Biden promet 200 milions de vacunats a finals d’abril
El president dels EUA defensa la seva política migratòria i admet que la situació dels menors és “inacceptable”
Veu difícil complir la retirada de tropes de l’Afganistan abans de l’1 de maig
El president dels Estats Units, Joe Biden, sent que està guanyant la cursa per domar el coronavirus. Després de batre el seu propi objectiu d’arribar als 100 milions de dosis abans dels cent primers dies del seu govern (hi va arribar fa una setmana), ahir va anunciar que dobla l’aposta: abans del 30 d’abril, quan complirà el centenari a la Casa Blanca, s’hauran inoculat 200 milions de vacunes contra la Covid-19.
“Sé que és ambiciós, el doble del nostre objectiu inicial, però cap país ens fa ombra”, va felicitar-se. La gestió de la pandèmia està sent un èxit per a l’administració Biden, i vol inflar pit. Ara com ara, ja s’han administrat més de 130 milions de dosis; 45 milions de nord-americans estan totalment vacunats (14% de la població) i 85 milions han rebut com a mínim una dosi del vaccí. Al ritme que va la campanya de vacunació, l’expectativa és que la nova fita es complirà sense gaire problema.
Aquest anunci va ser un dels titulars de la que va ser la primera roda de premsa oficial de Biden com a president dels EUA, un esdeveniment que havia generat molta expectació: cap mandatari de l’era moderna havia trigat tant a enfrontar-se a les preguntes dels periodistes en un format amb totes les formalitats.
Sistema desbordat
Durant l’hora d’intercanvi de preguntes i respostes, Biden va defensar la política en temes d’immigració que està aplicant la seva administració, assumpte que s’ha convertit en una veritable patata calenta. Tot i això, va reconèixer que és “totalment inacceptable” la situació dels menors no acompanyats que queden sota custòdia d’un sistema totalment desbordat.
Un dels pocs titulars que va deixar Biden va ser sobre la retirada de tropes de l’Afganistan, que s’hauria de produir l’1 de maig, però que tot indica que serà un pacte que els Estats Units acabaran trencant. “Serà difícil complir el termini”, va limitar-se a dir Biden, justificant-se en “raons tàctiques” que impossibiliten una sortida ràpida dels 2.500 soldats que encara hi queden. No obstant això, va insinuar que la retirada, que s’haurà de fer “de manera segura i ordenada”, es produirà en un any, perquè la intenció no és “quedar-s’hi gaire temps”. “En sortirem[de l’Afganistan], la pregunta és quan”, va assegurar.
En altres temes de política exterior, Biden va dir que no busca “confrontació” amb la Xina. Sobre l’altre gran punt de fricció a l’Àsia, l’assumpte de Corea del Nord, va dir que està “preparat per alguna forma de diplomàcia” amb Pyongyang a condició que l’objectiu final sigui la desnuclearització, tema que és prioritari per a la seva administració, igual que va ser-ho per al govern de Barack Obama.
En temes domèstics, la contundència més gran va ser en la crítica als intents d’alguns estats republicans de limitar el dret a vot, fet que va considerar “deplorable”. Sorprenentment, no va haver-hi cap pregunta sobre la pandèmia.
L’“expectativa” de la reelecció
Durant la campanya presidencial de l’any passat, Joe Biden havia insinuat que seria president d’un únic mandat, però ahir, davant la insistència d’alguns periodistes, va dir que té l’“expectativa” de “presentar-se a la reelecció” en els comicis del 2024. Si ho fes batria un altre cop tots els rècords: seria candidat a 82 anys, el més vell de la història, tot superant una fita establerta per ell mateix. D’igual manera, va deixar clar que el pla seria també tenir Kamala Harris com a número dos, repetint la fórmula electoral de 2020.
En aquest moment del 2017, Donald Trump ja havia fet les primeres passes per establir una campanya de reelecció. “Ell la necessitava”, va dir Biden amb un somriure sorneguer. “Ai, Déu meu, com el trobo a faltar”, hi va afegir en un sospir bromista.
Interpel·lat sobre si espera que el seu predecessor sigui el seu rival el 2024, va respondre “no tenir-ne la menor idea”. De fet, en un atac als seus rivals, va dubtar que, al ritme que va la lluita interna entre els conservadors, d’aquí a quatre anys “hi hagi Partit Republicà”.