La fiscalia del Suprem s’oposa a l’indult dels presos polítics

La fiscalia del Tribunal Suprem s’oposa frontalment a un indult dels presos polítics condemnats per l’1-O, perquè no aprecia les raons de “justícia, equitat o utilitat pública” necessàries per atorgar-lo, que són les que s’haurien de donar segons la llei del 1870 que ho regula. Ans al contrari: en els informes (no vinculants) que ahir va fer públics, seguint el procediment legal, assegura que “són molts els factors que desaconsellen un indult”, per la qual cosa les conclusions són “totalment desfavorables” a la concessió, fins i tot en el cas que fos parcial, és a dir, que es decretés tot just la rebaixa de la pena de presó o una substitució per la inhabilitació. “Resulta impossible obviar la gravetat dels fets atribuïts i la proporcionalitat de les penes que se’ls han imposat”, conclouen els informes, taxatius, emprant fórmules similars per a tots els presos (també va emetre informes sobre els indults demanats als consellers condemnats a penes menors d’inhabilitació). De fet, fins i tot adverteixen que atorgar-los l’indult suposaria “un trencament inadmissible en termes de legalitat democràtica del principi d’igualtat davant la llei, en privilegiar injustificadament i arbitràriament el governant deslleial i corrupte”. Això sí, no hi falten les postil·les per destacar que no s’exigeix a cap dels penats “la renúncia a les seves legítimes aspiracions polítiques”.

En canvi, la fiscalia alerta del lema Ho tornarem a fer expressat per tots, i fins i tot qüestiona el seu dret a protesta com a motiu per rebutjar l’indult, ja que denuncia la “reiterada deslegitimació” que fan de l’acció de la justícia espanyola, “al·legant la seva condició de presos polítics, denunciant que són objecte de persecució per les seves idees polítiques i qüestionant la imparcialitat del poder judicial”. “Sembla obvi que una de les condicions mínimament exigibles per al seu atorgament és la constatació d’una acceptació manifesta de la responsabilitat pel delicte comès i el decidit propòsit de no reincidir com a mostres d’acatament a la legalitat conculcada”, pontifica la fiscalia, parlant d’Oriol Junqueras per exemple, i sentencia: “Cap d’aquestes circumstàncies s’ha acreditat en el present cas.”

Així mateix, justifica que els compliments de les penes “són principis constitucionals bàsics per al manteniment de la convivència i la pau social”, i constata que no hi ha hagut penediment. De fet, fins i tot lamenta que els informes favorables d’institucions penitenciàries catalanes al tercer grau o les sortides a treballar pel 100.2, que el Suprem ja va tombar, no tinguessin en compte aquests elements.Igualment, el ministeri públic assegura que “la suposada desproporció” de les penes imposades en relació al delicte comès “no té cap fonament jurídic”, tot insistint no només que es va alterar l’ordre públic, sinó que es va intentar trencar l’ordre constitucional i fer un “ús il·legal de fons públics”. Tot i que la sentència ho va descartar, a més, insisteix a veure-hi més enllà un “alçament institucional” i “alguns elements típics de la rebel·lió”, per bé que alhora defensa que el delicte de sedició no està pas desfasat a l’Estat, sinó que existeix de manera molt similar en altres jurisdiccions europees, amb noms diferents. A banda, en un avís a navegants per si el govern estatal tingués temptacions d’acceptar el clam a Catalunya per l’amnistia, la fiscalia deixa clar que l’indult “només es pot concebre com una mesura excepcional”, i que “l’emanació repetida d’actes individuals pot resultar equivalent a la concessió d’un perdó general”, prohibit explícitament a la Constitució.

El contundent rebuig de la fiscalia no va ser pas rebut amb sorpresa pels partits sobiranistes, que, atesos tots els precedents, ho emmarquen en l’intent de “venjança” de la fiscalia i un Suprem que, per cert, encara no ha emès el seu informe preceptiu. També el govern en funcions ho va criticar. “No confiàvem en absolut que aquest informe fos favorable”, constatava la portaveu, Meritxell Budó, per a qui la resolució del conflicte polític passa per “abordar-ne l’arrel”. En aquest sentit, lamentava que el govern del PSOE “ja ha demostrat que no té cap interès ni intenció” ni tan sols de parlar de la llei d’amnistia.