Intent de consens per la seguretat a Castelló

Els cinc partits de l’oposició a Castelló d’Empúries finalment han renunciat a presentar la proposta conjunta de resolució que havien anunciat per reclamar un full de ruta per afrontar el problema de la seguretat –o inseguretat– al municipi. No ho han fet a canvi de res, sinó amb el compromís de l’equip de govern (ERC i CUP) de seure tots junts per consensuar una resolució que pugui recollir la unanimitat de les forces polítiques representades al consistori. La repartició de forces deixava poc marge als partits de l’oposició: si el text es portava a votació en el ple d’aquest dijous passat amb el vot en contra dels dos partits del govern, es perdia. Som, el PSC, Cs, Junts i Udem no sumen prou vots enfront de la majoria absoluta d’ERC i la CUP. L’alcalde, Salvi Güell, ho va deixar clar d’entrada: no estaven disposats a votar aquest text perquè alguns punts no eren assumibles i, si es posava a votació, ell interpretava que es renunciava al consens i ja no caldria tornar-ne a parlar. El dilema va posar a prova fins i tot el consens entre els cinc partits de l’oposició, entre partidaris del tot o res i partidaris d’optar per un intent de consens. El debat va ser llarg, tens per moments, com ho són sempre els debats sobre polítiques de seguretat, de policia, de càmeres de vigilància, de delinqüència, d’ocupacions il·legals. La conclusió, al nostre entendre, és que no hi va haver ni renúncies ni guanyadors ni perdedors, sinó voluntat de tots de deixar de banda la política espectacle i posar-se a treballar per trobar consens enfront d’un problema sensible i que fàcilment podria caure en un concurs d’aparadors perillós. Van posar data: el 9 de febrer per a la primera reunió i el mes de maig com a últim termini per arribar a un consens. És fer política, en el bon sentit de la paraula. I per exigir que ho facin bé, la ciutadania té eines: interesseu-vos per la política, mireu els plens, fiscalitzeu els vostres representants electes, no és tan avorrit com podria semblar.