Pla urgent anti-Covid de Biden

El demòcrata Joe Biden té davant seu una tasca titànica: redreçar un país fet a miques. Enmig de diverses crisis, el president electe nord-americà té clar que el primer que cal fer, el més urgent, és donar una resposta robusta i contundent a tots els reptes que està plantejant la pandèmia de coronavirus al país, tots els efectes que està tenint en la salut i l’economia.

La pandèmia i l’economia són dues crisis intricades, indissolubles, i la resposta que cal donar-hi ha de ser combinada. La proposta és agosarada, d’un pressupost desorbitat: 1,9 bilions de dòlars (1,57 bilions d’euros), que han de servir d’estímul i rescat de l’economia, i alhora per finançar correctament la gestió de tota la logística necessària per accelerar la resposta al coronavirus.

“Estem veient una crisi de patiment humà profund i no podem perdre temps”, va dir Biden en la presentació del seu pla. La gran majoria dels fons aniran dedicats a donar suport econòmic directe a les famílies: l’enviament de nous xecs i la reinstauració de les ajudes d’atur suplementàries del govern federal. A banda, es tornarà a omplir el bagul d’ajudes per a petites i mitjanes empreses. Gairebé mig bilió de dòlars es dedicarà en exclusiva a la Covid, especialment a tot el que fa referència a la distribució de vacunes; ha promès que en els primers cent dies de govern aconseguirà que s’apliquin cent milions de dosis.

La proposta també estén les moratòries de desnonament i les ajudes al lloguer, proposa fons per a la lluita contra la fam i evitar que més famílies caiguin per sota del llindar de la pobresa, i presenta una proposta per apujar el salari mínim fins als quinze dòlars per hora, més del doble de l’actual. “Sé que el que descric no és barat, però fracassar ara ens costarà molt més”, va reflexionar.

El nou pla no només serà una prova de foc per demostrar al país la capacitat que té de tornar a agafar el rumb correcte i arreglar el despropòsit que deixa enrere Trump. També hi ha en joc una de les màximes promeses de Biden: aconseguir la unitat del país a través d’acords bipartidistes, un intangible del qual el pròxim president ha fet bandera durant mesos, apel·lant a la seva àmplia experiència, i que haurà de demostrar en el primer gran paquet que posa sobre la taula.

“La unitat no és només una quimera. És un pas pràctic per aconseguir les coses que hem de fer com a país, i fer-les plegats”, va emfasitzar Biden. El control demòcrata a les dues cambres del Congrés li hauria de fer les coses més fàcils, però encara necessitarà el suport dels conservadors, molts d’ells preocupats dels efectes d’una despesa tan milionària al deute públic.

Mentrestant, el canvi de govern continua en marxa. Dimarts vinent començaran les audiències de confirmació de membres del gabinet, enmig d’un ambient enrarit de temor a nous episodis de violència que han convertit Washington en un fortí i han obligat a cancel·lar diversos actes protocol·laris i de preparació de la investidura per por d’atacs.

Els preparatius es combinen amb les imatges de mudança a la Casa Blanca. Amb Trump desertant del càrrec, el vicepresident, Mike Pence, ha agafat les regnes del país i està fent tots els gestos que s’esperarien del mandatari: a banda de visitar els efectius de seguretat que vetllaran per la investidura, dijous va trucar a la seva successora, Kamala Harris, per oferir-li tota l’ajuda necessària.

Trump abandonarà la residència presidencial amb el nivell de popularitat més baix de tot el seu mandat (29%, segons l’últim sondeig de Pew Research), una xifra de mínims impulsada especialment per la caiguda abrupta de suport entre els republicans, del 77% al 60% des del mes d’agost, en gran part a conseqüència de la resposta a l’assalt al Congrés de fa una setmana.

Ahir, l’agència Reuters avançava que Trump sortirà de la Casa Blanca el dia 20 de gener, dia de la presa de possessió de Biden, i participarà en una cerimònia de comiat en una base militar aèria. Es desmentia, així, el rumor que fugiria de la ciutat un dia abans; el que continua ferm és que no assistirà a la presa de possessió del seu successor i trencarà una tradició històrica ininterrompuda des de fa més d’un segle i mig.