“Ara més que mai Catalunya ha d’obrir una nova etapa”

Per moltes raons. La direcció estava prenent decisions amb les quals no em sentia plenament identificada. No digeria bé l’acostament a Sánchez. En el moment en què el procés es trasllada al Congrés, s’ha de fer una oposició ferma al sanchisme. I l’únic que ho està fent és el PP.

Vam tenir una conversa cordial i totes dues ens vam desitjar sort.

Més que a mi, a qui no es va respectar és a la militància, que és la que em va triar. Es va fer un canvi de candidat sense tenir en compte les primàries. Però jo llavors vaig fer aquest pas al costat per facilitar una coalició constitucionalista, que no es va fer. He sigut coherent amb les meves conviccions. Jo no he canviat.

És veritat que he sigut molt crítica amb una manera de fer política que no era honesta amb la ciutadania, al PP, al PSOE i a Convergència. Però una de les coses que més m’agraden del PP en aquest sentit és la capacitat d’autocrítica i d’aprendre de l’experiència perquè no torni a passar. Altres partits haurien de prendre nota de la seva idea de regeneració.

L’eix dreta-esquerra el trobo del passat. És d’una altra generació política. No soc de posar-me etiquetes.

Ser decisius a Catalunya per poder posar seny i sentit comú. Nosaltres el que volem és una nova Catalunya que deixi enrere la divisió que ens ha portat el procés i que se centri en els problemes del dia a dia dels catalans. I això ho aconseguirem amb un PP fort. Ja s’està parlant d’un altre govern separatista... Portem deu anys i no s’ha aconseguit res de bo per a tots els catalans. Parlo de tots els catalans, no només del sector constitucionalista sinó també de l’independentista, al qual li han fet moltes promeses però cap s’ha complert. L’altra opció de què es parla és el famós tripartit PSC, ERC i Comuns, amb un senyor Illa que ens han portat aquí com si fos la solució màgica i el que és és la persona que ha deixat Espanya liderant els pitjors rànquings sanitaris de la pandèmia. Aquí ja n’hem tingut dos, de tripartits, i no van acabar bé. Un tripartit on hi hagi ERC tornarà a ser procés, potser li posaran un altre nom o el disfressaran d’alguna manera, però tornarà a ser procés. Els catalans ens mereixem una altra cosa. La millor fórmula per iniciar una nova etapa a Catalunya, necessària ara més que mai, és sumar dins del constitucionalisme. Perquè ja vam veure què va passar el 2017: la victòria d’una força constitucionalista que no va poder fer govern. Necessitem crear un projecte dins del constitucionalisme que sigui ampli, transversal i plural, sumant veus que potser venim de diferents sectors, com pot ser l’Eva Parera o com puc ser jo mateixa, però tots en una direcció única, que és recuperar la convivència a Catalunya.

Que pensin en ells i se centrin en els seus problemes, que no són fer la NASA catalana. El que no pot ser és que en un moment en què s’ho estan passant tan malament vingui el govern de la Generalitat i els asfixiï amb impostos. Si nosaltres governem hi haurà una baixada generalitzada d’impostos. Els seus problemes són poder aixecar la persiana del seu negoci, que si es troben malament hi hagi un llit disponible als hospitals, escollir lliurement l’escola on volen educar els seus fills... o l’ocupació il·legal d’habitatges, sis vegades més alta que a la resta de comunitats autònomes. Les nostres propostes estan enfocades en la recuperació sanitària, econòmica i de la concòrdia.

Hi ha comunitats autònomes que han reaccionat millor, que han tingut més plans de prevenció, que han pensat en conjugar la salut amb l’economia, perquè no hem de triar entre menjar o respirar. I l’exemple és Madrid, sí. Aquesta crisi ha posat de manifest la incapacitat del govern separatista per gestionar. Quan ja no sap per on tirar, la solució sempre és tancar-ho tot, sense escoltar els sectors afectats.

Illa no vol fer govern amb altres forces constitucionalistes sinó amb ERC. Aquesta pel·lícula ja l’hem vist. Sánchez va fer exactament el mateix, també deia que mai de la vida pactaria amb ERC, i va fer tot el contrari. Si a Illa li surten els números amb ERC, no ens vindrà a buscar a nosaltres. En tenim exemples en molts municipis: Badalona i Castelldefels, en què el PSC fins i tot s’ha estimat més pactar amb la CUP.

Nosaltres ens adrecem a tots els catalans, no només als votants d’un partit. El PP vol governar per a tots els catalans, el nostre programa no exclou ningú. Les nostres propostes són bones per a tots, tant si ets independentista com constitucionalista. Abaixar impostos ajuda a tothom, pensis com pensis. Una de les majors errades que ha comès el separatisme en aquests deu anys ha estat obviar més de la meitat dels catalans. No governar per a ells, no pensar en ells, inclús menysprear-los. Hem de tornar a aquella Catalunya que era oberta, plural i tolerant. El projecte independentista és un projecte fallit. S’ha perdut temps, oportunitats, diners. Prou.

Fent un projecte que il·lusioni a tothom. És veritat que potser hi ha molta gent que ha desconnectat del projecte d’una Espanya unida. Se’ls ha de tornar a seduir amb polítiques sinceres, no amb idees que no es podran realitzar.

Jo entenc que durant anys hi ha hagut governs separatistes que han venut coses que no eren. Mantres com el famós “Espanya ens roba”, una idea de Pere Aragonès, ara candidat a la presidència de la Generalitat. No sé com algú que ha dit això pot parlar després de convivència.

Hem d’acabar l’etapa de retrets i de tirar-nos les coses per la cara. Així no arribarem enlloc. Però, vaja, aquest ha sigut sempre el meu estil o la meva manera d’expressar-me. Com t’he dit, jo no he canviat.

Abans de res: el govern ja tenia la decisió presa d’ajornar-les fins al 30 de maig quan va convocar la reunió de partits per analitzar la situació. No hi va haver cap debat. Va ser una presa de pèl. La justícia ha confirmat que no es va procedir legalment. Era un nyap de decret. Al PP volem que es conjuguin els dos drets que estan en joc: el de la salut, que ha de passar al davant de tot, i el de votar. El govern té el deure i l’obligació de posar les mesures perquè tothom pugui votar i estar en les meses electorals sense cap por.

Em preocupa si es deu a missatges irresponsables que s’estan enviant insinuant que no serà segur votar.

A Catalunya podem compartir la defensa dels valors constitucionals que el separatisme ha posat en risc. Però també hi ha moltes coses que ens separen. Per exemple, nosaltres som un partit que creu en l’estat de les autonomies, i Vox ja ha deixat clar que si d’ell depengués les autonomies desapareixerien, per la qual cosa no sé què fan presentant-se a les eleccions d’una comunitat autònoma. Nosaltres creiem fermament en el projecte de la Unió Europea i Vox tot el contrari, fins i tot els hem sentit parlar d’una mena de Brexit a l’espanyola.

Jo crec que és un populisme de dreta. Estic en contra dels populismes, vinguin d’on vinguin. Fan mal, creen ferides institucionals i socials. I malauradament, aquí, a Catalunya, també l’hem patit.

Aquí hem tingut un president de la Generalitat, Quim Torra, que cridava “Apreteu”. O Podemos, que fins i tot ha fet una crida a la ciutadania per envoltar el Congrés. Populisme de llibre que l’únic que aporta és discòrdia.

Jo no he sigut mai independentista i la gent que em coneix ho sap perfectament. Soc de Tarragona, on ens coneixem tots. Jo treballava a l’administració pública i vaig assistir a la Diada per la pressió de l’entorn. És una situació que pateix molta gent. A molts funcionaris se’ls posa entre l’espasa i la paret. Ho vaig viure i no ho desitjo a ningú. Però per a mi allò va ser un abans i un després. Potser si no m’hagués passat no hauria entrat a militar en cap partit. Vaig fer el pas per justament donar veu a aquesta gent que calla per por de les represàlies.

En el passat ja hem vist que els presos del procés han tingut privilegis. Tots els interns han de tenir els mateixos drets. La justícia dirà si això s’està respectant.