“El primer compromís és un pla d’ajuts als negocis”

Amb la il·lusió de sempre i per assolir el millor resultat en benefici dels catalans. Sortim a guanyar. Però, evidentment, estarem condicionats per les restriccions de la pandèmia, ja que alguns entenen que la prioritat és el rèdit més partidista. I és una irresponsabilitat.

No en diria temor. Sí que és cert que la ciutadania està molt colpida per la pandèmia, i això pot comportar un fre a anar als col·legis electorals. Però vull fer una gran crida en pro d’un vot segur i responsable com és participar per correu, una garantia per preservar la salut.

La lectura és la mateixa que a tot Catalunya. S’ha optat pel tancament d’activitats econòmiques, en comptes de regular com podien continuar treballant de manera segura. S’ha improvisat amb complicacions per a molts petits empresaris i els seus treballadors, i especialment en els sectors de l’hostaleria i l’oci nocturn, a la Costa Brava, però també a la Cerdanya i el Ripollès, on els van fer tancar tres dies després que obrissin. Cal un govern alternatiu, responsable, i el nostre primer compromís és començar a preparar el 15 de febrer un pla d’ajuts reals, que permetin suportar despeses fixes. No pas la loteria de les ajudes de 2.000 euros per als primers que les sol·licitessin. I caldrà una tasca social per a totes les famílies que es queden pel camí, perquè cada cop hi ha més tancaments que són definitius.

Cal ampliar el col·lectiu de Mossos d’Esquadra, més recursos per a l’àmbit sanitari o un gran pla d’infraestructures que necessitem desenvolupar a les comarques gironines. Però també gestió, perquè hem topat amb carències d’agilitat durant la pandèmia, i no ens podem limitar a telèfons saturats que no acaba despenjant ningú.

Primer de tot, el 15 de febrer, si estem en disposició de formar govern, encarregarem una auditoria real, per conèixer els dèficits. Però n’hi ha moltes de pendents, començant pels ajuts que encara no han arribat per recuperar afectacions del Glòria al delta de la Tordera. Es van inventariar estralls, però moltes de les persones amb qui hem parlat no han rebut ni un euro. Hi ha altres municipis i particulars afectats, amb crèdits ICO preconcedits però sense partida. També tenim el cas de la C-32, que cal, però esmenant les errades del projecte i incorporant-hi millores ambientals. I claredat per saber com s’ha de pagar. Però també la millora de tota la “carretera de la vergonya”, més enllà del primer tram; o els passos a nivell pendents de resoldre a Figueres i Ripoll; la millora de la línia entre Ripoll i Puigcerdà, en infraestructura, material i temps i freqüències. I també l’aeroport, que encara que ara passi hores baixes, necessita noves connexions i posar en marxa el baixador del TAV.

Sempre n’hem estat partidaris. Però també cal dir que hi ha diners per a allò que el govern ha vist necessari o prioritari, com ara l’Agència de Ciberseguretat o la NASA catalana, que primer feien riure, però són 18 milions que anirien bé a l’economia del carrer; o partides de TV3, que podrien donar resposta a moltes necessitats. Som set milions i mig de persones i estem en una situació negativa que cal revertir, per estar al costat de les activitats econòmiques tancades o de les polítiques per a les famílies.

Ens centrem en el programa de Cs, però les altres formacions ens preocupen per les experiències. Més generals o més properes, com el tripartit d’esquerres a la Generalitat o a Girona ciutat. Moltes coses dels programes, als pressupostos, acaben pintant ben poc. Sobre els socialistes, una cosa és el PSOE a Madrid i una altra el PSC, tot i el moviment d’escac i maquillatge de posar el ministre de candidat.

Podem arribar a pactes amb tothom, però l’independentisme ha perdut tota credibilitat perquè s’ha saltat la llei i l’ordre constitucional. Nosaltres ja vam obrir els braços als dos costats constitucionalistes, però no vam trobar resposta en un PP desestructurat i un PSC que estudia indults. La meva crida al vot útil constitucionalista és per a Cs.