L’omnipresent paraula llibertat oculta fins i tot el logotip del PP en cartells electorals gegants, com el del metro de Nuevos Ministerios, però Isabel Díaz Ayuso no s’ha quedat en la superfície del rètol grandiloqüent i ha compartit variants del seu significat. “A Madrid pots canviar d’empresa o de parella i no tornar a trobar-te-la mai més. Això també és llibertat”, va desvelar a Onda Cero. El liberalisme elevat a no trobar-se l’ex va ser rebatut l’endemà pel PSOE amb l’acidesa de José Luis Ábalos en un míting amb Ángel Gabilondo a Navalcarnero. “Això de no trobar-se amb els ex... És clar, aquí a Navalcarnero ho teniu una mica més complicat. Així que vosaltres no viviu a la madrilenya, i el que és pitjor: teniu un dèficit de llibertat! És un dèficit de llibertat que tenen a tot arreu, menys potser a Madrid i Barcelona, que són més grans, no sé si a València... Això de no trobar-se l’ex... No sé si té a veure amb el nombre d’habitants o amb la quantitat d’ex... Al final les probabilitats tenen a veure amb una quantitat i amb l’altra”, va dir Ábalos, que va desfermar sonores rialles del públic al teatre municipal Centro de Navalcarnero.

En la celebració oficial –amb una aturada militar– a la Puerta del Sol amb què la Comunitat de Madrid s’engalana per recordar l’aixecament popular èpic del 2 de maig del 1808, Ayuso va descobrir la dificultat de no incomplir una promesa electoral i es va trobar amb tots els ex possibles. El primer i el més incòmode, Ignacio Aguado, el seu exvicepresident, que va viure la seva destitució –i la de tots els consellers de Ciutadans– el 10 de març com un atac de banyes. “És com si arribes a casa teva i et trobes la teva parella al llit amb una altra persona i, quan li demanes explicacions, et diu que ho ha fet per si de cas tu estaves a l’oficina amb una altra persona”, va relatar Aguado sobre aquella tribulació poc després del desengany. Ahir, Ayuso es va topar amb el ferit ex de Cs, però el retrobament va ser tan gèlid que ella no es va aturar ni hi va haver cap intercanvi de paraules o de mirades, com si s’imposés la por que un contacte visual reobrís les ferides.

A més de tenir Esperanza Aguirre com a il·lustre expresidenta convidada a primera fila, Ayuso va entregar la medalla d’or de la Comunitat de Madrid als expresidents Cristina Cifuentes –absolta del cas Màster i que el 2018 va dimitir pel vídeo en què apareixia robant cremes en un Eroski de Vallecas– i Ángel Garrido, que va fer el viatge del PP a Cs sense detectar que la moda espanyola de la temporada 2021 era precisament el viatge invers. “Després d’un llarg calvari de tres anys, avui em presento lliure de càrrecs i de càrregues”, es va reivindicar Cifuentes a la Reial Casa de Correus abans de fondre’s en una afectuosa abraçada amb Ayuso.

El moment més tòrrid, però, no va recaure en cap ex, sinó en el músic Nacho Cano, que rebia la Gran Creu de la Comunitat i que va estripar el protocol dedicant un apassionat homenatge a la presidenta. “Broadway, tancat; gent al carrer; el Cirque du Soleil, en fallida... Els amics d’Austràlia, Nova York i Londres em trucaven: «Escolta, Nacho, què passa a Madrid, que és un miracle i estan oberts els teatres?» Quin és el nom d’aquest miracle? Doncs aquest miracle té cames i cap i cor, i m’emociono perquè les famílies han pogut continuar donant art i il·lusió. Entre els meus empleats que retenen la feina perquè no has tancat teatres, hi ha catalans, gairebé tots els tècnics, molts dels quals independentistes, i gent que vota Podem i Vox, i m’han dit: «Si veus la presidenta, dues paraules: gràcies i valenta.» La medalla a l’art i la cultura pel fet de ser tan bona presidenta te la mereixes tu”, va dir Cano. I Ayuso es va deixar condecorar amb la banda honorífica i no va semblar gens sorpresa pel gest. Ben al contrari del que passa quan et trobes un ex.