L’advocacia de l’Estat es renta les mans dels indults

L’advocacia de l’Estat ha trigat dos mesos i dotze pàgines d’informe a treure’s de sobre la qüestió dels indults dels polítics i líders sobiranistes condemnats a gairebé un any de presó pel Tribunal Suprem. En un informe signat per l’advocada Rosa María Seoane, la mateixa que va representar l’Estat en el judici, s’acaba concloent que l’advocacia de l’Estat no s’ha de pronunciar sobre si s’ha d’atorgar o no la mesura de gràcia als presos, perquè seria com anticipar una decisió que pertoca al Consell de Ministres.

L’informe de l’advocacia de l’Estat s’ha emès en representació de la subsecretaria d’Hisenda, i en les conclusions l’únic que es limita a fer és aixecar acta d’un fet que ja és públic i notori per part de l’administració de l’Estat: que s’atribueix als condemnats per haver liderat el procés una despesa irregular de 4.146.274,97 euros en l’organització del referèndum de l’1-O.

Aquesta és la quantitat que el Tribunal de Comptes ha obligat a fiançar per fer front a una possible responsabilitat si el procediment que hi ha obert en aquesta instància acaba en una condemna. Aquesta quantitat, segons l’advocacia de l’Estat, seria suficient per reparar el perjudici econòmic causat a l’Estat. La reparació del dany és condició obligada per accedir a una mesura de gràcia.

Ara bé, el mateix informe recorda que el Tribunal de Comptes ha obert un altre expedient relacionat amb l’acció exterior de la Generalitat, entre els anys 2011 i 2017. En funció de com acabi aquest expedient, i si es considera que la responsabilitat econòmica amb relació al procés és major, aquesta quantitat de 4,1 milions d’euros encara podria quedar petita.

La tramitació de l’indult es troba encara en la fase d’elaboració d’un informe per part del Tribunal Suprem. L’òrgan sentenciador ha demanat l’opinió a la fiscalia i a l’advocacia de l’Estat abans de pronunciar-se, amb uns arguments que només tindran caràcter consultiu. La decisió última, tal com recorda l’advocacia de l’Estat en el seu informe, depèn del Consell de Ministres. La resposta del ministeri públic va ser oposar-se a la mesura de gràcia i demanar el compliment de les penes als condemnats.