Política

La campanya agafa el pont aeri

Rufián ataca Sánchez i la “coalició” amb el TSJC per haver fixat el 14-F prioritzant “vots i no vides”

Borràs i Iceta topen

Aragonès retreu a Illa distreure amb el nou finançament havent-hi fons de la UE

El president espanyol fa el joc a Vox lloant-li “més responsabilitat i sentit d’estat” que el PP

De la mateixa manera que una lona al pas­seig de l’Havana de Madrid amb vis­tes a l’estadi del rival pot agi­tar les elec­ci­ons en un club de Bar­ce­lona, la cam­pa­nya del 14 de febrer va aga­far ahir el pont aeri i no va des­a­pro­fi­tar el poder que una paraula dita al Congrés mobi­litzi un vot a Roses o a Nou Bar­ris, i més quan la legió dels inde­ci­sos supera el 30%. En algun cas el viatge amb la maleta a la mà és lite­ral, com el que va fer Laura Borràs (JxCat) aga­fant un TAV dimarts a Sants i tor­nant ahir a la tarda després de qüesti­o­nar la mesa de diàleg –“mai va anar més enllà d’una foto­gra­fia”– i de topar amb el minis­tre Miquel Iceta, i en altres casos és metafòric perquè és Gabriel Rufián (ERC) qui bata­lla in situ per Pere Ara­gonès o és Pedro Sánchez qui impulsa amb la nau de Sal­va­dor Illa. Men­tre que Illa s’ofe­ria a lide­rar la cro­ada per un nou model de finançament –pen­dent de reno­vació des del 2014– fent un front comú amb el valencià Ximo Puig, al Congrés i al país es vivia un tots con­tra Illa i un tots con­tra tots amb els mili­o­na­ris fons de la UE com a teló de fons.

El xut inau­gu­ral va ser el duel més cris­pat entre Rufián i Sánchez fins ara quan el repu­blicà va exi­gir el perquè de des­ves­tir un minis­tre de Sani­tat “durant el pit­jor de la ter­cera onada de la pit­jor pandèmia” per ves­tir el can­di­dat del PSC. “Què els molesta més: que Illa deixi de ser minis­tre de Sani­tat o que sigui can­di­dat a la Gene­ra­li­tat?”, des­a­fi­ava Sánchez des de l’escó de pre­si­dent. “Tenim un gran can­di­dat. I Illa no va de vacan­ces a Cata­lu­nya, sinó que torna a Cata­lu­nya a fer front a la major emergència social, econòmica i sanitària i a superar una pola­rit­zació, una divisió i una con­fron­tació de la soci­e­tat cata­lana que només ha por­tat decadència, i davant d’un inde­pen­den­tisme que només ofe­reix més del mateix”, va dir Sánchez en una res­posta en què la veu del pre­si­dent espa­nyol es con­fo­nia amb la del secre­tari gene­ral del PSOE.

“Iogurt o deso­do­rant”

Rufián –“seré dur, perquè dura és la rea­li­tat”, va pre­ve­nir– reco­llia el guant i ele­vava el tot con­tra Illa a l’epi­cen­tre on va néixer l’efecte demoscòpic i va acu­sar els soci­a­lis­tes de “pri­o­rit­zar vots per sobre de vides” pel fet d’impo­sar que es voti el 14-F. “La pro­pera vegada pre­sen­tin-se en coa­lició amb el TSJC!”, va dir, tot aler­tant que el PSOE “i els seus jut­ges” no con­ver­ti­ran la Gene­ra­li­tat en “un des­patx de La Mon­cloa”. “Si fes gràcia, diria que un senyor, el de l’efecte Illa, que o se’l vota al febrer o no val, és un iogurt que caduca o és un deso­do­rant. Però no fa gràcia”, etzi­bava Rufián tot recor­dant que 200.000 per­so­nes entre con­fi­na­des i infec­ta­des pot­ser no podran votar, i que Euskadi i Galícia van pos­po­sar la cita amb les urnes amb 184 casos per cada 100.000 habi­tants, quan Cata­lu­nya voreja ara els 600 casos. “La res­pon­sa­bi­li­tat que es con­vo­quin les elec­ci­ons el 14 de febrer és de vostès, ERC, i de JxCat, que van ser incapaços de posar-se d’acord”, va reba­tre Sánchez.

Borràs retindrà l’escó

El debut d’Iceta va ser l’ocasió de Borràs per fer cam­pa­nya en bene­fici seu. “La llista d’incom­pli­ments és llarga i la coneix, senyor Iceta, i no és per ignorància de l’Estat sinó per incom­petència”, va etzi­bar. La por­ta­veu de JxCat i can­di­data a la Gene­ra­li­tat va des­a­fiar el minis­tre a ser fede­ra­lista a Madrid perquè arriba a “un govern fede­ra­lista que cen­tra­litza i pro­gres­sista que no ha mogut un dit per atu­rar la repressió”. Iceta es va defi­nir com a “nas­cut per pac­tar”. Si bé es va aco­mi­a­dar de l’hemi­ci­cle el 16 de desem­bre, Borràs va dir ahir, en una con­versa infor­mal al pati del Congrés, que retindrà l’escó fins a tenir l’acta del Par­la­ment i que inter­pel·larà Sánchez el 17 de febrer en la sessió de con­trol poste­rior al 14-F.

Illa i el nou finançament

Si fins ara es movia amb el guió de no arris­car, Illa va pas­sar ahir a l’atac i es va ofe­rir a lide­rar el debat del nou model de finançament, i ho va fer al cos­tat del valencià Ximo Puig. “Tre­ba­llaré amb lle­ial­tat amb la resta de comu­ni­tats, però defen­sant lògica­ment els interes­sos de Cata­lu­nya”, va dir Illa. L’actual model va ser apro­vat el 2009 entre Pedro Sol­bes i Antoni Cas­tells, i s’hau­ria d’haver reno­vat el 2014 (la durada legal és de cinc anys), però Mari­ano Rajoy es va afer­rar a la depressió econòmica per no obrir un meló ter­ri­to­rial que excita els ànims i els greu­ges, i ara Sánchez té el pro­jecte al calaix dels plans de futur sense data.

ERC, que ha lide­rat a Madrid una cro­ada con­tra el dúmping fis­cal d’Isa­bel Díaz Ayuso pel fet de ser l’única que boni­fica al con­tri­bu­ent el 100% de l’impost de patri­moni, defuig ara una taula amb dis­set comen­sals i desin­fla l’afany d’Illa. Pel vice­pre­si­dent i can­di­dat d’ERC, Pere Ara­gonès, cal con­cen­trar-se en la lluita pels fons de la UE que Sánchez aspira a cen­tra­lit­zar. “Que no ens dis­tre­guin amb el model de finançament, perquè no ser­veix de res anar a nego­ciar un model de finançament en què ens hi estaríem molt de temps, amb uns resul­tats molt min­sos, si el que fa Illa és accep­tar el que diu Nadia Calviño i que deci­deix La Mon­cloa”, avisa Ara­gonès. Al PDe­CAT, que després del divorci amb JxCat té qua­tre dipu­tats al Congrés lide­rats per Fer­ran Bel i que poden ser vitals per a Sánchez en les vota­ci­ons fins al 2023, Àngels Chacón no renun­cia a bata­llar per més diners a Madrid: “És clar que ani­rem a bus­car recur­sos a Madrid. Sense per­dre el nos­tre objec­tiu. Que no es pensi el PSC que amb un pacte fis­cal ens farà aban­do­nar la nos­tra legítima aspi­ració d’esde­ve­nir un país lliure.”

Els fons, el decret i Vox

Si bé la Gene­ra­li­tat aspira a cap­tar fons euro­peus del fons Next Gene­ra­tion per a 27 grans pro­jec­tes amb un import de 41.000 mili­ons, el govern espa­nyol rebrà uns 75.000 mili­ons –dels 140.000 mili­ons en total– i manté la cen­tra­lit­zació que s’ha rega­lat per decret i que va sal­var gràcies a l’abs­tenció vital de Vox. L’auxili de la ultra­dreta al govern de coa­lició va ser apro­fi­tat ahir per Sánchez mirant al 14-F per donar ales a Vox en l’objec­tiu de fer el sor­passo al PP de Pablo Casado i Ale­jan­dro Fernández. “És tan apa­rent­ment mode­rat, senyor Casado, que fins i tot Abas­cal li dona lliçons de res­pon­sa­bi­li­tat amb el país i de sen­tit d’estat”, va dir Sánchez. I ja adreçant-se a San­ti­ago Abas­cal, Sánchez li feia un elogi inèdit: “En alguns moments de llum vostè demos­tra més res­pon­sa­bi­li­tat de país i més sen­tit d’estat que el líder de l’opo­sició.”

La rèplica de Casado va ser actu­a­lit­zar l’insult del “govern Frankens­tein” –encu­nyada per Alfredo Pérez Rubal­caba el 2016– amb el color de Vox: “Ha pin­tat el seu Frankens­tein de verd. Tant treure la foto de Colón i s’ha ficat a la foto del Capi­toli. Qual­se­vol dia el veiem amb banyes de bisó.” S’hi afe­gia el secre­tari gene­ral del PP, Teo­doro García Egea: “Vox és el soci amb què el govern encara el futur amb opti­misme: unes vega­des els salva Otegi; altres, Puig­de­mont, i altres, Abas­cal.” I així va ser com tots van suar la samar­reta elec­to­ral sense impor­tar si l’esce­nari era un estadi madri­leny quan es tracta que el gol o el dri­blatge siguin cele­brats per l’afició local a l’extrem del pont aeri.

LES FRASES

Prioritza vots i no vides. Si fes gràcia, diria que l’efecte Illa és votar-lo ara o serà un iogurt o desodorant
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
M’adreçaré a tots els presidents per liderar el nou finançament i defensant l’interès de Catalunya
Salvador Illa
Candidat del psc a la generalitat
No va de vacances a Catalunya, Illa hi torna a fer front a la pitjor emergència i superar divisió i decadència
Pedro Sánchez
president espanyol
El govern federalista que centralitza i progressista que no ha mogut un dit per aturar la repressió
Laura Borràs
candidata jxcat a la generalitat
Que no distreguin amb un finançament de resultats minsos si amb els fons Illa diu sí al que digui Calviño
Pere Aragonès
vicepresident i candidat d’erc
Mesa del xantatge per parlar del mateix en la roda del hàmster del procés: privilegis i referèndum
Inés Arrimadas
presidenta de ciutadans


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.