El fiscal vol els presos polítics entre barrots
Presenta recurs contra la semillibertat dels independentistes l’endemà de les eleccions
Dos jutges ho han de resoldre
L’endemà mateix de les eleccions al Parlament de Catalunya, la fiscalia de Barcelona, finalment, va presentar al jutjat els previsibles recursos contra la classificació en tercer grau (sortir de dia i anar a dormir a la presó) dels nou independentistes catalans, que va aprovar el Departament de Justícia el 28 de gener passat, respectant les propostes de les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses, on estan tancats des de finals del 2017. Els presos polítics d’ERC i Junts van aprofitar la nova classificació per fer campanya, conscients que era una semillibertat “provisional”, ja que la fiscalia no ha canviat el parer que han d’estar tancats, entre barrots, fins a complir la meitat de la pena imposada, per sedició, com fixa la llei, tot i que també permet que els reclusos passin al tercer grau abans si compleixen certs requisits.
En la primera concessió del tercer grau, els set de Lledoners van estar en semillibertat catorze dies: del 14 al 28 de juliol del 2020. La magistrada del jutjat de vigilància penitenciària 5 de Catalunya va acceptar la mesura cautelar, demanada pel fiscal, de tornar-los al penal en espera de la resposta del Tribunal Suprem, que en va confirmar el tancament el 4 de desembre passat. Actualment, la titular d’aquest jutjat està de baixa i caldrà veure si el substitut fa una interpretació més garantista de la norma, com va fer el jutge de vigilància penitenciària 1, que va mantenir l’expresidenta Carme Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa en semillibertat fins a la fermesa de la resolució del Tribunal Suprem.
Els “dèficits”
En els recursos individuals dels nou presos polítics, la fiscalia repeteix arguments com ara: “L’intern manté tots els dèficits que el van portar a delinquir: falta de respecte a les lleis i als tribunals de justícia, creença en un mandat superior del Parlament de Catalunya per sobre del mandat constitucional i de les advertències del Tribunal Constitucional i creença en la seva capacitat per interpretar la voluntat popular”, i hi afegeix que “el fracàs de la intervenció realitzada fins ara fa necessari que es continuï treballant en els dèficits citats que van dur l’intern a delinquir”. Per això, sol·licita als dos jutges de vigilància penitenciària que “suspenguin” la concessió de la semillibertat fins que el tribunal sentenciador, el Suprem, es pronunciï sobre el fons.
En els escrits, hi precisa que “només han passat 40 dies” des que el Suprem va tombar la seva primera semillibertat fins a la segona concessió, sense que, al seu parer, hagin canviat les mancances detectades per l’alt tribunal espanyol, el qual en la seva resolució no definia ni què havien de fer ni quant temps exigia que continuessin en segon grau i sense poder sortir del penal per anar a treballar o fer voluntariat.
En el recurs contra la semillibertat del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a nou anys de presó, la fiscalia insisteix que en entrevistes a mitjans de comunicació continua amb el seu lema Ho tornarem a fer, tot i que la fiscalia no aprofundeix en el seu significat. I, tal com indicava el Suprem, detalla per què ha d’estar més temps tancat, com ara per “una falta de canvi de la personalitat relativa a l’activitat delictiva”, ja que, per la fiscalia, Cuixart, com la resta de presos, “reconeix els fets, però no que siguin delicte”, i, per tant, considera que “l’evolució del tractament és nul·la”, sense aclarir què hauria de fer en l’exigència que respecti la llei. El fet que Cuixart, amb la semillibertat, torni a la vida laboral i a la responsabilitat paternofilial no és valorat.
Pel que fa a Carme Forcadell, la fiscalia també indica que “no reconeix plenament els fets delictius que va cometre com a presidenta del Parlament, i encara més: els justifica”. Hi afegeix que el seu tractament, fent voluntariat, “no té res a veure” amb el delicte comès, tal com va indicar el Suprem. “El programa de tractament ha d’ensenyar a la interna a respectar la llei”, sosté la fiscalia de Forcadell, sense posar un exemple pràctic de com ho ha de dur a terme. El mateix s’exigeix als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa.
Quant a l’exvicepresident Oriol Junqueras, la fiscalia recorda que té una pena molt elevada, tretze anys de presó, la més alta de tots els polítics, pels delictes de malversació de fons i sedició, i que el Suprem, el desembre passat, indicava que “calia un període de temps més llarg” tancat, sense concretar quant temps més. I, com en el cas de la resta de presos polítics, precisa que el fet que el seu comportament sigui correcte i col·laborador dins del penal no és suficient per a la seva rehabilitació, ja que afirmar que és “una persona demòcrata” no és admetre el delicte. A més, insisteix que el fet que tingui família i feina no és suficient per donar-li permisos, i que seria una discriminació per als que no tenen aquest entorn estable, tot i que és un dels requisits exigits a tots els penals. Fa temps que advocats i entitats de drets humans denuncien aquesta discriminació envers els reclusos migrants que no reben permisos pel fet de no tenir feina o un lloc on dormir fora de la presó.
Reaccions
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va denunciar ahir “interessos polítics” darrere del recurs de la fiscalia, l’endemà de les eleccions catalanes, contra el tercer grau dels líders independentistes. El líder de Junts hi va afegir que és “molt poc creïble que el govern espanyol no controli la fiscalia” i va preguntar retòricament “com s’explica llavors que el ministeri públic no hagi presentat els recursos els dies abans del 14 de febrer?”, informa l’agència Efe. Sànchez va insistir en la necessitat de negociar amb el govern espanyol una amnistia, com a primer punt en la resolució del conflicte català.
Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, coneixia la notícia de la fiscalia en plena roda de premsa per valorar els resultats electorals del 14-F i la seva reacció va ser d’indignació. “Aquesta és la resposta dels aparells d’un estat venjatiu, perquè ja sabem de qui depèn la fiscalia”, va etzibar. Vilalta va denunciar que el que no han pogut guanyar a les urnes “ho intenten guanyar a fora, amb repressió”, i lamentava que “no han entès res, perquè aquest país demana respostes polítiques i democràtiques”. “No se’n sortiran”, va concloure. El missatge va ser força similar al que va piular ahir l’exvicepresident Oriol Junqueras: “No ho aconseguiran. No ens rendirem mai. Treballarem sempre per la justícia social i la independència del nostre país.”
LES FRASES
LA XIFRA
L’Estat repeteix la resposta del 21-D
Habitualment, en unes eleccions, la fiscalia i els tribunals acostumen a no presentar cap querella o resolució contra representants polítics (si no és un delicte flagrant i greu) perquè no s’interpreti que interfereixen en la campanya. En aquest cas, hi ha qui interpreta l’ajornament de la presentació dels recursos de la fiscalia contra la semillibertat dels presos polítics com una manera de no perjudicar el candidat del PSC a l’hora d’atraure votants de Cs, com així ha estat.
Passades les eleccions, la resposta és clara. El Punt Avui va titular “L’Estat respon” el 23 de desembre del 2017, quan tribunals com el Suprem van reactivar les causes penals, després que el 21-D tornés a guanyar la suma dels independentistes a Catalunya. La repressió judicial a l’independentisme català no s’atura, mentre que el govern espanyol fa promeses de reforma del Codi Penal, que ha deixat adormir.
