El somni d’un referèndum

Els inde­pen­den­tis­tes s’enca­mi­nen cap a la “super­ma­jo­ria” que pre­te­nia Alex Sal­mond en les deci­si­ves elec­ci­ons de dijous a Escòcia. En joc, un nou referèndum d’inde­pendència. Aquesta és la pro­mesa de Nicola Stur­geon, la líder del Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP) i actual minis­tra prin­ci­pal esco­cesa, si obté una majo­ria. L’enquesta de Savanta Com­Res per a The Scots­man diu que l’SNP per­dria dos escons en com­pa­ració amb les elec­ci­ons de 2016. Pas­sa­ria de 63 a 61, i es que­da­ria a qua­tre d’una majo­ria abso­luta. El Par­la­ment escocès té 129 dipu­tats i la majo­ria esta­ria en els 65.

No obs­tant, els inde­pen­den­tis­tes obtin­drien una acla­pa­ra­dora majo­ria de 80 dipu­tats, gràcies als vuit escons que obtin­dria Alba, el nou par­tit de Sal­mond, creat fa un mes, i els onze dels verds, que gua­nya­rien sis dipu­tats res­pecte al 2016. Ara l’SNP governa amb el suport dels cinc dipu­tats verds. Els tres par­tits uni­o­nis­tes trau­rien en total 49 dipu­tats, onze menys que el 2016. Els con­ser­va­dors con­ti­nu­a­rien sent el prin­ci­pal par­tit de l’opo­sició amb 24 dipu­tats (set menys). Però, tot i que els uni­o­nis­tes s’esfor­cen a dir que la gent no ha de votar en clau inde­pen­den­tista, tot­hom sap que els resul­tats s’inter­pre­ta­ran en clau ple­bis­citària i que està en joc el futur de la unió de les qua­tre naci­ons que inte­gren el Regne Unit. “Aques­tes elec­ci­ons són les més impor­tants de la història del Par­la­ment escocès, va dir Stur­geon, i només l’SNP ofe­reix un pro­grama perquè un govern seriós con­du­eixi Escòcia a través de la pandèmia i cap a una recu­pe­ració sos­te­ni­ble”. El prin­ci­pal argu­ment con­tra Stur­geon és que “no està cen­trada en la lluita con­tra la Covid i que només pensa en la inde­pendència”. Pot­ser per això Stur­geon ha anun­ciat un pla per als pri­mers cent dies de man­dat si gua­nyen enfo­cats a la recu­pe­ració de la sani­tat pública, a la pro­tecció dels llocs de tre­ball i al suport a nens i joves.

El líder con­ser­va­dor, Dou­glas Ross, va dema­nar als esco­ce­sos que dones­sin una “majo­ria anti­re­ferèndum i pro-Regne Unit a Escòcia”. Va adver­tir que una majo­ria de l’SNP escla­fa­ria la recu­pe­ració econòmica i posa­ria fi al Regne Unit.

Per la seva banda, el líder libe­ral­demòcrata, Willie Ren­nie, va dir que “per recu­pe­rar-nos de la pit­jor crisi econòmica i sanitària dels dar­rers cent anys, no podem tenir un Par­la­ment dis­tret amb la inde­pendència”. Això és pre­ci­sa­ment el con­trari del que diuen els inde­pen­den­tis­tes, que asse­gu­ren que només amb la inde­pendència podran recu­pe­rar-se ple­na­ment econòmica­ment. “Aca­bem d’entrar al ring, i en només qua­tre set­ma­nes d’existència ja hem cla­vat un swing [cop de puny llarg, en boxa] als par­tits esta­blerts”, va dir Sal­mond. “Ho hem tin­gut tot en con­tra en aquesta cam­pa­nya: els prin­ci­pals mit­jans i ens hem que­dat sense tele­visió”, va denun­ciar en referència a una queixa per la baixa quota de cober­tura a la BBC, una queixa deses­ti­mada pel regu­la­dor.

Els 129 dipu­tats s’escu­llen amb dues vota­ci­ons. En la pri­mera es vota per dis­tric­tes elec­to­rals un can­di­dat. Se’n pre­senta un de cada par­tit i el que treu més vots gua­nya. Només comp­ten els vots del gua­nya­dor. La resta es per­den. Fins a 73 dipu­tats són esco­llits així. Els 56 dipu­tats res­tants sur­ten a par­tir d’una votació de llis­tes de par­tits. Hi ha vuit regi­ons on s’escu­llen set can­di­dats a cada una. L’SNP vol acon­se­guir la majo­ria abso­luta sense depen­dre de ningú. Si no hi arribés, els verds li dona­rien suport. També el par­tit de Sal­mond, que es pre­senta només a les vota­ci­ons per llis­tes per no que­dar-se amb vots de l’SNP.