel Parlament de l'Estat i referendada pel poble català.

Per això aniré a la manifestació del 10 de juliol. I també perquè trobo antidemocràtic, fins i tot inhumà, que algú es vegi amb cor de decretar que la llengua catalana no pot ser d'ús preferent al seu territori. Per totes això hi aniré. I també perquè no puc acceptar que el president del meu país, líder d'una opció política que no he votat mai però que respecto, sigui titllat de feixista per la dirigent d'un partit espanyol que s'ha negat a fer una condemna categòrica del franquisme.

Seré un entre milers. Al costat dels polítics valents que fan lleis per promoure el cine català. I al costat dels polítics mediocres que no paren d'embolicar la troca. Al costat de l'empresari que voldria l'acomiadament gratuït. I al costat del sindicalista que defensa el lloc de treball perpetu. Amb tots els qui estem tips que se'ns espoliï fiscalment i se'ns vexi nacionalment. Perquè som una nació i volem decidir en llibertat.