Una comarca hereva del gran llegat nacionalista

Un dels grans llegats de l’extinta CiU ha estat la visió nacionalista del país, i més en una comarca on va ser hegemònica. El moviment lògic, un cop es va iniciar el procés, va ser per a molts fer un pas més i abraçar l’independentisme. Els resultats de Junts per Catalunya, ERC i la CUP ho confirmen lapidàriament. Tots han crescut respecte al 2017. La irrupció del partit d’extremadreta Vox, amb 2.800 vots (5,96%), pot semblar una nota dissonant, és cert, però segurament ha estat el pas lògic perquè es nodreix de part del vot més radical del PP i, fins i tot, de Cs, dues formacions en caiguda lliure a tot el país. Les dades, si més no al Baix Empordà, parlen per si soles: els populars el 2017 va aconseguir 1.877 vots (2,65%) i ara 962 (1,93%). Ciutadans, que encara ha tingut forces per superar al PDeCAT (1.262), partia del 2017 amb 14.622 vots (20,65%) i ara ha baixat de 12.977 (3,46%). La lectura clara és que el vot independentista és la tònica dominant, si bé aquest ha estat un resultat que es donava per fet. Una tendència que també creixerià si es tingués en compte el PDeCAT i de manera residual els nacionalistes del PNC. Això no impedeix que el PSC hagi estat una formació que ha pujat significativament. Les passades eleccions, els socialistes catalans, sense el reclam de l’exministre Illa al capdavant per governar Catalunya, va aconseguir 6.791 vots (9,59%) i ara s’han enfilat fins als 8.154 (17,17%). Cal tenir en compte també que poblacions com ara Sant Feliu de Guíxols i Palafrugell tenen una importantíssima bossa socialista. Novament s’han donat casos clars que el vot en clau nacional es modifica si es compara amb el local. Un exemple tipus seria Palamós. ERC hi governa amb una aclaparadora majoria absoluta que va aconseguir després de revalidar el segon mandat. Però Junts per Catalunya ha aconseguit 1.872 vots (29,39%) i ha superat els republicans, que n’han aconseguit 1.620 (25,43%).