Amèrica Llatina
Les conseqüències de la pandèmia
Colòmbia, en flames
Les protestes contra una fallida reforma tributària deriva en una setmana d’enfrontaments, amb almenys 24 morts i centenars de ferits
Les Nacions Unides i la UE denuncien excessos en l’ús de la força policial
La crisi política està fora de control a Colòmbia. Des de fa una setmana, els carrers de les principals ciutats del país, com ara Bogotà, Cali o Medellín, són escenari de violents enfrontaments. Les protestes contra el govern d’Iván Duque s’han saldat fins ara amb 24 morts i 800 ferits, segons dades de la Defensoria del Poble i enmig de denúncies de la comunitat internacional contra l’ús desmesurat de la força per part de policies i militars. Les revoltes van començar com a rebuig a una reforma tributària que apujava impostos a la classe mitjana, un intent desesperat per reduir el buit fiscal que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 a Colòmbia. Però la remor de fons és més complexa.
L’economia colombiana ha caigut enguany gairebé un 7%, producte de la pandèmia, i la pobresa s’ha enfilat fins al 42%, amb un 16% de desocupació. Al capdavant dels disturbis hi ha els joves, que demanen girar full del discurs bel·licista que ha marcat l’agenda colombiana des de fa mig segle. Acabada la guerra amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), les noves generacions exigeixen que l’atenció es concentri ara a reduir la desigualtat i posar fi al poder polític dels militars.
Duque ha fet tot el contrari. Dissabte, la vigília de retirar la reforma tributària del Congrés, va treure els tancs al carrer per contenir el que, segons la mirada oficial, són “atacs terroristes de baixa intensitat”. L’executiu considera que els aldarulls més violents són obra de dissidents de les FARC i grups relacionats amb el narcotràfic.
Bales de plom
A les xarxes socials, mentrestant, els estudiants que lideren les protestes denuncien que la policia els dispersa amb bales de plom. La violència ha estat de tal magnitud que ha cridat l’atenció de l’ONU i la Unió Europea, que han alertat de l’ús “desproporcionat” de la força pública. Una de les imatges més impactants va ser la de carros blindats i helicòpters dispersant la multitud amb gasos lacrimògens i detonacions d’armes a Cali, la ciutat que és epicentre de les revoltes. Fins i tot l’equip de Michelle Bachelet, alta representant de les Nacions Unides per als Drets Humans, va ser assetjat per la policia a Cali. El govern ha informat de la detenció de 515 persones, 47 de les quals menors d’edat, i el decomís de quaranta armes de foc.
Aquesta revolta és dels joves. En una enquesta recent de la consultora Xifres i Conceptes, el 74% dels consultats entre 18 i 25 anys tenien una imatge desfavorable de Duque. Les xifres posen en evidència l’esgotament del discurs de la guerra contra les FARC que tant de rèdit va portar a l’expresident Álvaro Uribe (2002-2010), pare polític de l’actual mandatari, Iván Duque. L’uribisme, com en diuen a Colòmbia, pregona encara el militarisme i la mà de ferro com a solució als problemes estructurals de la societat colombiana. Així, el president Duque va manifestar durant la setmana el seu dret a treure els tancs contra “els insurgents”. Va parlar en una cadena nacional de televisió, envoltat dels caps militars. La mesura ha atiat el foc de les protestes. Els manifestants ja no rebutgen la pujada d’impostos, sinó el canvi d’un model. D’aquí a un any hi haurà eleccions a Colòmbia.