L'alternativa a la vegueria del Camp

A partir de l'Estatut

Els dos articles del text estatutari aprovat el 2006 que n'obren la porta són el 83, d'organització del govern local de Catalunya: «Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat [al marge de les vegueries i les comarques] es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis»; i l'article 93, que fa menció del «reconeixement de les àrees metropolitanes», sobre les quals diu que «la creació, la modificació i la supressió, i també l'establiment del règim jurídic d'aquests ens, són regulats per una llei del Parlament». Una llei com la que està tramitant la cambra catalana per a l'àrea de Barcelona, que vagi més enllà de la gestió compartida que al Camp de Tarragona ja han validat iniciatives com la del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), el Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona o la mancomunitat d'incineració de residus urbans (Sirusa). Una llista d'experiències que, per alguns, atenent el temps que fa que la realitat metropolitana s'ha anat imposant, és incomprensiblement curta, cosa que demostra que calen més esforços en l'articulació d'un «lobby territorial» consistent. És l'opinió del president del CAT i diputat per ICV-EUiA, Daniel Pi, el més autocrític durant la taula rodona que va completar la jornada de dimecres al Mas Miarnau.

L'opció de l'àrea metropolitana, com a ens jurídic, la va posar damunt de la taula Sabaté, lletrat d'un ajuntament de Reus que durant l'agre debat pel nom de la vegueria, a través de l'alcalde Lluís Miquel Pérez, ja havia apostat públicament per aquesta alternativa, amb l'aval del govern de la Generalitat per tal d'esprémer «un debat amb molt futur», segons sosté la secretaria de Planificació Territorial. Respecte als avantatges que obre, Sabaté va exposar que els consorcis o les mancomunitats poden tenir una «voluntat limitada», temporalment o circumstancial, per oferir uns «serveis parcials», i en canvi un ens global com seria l'àrea metropolitana permetria tutelar també matèries com ara l'urbanisme, la promoció econòmica, els serveis socials o altres àmbits, per impuls propi o a partir del traspàs de competències de la Generalitat; així com la funció tributària, sancionadora o expropiatòria, sense haver de trucar a altres portes.

Àmbit i motors

El que caldria, per començar, seria definir el marc territorial de l'àrea metropolitana: tot el Camp de Tarragona –la visió que, entrant de puntetes en el debat, hi ha aportat l'alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros–, o només la zona central: Tarragona, Reus i els municipis de l'entorn, la majoria concentrats a la costa, que han crescut més en els darrers anys. La resta de ponents destacats de la jornada, el catedràtic d'economia aplicada Agustí Segarra i el secretari de planificació del govern Oriol Nel·lo, van arrodonir amb reflexions diverses la irrefutabilitat del fet metropolità al Camp, però sense entrar a valorar les fórmules per governar-lo des del territori i al marge de si el Camp esdevé vegueria o no.

Per Segarra, Tarragona i Reus, no només com a ciutats sinó com a «àrees urbanes» que interaccionen entre elles i que han crescut en nombre d'habitants en un 51% en els últims vint anys, només poden permetre's el luxe de mantenir el conflicte històric en les dinàmiques «creatives», però estan «condemnades a cooperar». I aquest hauria de ser el motor de tot plegat, amb «una zona reservada a projectes estratègics, negociada prèviament per les parts». El debat va concloure que la futura estació ferroviària intermodal del Camp està cridada a ser un dels projectes tangibles cabdals. «És millor que fem poques coses, però ben fetes», reflexiona Segarra, que també destaca la importància dels «intangibles» i per a qui l'aprofundiment en la gestió del fet metropolità implica que hi hagi més consorcis sectorials entre municipis, més generació d'estadística i d'informació de l'àmbit metropolità i el protagonisme de la URV, a través dels parcs tecnològics o del projecte de campus d'excel·lència.

Convivència entre ens

En segon lloc, tornant al camí cap a l'àrea metropolitana com a entitat jurídica, s'hauria d'establir la convivència amb els ens que ja funcionen: els consells comarcals –el del Barcelonès sembla que podria integrar-se a la nova àrea metropolitana de Barcelona– i les entitats, consorcis, mancomunitats o empreses supramunicipals, que ja presten serveis comuns, i en aquest punt, als casos del CAT o Sirusa, caldria afegir-hi per exemple el model reusenc de Sagesa en l'àmbit de la sanitat i els reptes assistencials en general. «La concertació és una via a explorar, i pot ser que l'ens global sigui el titular d'un servei però aquest el presti l'ens municipal o supramunicipal ja operatiu», assenyala Sabaté.

Sobre la relació entre els diferents agents, Oriol Nel·lo, per la seva banda, va qüestionar la necessitat d'un únic govern metropolità: «Potser es tracta de trobar un sistema de governança, més que de govern, sense fer desaparèixer les forces locals, definint els àmbits en funció dels projectes», va manifestar el dirigent del govern, que sí que va concloure que cal «una guia de caràcter col·lectiu per aprofundir en les potencialitats» del territori.