Política

President investit

El Parlament proclama Pere Aragonès com a cap de l’executiu i dilluns ja prendrà possessió

L’abraçada amb Junqueras esdevé un moment icònic de l’acte

La configuració del govern, pas següent

Eren les 13.36 hores d’ahir, quan Laura Borràs alçava els ulls per anun­ciar el resul­tat de la més solemne de les vota­ci­ons que es poden fer, avui dia, entre els murs del Par­la­ment: 74 vots a favor –els d’ERC, Junts i la CUP– i 61 en con­tra. Tres mesos i una set­mana després de les elec­ci­ons, i amb una sessió d’inves­ti­dura fallida pel mig, Pere Ara­gonès era pro­cla­mat nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. El 132è, per ser més exac­tes. Amb aquest vere­dicte a la mà, la pri­mera reacció del ja nou cap de l’exe­cu­tiu va ser fon­dre's amb una abraçada amb el cap del grup d’ERC, Josep Maria Jové, i expres­sar poste­ri­or­ment un agraïment, més con­tin­gut en les for­mes, amb Albert Batet (JxCat) i Dolors Saba­ter (CUP). En aquell ins­tant, els dipu­tats de Vox mar­xa­ven de l’hemi­ci­cle sense ni tan sols feli­ci­tar el nou pre­si­dent. Ni el més ele­men­tal sen­tit de l’edu­cació es pot espe­rar de l’extrema dreta.

Abans d’aquest moment capi­tal, el segon dia del ple d’inves­ti­dura va ser poc més que una sessió de tràmit, amb les enves­ti­des més que pre­vi­si­bles per part dels grups de l’opo­sició –ahir va ser el torn de Vox, En Comú Podem, Ciu­ta­dans i PP–, les ala­ban­ces d’ERC o els adver­ti­ments de la CUP que, els seus, eren uns vots afir­ma­tius que por­ten unes exigències dar­rere. De fet, l’única incògnita que que­dava per resol­dre era si els comuns s’aca­ba­rien decan­tant per una abs­tenció que abonés el ter­reny a futu­res ente­ses, ni que sigui cir­cums­tan­ci­als, amb el govern de JxCat i ERC. Però no. El grup lide­rat per Jéssica Albi­ach va aca­bar votant en con­tra de la inves­ti­dura. Tam­poc cap sor­presa majúscula, tot sigui dit.

A banda de la del nou cap de l’exe­cu­tiu català exer­cint tal con­dició, una de les imat­ges de la jor­nada va ser veure, de nou, Oriol Jun­que­ras al Par­la­ment. El pre­si­dent d’ERC va apro­fi­tar un permís peni­ten­ci­ari per assis­tir a la sessió. Tot i la mas­ca­reta se’l veia emo­ci­o­nat, i no va poder estar-se’n d’abraçar-se amb Ara­gonès tan bon punt va aca­bar el ple. “Hem recu­pe­rat amb la força de les urnes el que ens van pren­dre fa 80 anys amb la força de les armes”, va ser una de les refle­xi­ons de Jun­que­ras, en una entre­vista a TV3, arran del que repre­sen­tava per a ERC el dia d’ahir.

Un cop resolta la votació d’ahir, i després de publi­car-ne la reso­lució als cor­res­po­nents dia­ris ofi­ci­als, el pro­to­col ofi­cial marca que la pro­cla­mació del pre­si­dent s’ha de comu­ni­car al rei. Ja fa anys, però –con­cre­ta­ment des del 2012–, que això no es fa en per­sona per les diferències polítiques i ins­ti­tu­ci­o­nals, cada cop més pal­pa­bles, que hi ha entre el Par­la­ment i la corona. I enguany no serà cap excepció. Fet això, el calen­dari ja ens trans­porta a dilluns, quan Pere Ara­gonès prendrà pos­sessió for­mal del càrrec en un acte al Palau de la Gene­ra­li­tat. La tra­dició mana que aquell dia l’ante­ces­sor fa el gest for­mal de posar el medalló al coll al nou pre­si­dent. Hi ha l’inter­ro­gant de veure si això serà així aquest cop, tenint en compte que Quim Torra va aca­bar el man­dat inha­bi­li­tat. I un cop resolt això, la següent parada serà resol­dre el tren­ca­clos­ques de tan­car un govern de catorze con­se­lle­ries, amb set per a ERC i set per a Junts. Ara­gonès vol resol­dre-ho tant ràpid com es pugui, perquè dime­cres ja es pugui reu­nir el nou Con­sell Exe­cu­tiu.

LES FRASES

Em comprometo a exercir el càrrec amb humilitat personal, ambició col·lectiva, mà estesa i al servei de la ciutadania

LES XIFRES

Vull fer una menció a dues figures molt importants per a mi: són l’Oriol Junqueras i en Pere Horta
Pere Aragonès
132è president de la generalitat
132
president
de la Generalitat és el càrrec que ja té el també coordinador nacional d’ERC.
74
vots
a favor va obtenir la candidatura ahir d’Aragonès gràcies al suport d’ERC, JxCat i la CUP.

El record de dos referents propers

Després de dos dies de ple, i una altra investidura que no va reeixir a finals de març, ni el nou president de la Generalitat ni la resta de representants polítics estaven per a grans arengues. La tradició, però, és la tradició, i aquesta mana que un cop investit el nou cap de la Generalitat ha d’adreçar unes paraules, ni que siguin breus, des de la tribuna d’oradors. I així ho va fer Aragonès, que el primer que va fer és donar les gràcies i proclamar “l’honor” que li suposa encapçalar la màxima institució del país. Dit això, va voler que aquesta intervenció tingués un to més personal i vivencial, recordant dues persones que han estat molt importants en la seva trajectòria política i també en la personal. La primera és el president d’ERC, Oriol Junqueras, de qui Aragonès ha estat un col·laborador fidel en els últims anys. L’altre, Pere Horta, metge i antic regidor republicà de Pineda de Mar que va morir el 2018. El tram final del seu discurs, va ser per a la cita literària de rigor. En aquest cas, la tria va ser La pell de brau, d’Espriu. Un “Visca Catalunya Lliure” va posar el colofó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.