Promeses per cent dies

Una campanya electoral sempre es construeix sobre la base de promeses, d’utopies del que hauria de ser un govern perfecte, immaculat. Idees de màxims que serveixen de plànol d’una visió concreta d’un país, del camí que cal recórrer. Joe Biden no és diferent, i durant l’any i escaig de cicle electoral ha anat creant una agenda de la nova era per als EUA. I és extremament ambiciosa. Els Estats Units estan en una situació d’emergència, amb múltiples crisis, en plena introspecció i amb necessitat de psicoanàlisi. S’acumulen els problemes estructurals i cal redreçar un país que encara té a flor de pell un dels episodis més foscos de la seva història, l’assalt al Congrés del dia de Reis. Biden sempre ha parlat de la urgència de fer front a tots els reptes que hi ha al davant i, com tants d’altres abans d’ell, s’ha marcat un pla amb un límit temporal molt concret: 100 dies.

Cent dies és el que va trigar Franklin Delano Roosevelt (1933-1945) en aprovar 76 lleis, moltes de les quals van ser la base fundacional del New Deal que va ajudar a reconstruir un país ensorrat per la Gran Depressió. Tres mesos i escaig que van posar el llindar de màxims en un nivell estratosfèric, i en l’opinió pública va marcar l’estàndard clau per a qualsevol polític que volgués complir les seves promeses: si Franklin Delano Roosevelt havia estat capaç de fer tant en aquell termini, qualsevol altre president o càrrec públic amb una agenda clara i les habilitats necessàries podria tirar endavant el seu projecte.

Biden, que jurarà el càrrec aquest dimecres, ha acceptat el repte. Si pot fer tot el que vol, seran cent dies frenètics, amb novetats en múltiples flancs, amb accions contundents per marcar agenda i deixar clar que la nova presidència no té res a veure amb l’anterior.

La principal prioritat de Biden serà domar la pandèmia del coronavirus i els efectes que està tenint en l’economia del país. Dijous va presentar la proposta multimilionària per rescatar uns EUA en depressió amb més inversió directa a les butxaques dels nord-americans, més ajudes a empreses i particulars, la recuperació de subsidis per evitar més pobresa. L’estratègia inclou a banda l’ambiciós projecte d’administrar 100 milions de dosis de la vacuna contra la Covid-19 en els primers cent dies, el mateix període en què vol imposar un mandat federal d’ús de mascaretes per reduir al màxim els contagis.

El més fonamental per a Biden serà recuperar la confiança i demostrar el gir copernicà que cal esperar per als pròxims quatre anys. Les primeres accions seran fonamentals. En el pla domèstic, Biden signarà ràpidament decrets que revertiran polítiques de Trump en temes mediambientals, recuperant la mà de ferro contra el canvi climàtic. En aquest sentit, s’espera que una de les primeres ordres del futur president demòcrata sigui la reincorporació dels Estats Units als Acords del Clima de París, un gest que demostra el compromís ambiental però també un canvi radical en l’aproximació geopolítica.

En aquest sentit, la tria de reconeguts diplomàtics per encapçalar el Departament d’Estat és un primer senyal del que busca Biden. “Els Estats Units han tornat”, assegurava Biden que deia als seus aliats en les primeres trucades de contacte amb líders mundials. Les primeres decisions en l’àmbit diplomàtic, que haurà de decidir en els primers cent dies, no seran gens fàcils: què fer amb el pacte nuclear amb l’Iran, i la renegociació del New Start amb Rússia de reducció d’armament, que caduca el 5 de febrer.

Els plans més agosarats, probablement, són en el tema migratori. Ha promès presentar un pla de reforma migratòria amb temes espinosos: la regularització d’11 milions de sensepapers, el fre temporal de les deportacions, la resurrecció del sistema d’asil o la recuperació dels nivells d’acceptació de refugiats. En aquest àmbit, el que té més fàcil és l’anul·lació immediata dels vetos migratoris de països de majoria musulmana.

S’espera també que en els cent dies impulsi lleis d’ampliació de drets civils, cancel·li la construcció del mur a la frontera amb Mèxic i avaluï les possibilitats de legislar per a un major control d’armes.

Tot això, en espera que en les últimes fuetades del seu mandat Trump no decideixi signar cap decret o establir noves normatives que obliguin la nova administració de Biden a replantejar-se el pla i adreçar els nous reptes que puguin aparèixer en els tres dies que queden al republicà a la Casa Blanca.

Hi ha indicis que el govern de Trump marxarà deixant empremta, com la recent incorporació de Cuba a la llista de països patrocinadors del terrorisme, una decisió que complica encara més el desgel amb el país caribeny, i encara podria endurir més normatives migratòries o mediambientals. Entre les últimes coses que Trump ha afegit al seu llegat és haver-se convertit en el president que més presos ha executat: ahir, Dustin Higgs, acusat d’un assassinat triple el 1996, va morir per una injecció letal a Indiana, el tercer pres federal en ser executat en els darrers quatre dies i el tretzè de l’era Trump.

En un principi, Biden hauria d’acabar el seu mandat sense cap execució: durant la campanya va dir que estava totalment en contra de la pena de mort, i és probable que impulsi alguna llei que prohibeixi executar els qui són al corredor de la mort per un delicte federal.